Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 26 de juny de 2017

CASA JOSEP GUARDIOLA I FERRÉS

Visitada la Casa Bonaventura Baltà, carrer de Sant Antoni núm 86, caminem uns metres en direcció al Passeig del Comte d'Ègara, tot seguint la mateixa vorera i ens aturem davant de la façana de la Casa Josep Guardiola i Ferrés, carrer de Sant Antoni, núm 62. L'edifici conegut com La Casa Guardiola, és un habitatge unifamiliar situat al centre de Terrassa, que està protegit com a bé cultural d'interès local.

Detall de la Casa Guardiola, carrer de Sant Antoni, núm 62. Terrassa
Foto, AF Jordi Plana.

Josep Guardiola i Ferrés nasqué el dia 1 de gener de l'any 1849 a la casa núm 59 del carrer de Sant Antoni, situada pràcticament davant de la que posteriorment serà la Casa Guardiola. Josep Guardiola era fill de Josep Guardiola i Guix, nascut a Navarcles el dia 19 de gener de 1815, industrial tintorer i de Josepa Ferrés i Figueras, nascuda a Terrassa el 4 d'abril de 1823, segons dades del padró d'habitants de Terrassa de l'any 1894. Per aquells anys els Guardiola-Ferrés ja residien al carrer de Sant Antoni núm 62 al costat de la seva indústria de tints.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Guardiola.
Foto, AF Jordi Plana.

Aquest edifici construït durant el darrer terç del segle XIX, presenta una planta rectangular i esta format per la planta baixa i dos pisos. La façana està resolta seguint un llenguatge eclèctic molt correcte, seguint una composició regular i simètrica. La planta baixa presenta tres obertures rectangulars, la porta a l'esquerra amb un graó i dues finestres a la dreta. Cal destacar el sòcol motllurat fins arribar als ampits de les dues finestres, les reixes de ferro forjat de les finestres i la porta de fusta amb 6 vidrieres protegides per reixes de ferro forjat. La finestra situada més a l'esquerra i la porta d'accés presenten un guardapols d'inspiració clàssica. La façana està estucada imitant carreus de color blanc.

Detall dels balcons del pis principal de la Casa Josep Guardiola i
Ferrés. Foto, AF Jordi Plana.

El pare d'en Josep Guardiola, Guardiola i Guix tenia establerta una petita tintoreria al carrer Mitjà del Passeig, en la que el seu fill va començar a treballar des de l'edat de 13 anys i als 20 anys marxà a França per tal de millorar els seus coneixements en l'àmbit del tintat tèxtil. A França Josep Guardiola i Ferrés va ocupar un càrrec directiu en una gran tintoreria, que servia a grans fàbriques franceses.

La façana del primer pis presenta tres obertures de gran alçada alineades amb les de la planta baixa, aquesta disposició donen a l'edifici una sensació de verticalitat. Aquest nivell presenta una línia d'imposta motllurada que segueix els perfils de les llossades dels tres balcons. Sobre la línia d'imposta un sòcol repeteix l'esquema de la planta baixa. El primer pis presenta tres balcons amb baranes de ferro colat de contorn rectangular. Els elements ornamentals més significatius d'aquesta planta són els brancals de les finestres, les llindes motllurades, els frisos rectangulars amb motius florals i dracs situats sobre les llindes, les pilastres situades a banda, banda de les finestres i els capitells amb motius florals de les pilastres i els guardapols de les finestres d'inspiració clàssica.

Detall de la finestra del balcó central del primer pis.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1871, amb motiu de la guerra franco-prussiana, Josep Guardiola i Ferrés torna a Terrassa i en poc temps es guanya una bona fama entre els industrials tèxtils llaners com a tintorer experimentat. L'any 1876 Josep Guardiola constitueix una societat amb Lluís Monset i trasllada la fàbrica al carrer de Sant Antoni, núm 60 - 62 i construeix la seva nova residència en el núm 62. De la tintoreria Guardiola avui només queda un petit pavelló per tintar (propietat de Mútua de Terrassa), la xemeneia de la tintoreria Guardiola i la casa, residència de la família.

