Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 31 de desembre del 2015

FRANKFURT CASA VALLÉS

Frankfurt del carrer Gavatxons de Terrassa

Arribada l'hora de dinar, baixem de la Plaça de la Font Trobada, caminem deu metres pel carrer dels Gavatxons i a ma esquerra i en el número 16 trobem el millor Frankfurt de Catalunya i el primer del món del seu estil. Va ser inaugurat un més de març de l'any 1963.

Destaca la bona qualitat de tots els seus productes, elaborats per ells mateixos, amb la marca: Casa Vallés. En el seu inici l'establiment només oferia salsitxes de Frankfurt i era l'únic establiment en el que es podien trobar cerveses de llauna d'importació.

L'èxit del Frankfurt Vallés radica en el control de la qualitat dels productes que ofereixen sortits de la seva línia de fabricació pròpia.

Personalment he de dir que no m'agrada el menjar ràpid, però amb una excepció, les salsitxes de Casa Vallés, que molts terrassencs creiem que són les més bones del món.

El Frankfurt ofereix divuit tipus diferents de salsitxes més tretze entrepans diferents i les típiques patates fregides. Cal destacar el pa, sempre en el seu punt, ja diguin les 8 del matí com les 8 de la vesprada.

Frankfurt Casa Vallés del carrer dels Gavatxons, número 16
Foto, AF Jordi Plana

Entrem al local, seiem davant la barra i demanem un Frankfurt i una xistorra, dues de les salsitxes típiques de Casa Vallés, tant una com l'altra les millors que podem trobar al mercat, la segona insuperable, gens oliosa i amb gust a herbetes, prenem una Estrella Damm i per acabar un cafè. 
  

 Frankfurt de Casa Vallés

Xistorra de Casa Vallés

Sortim del Frankfurt i just a la sortida ens aturem davant la casa Higini Roca, disposats a seguir amb la nostra passejada per Terrassa, amb les forces recuperades.

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

CARRER DELS GAVATXONS

El carrer dels Gavatxons de Terrassa

De la Plaça Torre del Castell Palau i per una de les seves portalades passem al carrer dels Gavatxons. En època medieval, el carrer era un camí situat fora de les muralles de la ciutat i al costat del fossat.

Unes obres realitzades fa una trentena d'anys, van descobrir part d'una torre quadrada cantonera de la muralla i un tram del fossat situat en els números 15 i 17 del carrer dels Gavatxons.

El nom del carrer té el seu origen en els immigrats francesos que van arribar a Terrassa a finals del segle XVI. Aquests treballaren de bracers i en els obradors de la ciutat. Aquests treballadors d'origen francès, malvivien fora de les muralles de la vila i foren designats com a gavatxos pels terrassencs, en to despectiu.

El segle XVII i degut al creixement de la vila, es van enderrocar les muralles, es va omplir el fossat i es va edificar un eixample, unes de les primeres cases que es van edificar sobre l'espai que deixaren les muralles van configurar els carrers Cremat i dels Gavatxons, aquest últim va prendre el nom donat popularment, el carrer dels gavatxons.

El carrer dels Gavatxons es va convertir amb un potent eix comercial en el segle XIX, en connectar el Raval de Montserrat amb la Plaça Vella.

Gràcies a la construcció de la Plaça de la Torre del Castell Palau, es va obrir un portal per tal d'accedir a la plaça des del carrer de Gavatxons, per fer-ho es va enderrocar la casa Piñol (Cal Piñol, havia estat un taller-botiga de bicicletes).

El 28 d'octubre de l'any 1997 es va inaugurar la nova urbanització del carrer dels Gavatxons, formant una illa de vianants amb la Plaça de la Torre i el carrer Cremat.

 Carrer dels Gavatxons amb l'enllumenat de Nadal.
Foto, AF Jordi Plana

Portal d'accés a la Plaça de la Torre, des del carrer Gavatxons,
aquest portal va obrir-se enderrocant Cal Piñol.
Foto, AF Jordi Plana

En el carrer dels Gavatxons, trobem alguns edificis emblemàtics de la ciutat, fent cantonada amb la Plaça Vella, Cal baró de Corbera i la casa Francesca Sendra.