 Detall de la finestra i balcó central del segon pis i de la cornisa.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta tres finestres rectangulars més petites amb balcons de llossada rectangular, enrajolats i amb baranes de ferro colat que repeteixen el disseny de les baranes del primer pis. La façana és d'estuc simulant un aplacat de pedra. Totes les finestres presenten porticons mallorquins de fusta. L'edifici està coronat per una cornisa que sobresurt a la part central, sostinguda per 18 mènsules d'inspiració clàssica separades per tres frisos amb motius ornamentals florals.
 
Detall de la cornisa i dels frisos de la Casa Guardiola.
Foto, AF Jordi Plana.

Josep Guardiola i Ferrés fou vocal de l'Hospital de Sant Llàtzer i des de l'any 1903 fou vocal de la Caixa d'Estalvis de Terrassa.

Josep Guardiola i Ferrés, va contreure matrimoni amb Catalina Roca Oller, nascuda a Terrassa el dia set de febrer de l'any 1849 i varen tenir dos fills Josep i Gabriel. Josep Guardiola i Ferrés morí el 20 d'octubre de l'any 1909 a Terrassa i fou enterrat al Cementiri Vell de Terrassa.

La Casa Guardiola fou reformada l'any 1940, per tal de convertir-la en un edifici plurifamiliar, va ser dividida en tres pisos, la porta central va situar-se a l'esquerra, tal com la veiem avui dia i desplaçant l'escala central. La reforma va ser realitzada per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert.

Fitxa de l'Inventari d'Edificis i Elements Arquitectònics d'Interès Documental
de Terrassa, de la Casa Guardiola. Font Arxiu Municipal de Terrassa.

L'edifici fou construït a final del segle XIX i remodelat per encàrrec del net de Josep Guardiola i Farrés, Josep Guardiola i Ros a l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert que va fer la reconversió de l'edifici seguint els dictats de l'eclecticisme, l'any 1940.

 Josep Guardiola i Ferrés (1849 - 1909)
Foto, AF Baltasar Ragón.


Josep Guardiola i Ferrés va construir, com ja hem dit amb l'entrada pel carrer de Sant Antoni i amb façana al torrent de Vallparadís, en aquest torrent existeix una font amb el nom de la Font del Tintorer, doncs es comenta que sovint anaven els treballadors de la tintoreria Guardiola.

La Casa Guardiola és un bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28168. Ubicat al carrer de Sant Antoni, núm 62. Terrassa (Vallès Occidental).

Fonts consultades:

Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa
Padró d'habitants de l'any 1894
Terrassencs del mil vuit-cents, autor Baltasar Ragón

GL 41º 33' 55'' N - 2º 01' 00'' E - TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Deixem la Casa Josep Guardiola i Ferrés i ens dirigim per l'estret passadís situat a la dreta del Casa Guardiola al que queda del tint del mateix nom...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 25 de juny de 2017

CASA BONAVENTURA BALTÀ

Seguim passejant pel carrer de Sant Antoni de Terrassa per tal de descriure el conjunt unitari d'habitatges unifamiliars d'aquest carrer. Ara ens aturem davant de la Casa Bonaventura Baltà, carrer de Sant Antoni núm 86, uns metres més amunt i a l'altra vorera de la Casa Eusebi Noguera. La Casa Bonaventura Baltà forma part de l'Inventari municipal de Terrassa: I-12 Casa Bonaventura Baltà. Carrer de Sant Antoni, 86. 1902. Lluís Muncunill, arqte.

Detall de la façana dels dos pisos de la Casa Bonaventura Baltà,
carrer de Sant Antoni, núm 86. Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Bonaventura Baltà és un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular, de l'amplària del casal terrassenc i consta de planta baixa i dos pisos. Els elements constructius més destacats són la façana de composició simètrica amb dues obertures per planta i el paviment hidràulic.

 Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Bonaventura Baltà.
Foto, AF Jordi Plana.

A la planta baixa hi ha la porta d'accés situada a la dreta i una finestra situada a l'esquerra. Dels elements arquitectònics i ornamentals de la planta baixa destaquen: els arcs sinuosos i motllurats de la finestra i de la porta, la reixa de ferro de la finestra,  la porta d'accés de ferro i de vidre i les dues mènsules que sostenen la llossada de la balconada del primer pis que també fan la funció de dovella central dels arcs de la porta i la finestra.

Detall de la porta d'accés de la Casa Bonaventura Baltà.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la porta d'accés i la reixa de la finestra. Foto, AF Jordi Plana.

Dels arcs sinuosos rebaixats formats per tres dovelles, cal destacar els motius florals dels extrems superiors dels brancals i de la dovella central. La façana d'aquesta planta és d'arrebossat imitant carreus i presenta un sòcol d'aplacat de pedra que arriba fins l'ampit de la finestra.

Detall d'una de les mènsules, decorada amb un gira-sol i de l'arc re-
baixat. Foto, AF Jordi Plana.

Al primer pis hi ha una balconada amb dues obertures que repeteixen la mateixa composició de la planta baixa. La llossada de la balconada està sostinguda per dues mènsules amb motius florals: la de l'esquerra presenta un roser i la de la dreta un gira-sol. El balcó presenta una barana de ferro forjat i contorn arrodonit. A banda i banda de la llossada del balcó hi ha una línia d'imposta que marca el forjat entre la planta baixa i el primer pis.

 Detall del balcó del primer pis i de les dues mènsules en les que es
pot apreciar el relleu d'un roser i un gira-sol. Foto, AF Jordi Plana.

El segon pis presenta dues obertures amb el mateix tipus d'arc però sense la mènsula central, obertures que donen accés a dos balcons, amb llossades sostingudes per una mènsula central, la de l'esquerra decorada amb fulles de castanyer i la de la dreta de plataner. La façana del pis principal és d'arrebossat imitant carreus. Els balcons presenten una barana de ferro forjat i de contorn arrodonit.

Detall del balcó dret del segon pis, a la mènsula observem en relleu
unes fulles de plataner. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall dels dos balcons del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

Totes les finestres presenten porticons mallorquins de fusta que permeten graduar l'entrada de sol i llum a l'interior. L'edifici està coronat per una cornisa recta, motllurada i amb voladís, sostinguda per quatre mènsules decorades amb motius florals. Entre la cornisa i la línia d'imposta trobem quatre respiralls circulars i amb motius florals i agrupats de dos en dos.

La façana és de maó com tot l'edifici i arrebossada imitant carreus rectangulars. Cal dir que l'edifici i concretament la façana està necessitat d'una urgent restauració, doncs està catalogat, protegit i és una de les obres més singulars de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

 Detall de la façana del segon pis i de la cornisa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Bonaventura Baltà està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser encarregat per Bonaventura Baltà a l'arquitecte municipal Lluís Muncunil i Parellada, que el va bastir l'any 1902. L'edifici d'estil eclèctic modernista presenta una gran quantitat d'elements ornamentals naturalistes. Avui dia la Casa Bonaventura Baltà alberga la residència geriàtrica "Sagrado Corazón"

Be inventariat, identificador IPAC: 28135

Fitxa de l'Inventari d'Edificis i Elements Arquitectònics d'Interès Documental
de Terrassa, de la Casa Bonaventura Baltà. Font Arxiu Municipal de Terrassa.

 
GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 59" E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

 Seguirem passejant pel conjunt de residències unifamiliars del carrer de Sant Antoni...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

divendres, 23 de juny de 2017

CASA EUSEBI NOGUERA

Deixem les cases Joan Salvans, carrer de Sant Antoni, núm 30 i Lluís Salvans, carrer de Sant Antoni núm 32, canviem de vorera i caminem uns metres en direcció al carrer Nou de Sant Pere, en arribar al núm 71-73, trobem una altra construcció que també va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellda, la Casa Eusebi Noguera. Aquesta casa que forma part del conjunt d'habitatges unifamiliars del carrer de Sant Antoni d'inspiració modernista i noucentista, és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Detall de la façana de la Casa Eusebi Noguera, carrer de Sant Antoni,
núm 71- 73, Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Eusebi Noguera és un habitatge unifamiliar entre mitgeres, format per la planta baixa i dos pisos. De composició simètrica a la façana dels dos pisos, presenta tres obertures a cada planta. La façana de la planta baixa presenta una composició asimètrica, amb les dues finestres a l'esquerra i la porta a la dreta. Les tres obertures d'aquesta planta són en arc carpanell molt rebaixat i motllurat. El tractament de la façana és d'arrebossat pintat de color lleugerament rosat amb un sòcol d'aplacat de pedra amb la part superior motllurada. Les dues finestres presenten reixes de ferro forjat molt senzilles. La porta d'accés és de fusta amb dos picaportes de ferro colat.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Eusebi Noguera.
Foto, AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta motllurada segueix el perfil de la llossada del gran balcó del primer pis, aquest presenta una barana de ferro forjat. La balconada del primer pis té tres obertures rectangulars separades per columnes d'inspiració clàssica.

 Detall de la balconada del primer pis de la Casa Eusebi Noguera.
Foto, AF Jordi Plana.

El segon pis presenta tres finestres més petites en arc de mig punt, cada una de les tres finestres amb baranes de balustres. Una línia d'imposta motllurada de perfil igual als capitells de les columnes d'aquest segon pis determina l'amplària de la façana. La façana està coronada per una cornisa en voladís d'inspiració clàssica.

 Detall de les tres finestres de la façana del segon pis i de la cornisa
d'inspiració clàssica. Foto, AF Jordi Plana.

Un dels elements decoratius més importants són els pilars remarcats als buits del primer i segon pis. La Casa Eusebi Noguera va ser dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i bastida sota la seva direcció l'any 1924. L'edifici és un bé inventariat. Identificador, IPAC: 28144. Estil arquitectònic de l'edifici: Noucentisme

GL 41º 33' 56'' N - 2º 00' 59'' E. TERRASSA

Seguim caminant carrer Sant Antoni amunt, fem unes poques passes, canviem de vorera i ens situem davant de la Casa Bonaventura Baltà...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dimarts, 20 de juny de 2017

CASA JOAN SALVANS I ARMENGOL

Al costat de la Casa Lluís Salvans i Armengol, compartint mitgera trobem la Casa Joan Armengol, construïda en record a Joan, germà d'en Lluís. És un edifici de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Sant Antoni, núm 30 de Terrassa. L'edifici va ser encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada l'any 1915.

Casa Joan Salvans Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 30.
Foto, AF Jordi Plana.

Joan Salvans i Armengol va ser un dels industrials tèxtils terrassencs, que gràcies a la seva constància i activitat, més destacà dintre del tèxtil egarenc.
En Joan Salvans i Armengol va néixer el dia 24 de novembre de l'any 1848, en el si d'una família modesta. Va contreure matrimoni amb Esprerança Armengol i Padrós i van tenir tres fills. De molt jove començà a treballar a la indústria llanera en la que demostrà aviat ser un persona innovadora. L'any 1880 comença a treballar pel seu compte amb el seu germà Lluís i els industrials Ponsà i Saus, en la preparació i filatura d'estam.

Detall de la façana de la Casa Joan Salvans.
Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos presenta una façana de composició simètrica. A la planta baixa trobem tres obertures rectangulars amb brancals i llindes de pedra de cantells bisellats, la porta centrada i una finestra a cada costat. La porta d'accés és de ferro forjat que protegeix una vidriera de 4 elements i que permet veure el cancell. Les dues finestres de grans dimensions presenten reixes de ferro forjat i els ampits són de pedra. El sòcol i la façana de la planta baixa està format per un aplacat de pedra.
En Joan Salvans muntà a la seva fàbrica, la primera instal·lació elèctrica a Terrassa, inaugurada el 14 d'abril de l'any 1888. Segons comenta Baltasar Ragón, en el seu llibre els Terrassencs del mil vuit-cents, es van instal·lar tres làmpades d'arc voltaic, alimentades per una dinamo de sistema Bruch, importada dels Estats Units d'Amèrica, aquestes làmpades es caracteritzaven per donar una llum molt blanca.

Detall de la façana del primer i segon pis de la casa Joan Salvans.
Foto, AF Jorrdi Plana.

Damunt de la façana de la planta baixa, una línia d'imposta motllurada, segueix el perfil de les llossades dels dos balcons situats sobre les finestres de la planta baixa. Els dos balcons presenten baranes de ferro forjat d'inspiració modernista. Les obertures que donen accés als balcons han estat inutilitzades amb reixats metàl·lics (instal·lats durant la darrera restauració de l'edifici). El mateix esquema es repeteix a la façana del segon pis. La façana del primer, segon i tercer pis és plana i l'arrebossat imita un aplacat de pedra.

L'any 1898, Joan Salvans i Armengol dirigia l'empresa tèxtil Salvans i Ponsà i l'any 1903, en companyia dels seus fills fundà una empresa de gènere per a senyora en un edifici situat al carrer de Sant Joan núm 4, amb la raó social Salvans i Fills.

L'any 1890 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Terrassa i presidí la Comissió d'Instrucció Pública. Fou president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, de l'any 1899 al 1903 fou vocal del Consell directiu de la Caixa de Terrassa.

Detall dels balcons del segon pis, la façana del tercer pis i la cornisa
de la Casa Joan Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del tercer pis presenta sis finestres aparellades de dues en dues amb ampits de pedra i balconets de ferro forjat. La façana d'aquest nivell segueix el mateix esquema que les altres plantes. La façana està coronada per una cornisa recta motllurada.

Joan Salvans i Armengol. Foto, AF Baltasar Ragón.

El mes de desembre de l'any 1902, l'Assemblea  de la Creu Roja de Terrassa, li concedí la medalla d'or de l'entitat pels mèrits que havia contret durant la seva vicepresidència.

Joan Salvans i Armengol fou també vicepresident del Consell del "Seguro  Tarrasense", embrió del que serà avui dia l'Hospital Universitari de Mútua de Terrassa.

Joan Salvans i Armengol, morí el 10 d'abril de 1903.

La Casa Joan Salvans i Armengol és un edifici bastit l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 12 anys desprès de la mort de Joan Salvans. La seva construcció fou encarregada a Muncunill per Francesc Salvans Armengol fill de Joan Salvans.

Detall del primer pis de la Casa Joan Salvans i Armengol.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Joan Salvans i Armengol és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, bastit l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, d'estil arquitectònic noucentista, ubicat al carrer de Sant Antoni, núm 30 de Terrassa (Vallès Occidental). Bé inventariat, identificador IPAC: 28152.

Actualment l'edifici alberga la residència Triginta, per a persones amb disminució mental, que pertany a Mútua de Terrassa.

GL 41º 33' 51'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 18 de juny de 2017

ALBERT EINSTEIN VISITA TERRASSA

Ens trobem a l'any 1923, concretament el dissabte 24 de febrer de 1923, Albert Einstein arriba a Terrassa invitat per l'Institut d'Estudis Catalans. La visita d'Albert Einstein, a Terrassa després d'haver passat per l'Escola Industrial de Barcelona, és un dels fets més importants de la Terrassa del primer quart de segle XX. La visita del físic alemany al Vallès Occidental va finalitzar amb un recorregut per les Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

D'esquerra a dreta: Antoni Utrillo, Albert Einstein i el president de
la Mancomunitat  Josep Puig i Cadafalch, al mirador del Tibidabo,
camí de Terrassa. Font, Casimiro Lana / AGA

La visita al Vallès Occidental d'Albert Einstein va finalitzar amb un recorregut per les esglésies de Sant Pere deTerrassa. Puig i Cadafalch havia participat en diferents campanyes arqueològiques a les esglésies amb més o menys encert, fet que va ser cabdal  per invitar a Albert Einstein a visitar la nostra ciutat. En la visita a les esglésies, Albert Einstein va ser acompanyat per Puig i Cadafalch (president de la Mancomunitat), per Domènec Palet i Barba (president de la Junta de Museus de Terrassa, per altres membres d'aquesta junta i els pintors terrassencs Joaquim Vancells i Pere Viver.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

 Segons comenta el diari La Torre, en la visita de Einstein a Catalunya també es va abordar la "qüestió catalana". El mateix any de l'estada, Einstein va dimitir del Comitè d'Intel·lectuals de la Societat de Nacions per la manca de suport moral a les minories nacionals en la seva lluita contra l'opressió. El biògraf d'Einstein, Carl Seeling, relaciona aquesta dimissió amb la "qüestió catalana". Un altre estudiós de la visita d'Einstein, Thomas Glick, també suggereix la influència de Rafael de Campalans en aquesta decisió. Cal comentar que Campalans  va admetre haver canviat la denominació "nacionalista" per  "catalanista" a instàncies d'Einstein.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dissabte, 17 de juny de 2017

CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART II

Al primer pis destaca el balcó de l'amplària de tota la façana amb llossada de perfil motllurat i barana de ferro forjat, aspectes comentats a l'entrada d'aquest blog: CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART I. La façana d'aquesta planta està estucada, de color blanc trencat igual que la resta de l'edifici.

 Detall del balcó del primer pis i de les finestres en galeria del segon
pis de la Casa Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta un conjunt de cinc finestres balconeres amb balustrada simulant una galeria. Per damunt de les finestres una línia d'imposta separa la cornisa i els cinc respiralls ovalats, centrats sobre els arcs de les finestres, de la façana del segon pis. Per sobre de la cornisa hi ha una barana de balustres.

Detall de les cinc finestres del segon pis i de la barana de balustres
del terrat. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1895, Lluís Salvans i Armengol construeix la fàbrica d'estam Salvans Y Compañia, que comptava amb més 3000 fusos i la maquinària més moderna d'aquella època. Lluís Salvans fou un industrial innovador, els seus coneixements adquirits sobre la pràctica, el portaren a la construcció d'una contínua que seria coneguda pels industrials tèxtils de l'època com la contínua Salvans.

L'any 1889, Lluís Salvans i Armengol fou escollit regidor de l'Ajuntament de Terrassa pel vot popular (durant el mandat de l'alcalde Domènec Domingo i Margarit) i reelegit l'any 1901 fins el 31 de desembre de 1905 (durant el mandat de l'alcalde Josep Ventalló i Vintró). 
   
Detall de les finestres del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

A l'Ajuntament de Terrassa, Lluís Salvans i Armengol presidí la Comissió d'Instrucció Pública, des de la que impulsà la creació de l'Escola Industrial de Terrassa, per aquesta gran fita per a la ciutat de Terrassa, va comptar amb la influència del polític i industrial terrassenc Alfons Sala i Argemí. Des de la inauguració de l'Escola, Lluís Salvans va ser membre de la Junta del Patronat de l'Escola Industrial.

Casa Lluís Salvans i Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 32.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

La Casa Lluís Salvans i Armengol, projectada per l'arquitecte Antoni Pasqual i Carretero i construïda l'any 1904, va ser reformada l'any 1915, desprès de la mort de Lluís Salvans, per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, per encàrrec de Joan Salvans i Pascual, fill d'en Lluís Salvans i Armengol i Rosa Pascual i Ubach. Actualment la Casa Lluís Salvans és propietat de Mútua de Terrassa i alberga la Fundació Vallparadís.

Lluís Salvans i Armengol va morir el dia 10 de novembre de 1908, va ser enterrat al Cementiri Vell de Terrassa. L'enterrament va ser una gran manifestació de condol amb l'alcalde de Terrassa, Joan Vallhonrat i Prat al front de la comitiva. La vídua i els fills de Lluís acomplint la seva voluntat, van fer entrega el dia 13 de novembre de 5000 ptes a l'Hospital de la Casa de la Caritat, 1000 ptes a l'Asilo Busquets, 500 ptes a cadascuna de les societats corals de la ciutat: Sempre Viva, La Llanterna, Los Amigos, Juventud y Schola Choral de l' Agrupació Regionalista i 2.500 ptes destinades a diferents tipus de donacions.

La casa Lluís Salvans, està protegida i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d'estil arquitectònic noucentista. Arquitectes: Antoni Pascual i Carretero (1904) i Lluís Muncunill i Parellada (1915). Identificador IPAC: 28159.


Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Baltasar
Ragón.

GL 41º 33' 52'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA

Ens aturem un moment a la casa Joan Salvans i Armengol, situada al costat, carrer de Sant Antoni núm 30...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011