Cal baró de Corbera, Pastisseria Turull, façana del carrer Cremat.
Dreta del carrer. Foto, AF Jordi Plana

 En el mig de la imatge, façana del carrer Gavatxons de la casa
Francesca Sendra.  Foto, AF Jordi Plana

Altres edificis significatius del carrer dels Gavatxons són: La casa Higini Roca i la casa Geis o casa Torrella de les que parlarem en altres entrades del blog.

En el número 16 del carrer dels Gavatxons trobem el primer Frankfurt que va obrir-se a la ciutat amb 52 anys d'història, el primer que va obrir la Casa Vallès i que es caracteritza per la qualitat dels seus productes (fàbrica d'embotits pròpia). És un dels dos establiments d'aquest tipus en el que es pot dinar o sopar a base d'entrepans i sortir satisfet.

 Franfurt's, Casa Vallès, Gavatxons 16. Foto, AF Jordi Plana

Caminem quatre passes més i arribem a la Placeta de la Font Trobada, final de la nostra passejada pel carrer dels Gavatxons, el rellotge marca dos quarts de dues i és una bona hora per fer un entrepà al Frankfurt Vallès.

 Placeta de la Font Trobada, des del carrer dels Gavatxons, al fons
el Magatzem Cortès Colomer. Foto, AF Jordi Plana

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011
 

dimarts, 29 de desembre del 2015

PLAÇA DE LA TORRE DEL CASTELL PALAU

La Plaça Torre del Castell Palau de Terrassa

Baixem pel carrer Cremat i abans d'arribar a la Plaça vella trobem una portalada que permet l'accés a la nova plaça. 

L'any 1891 va ser enderrocat el Castell Palau de Terrassa, edificació que havia caigut en l'abandonament per part dels seus propietaris. Del Castell Palau només va quedar la Torre de l'homenatge. Tot seguit, els terrenys alliberats van permetre amb les noves construccions que es van fer, configurar la façana nord del que seria l'actual Plaça Vella, entre aquestes noves edificacions destaquen: El Cafè Colón, la casa Badia i la casa Francesca Sendra, un cop acabades les obres, la Torre del Palau va quedar rodejada d'edificis i només era accessible pel pati de la casa Badia.

L'any 1991 i sota el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, just cent anys després de l'enderrocament del Castell Palau de Terrassa, es van enderrocar les cases que envoltaven la Torre del Palau per la seva part del darrera i es va fer la plaça amb dos accessos o portals, un pel carrer Cremat i l'altre pel carrer dels Gavatxons, fent-se visible la Torre pels vianants. 

El mandat del batlle, Manuel Royes i Vila va fer possible la gran transformació de Terrassa, que va passar de ser una ciutat grisa i mal urbanitzada a ser una ciutat moderna, dinàmica i disposada a conservar i recuperar el seu patrimoni històric i cultural.

Escala metàl·lica d'accés a la Torre, darrera de la Torre hi ha la
Casa Badia. Foto, AF Jordi Plana

 Accés a la Plaça de la Torre del Castell Palau pel portal obert al 
carrer Cremat Foto, AF Jordi Plana

Portalada del carrer Cremat des de l'interior de la plaça.
Foto, AF Jordi Plana

Plaça de la Torre del Castell Plau davant de la Torre.
Foto, AF Jordi Plana

Portalada d'accés a la Plaça des de l'interior, al fons el carrer dels
Gavatxons. Foto, AF Jordi Plana

Portalada d'accés a la Plaça des del carrer Gavatxons.
Foto AF Jordi Plana


Monument recordatori a Terrassa com a Ciutat Gegantera
Plaça Torre del Palau. Foto: AF Jordi Plana


Deixem la Plaça de la Torre del Castell Palau i passem al carrer dels Gavatxons, carrer comercial que ha experimentat un notable canvi en els usos comercials de les plantes baixes dels seus edificis, canvi del que no s´han lliurat altres carrers de la ciutat.


GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 39 E. TERRASSA
  
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011

dilluns, 28 de desembre del 2015

CARRER CREMAT

El carrer Cremat de Terrassa

Deixem la Plaça Vella de Terrassa i tot passejant arribem al carrer Cremat, a la dreta i amb façanes al carrer Cremat i a la Plaça Vella, observem l'edifici de l'antic Cafè Colón. És un carrer per a vianants i un dels carrers més antics de Terrassa. Les primeres construccions daten de l'any 1201, en el passat va ser conegut com carrer de Na Morella (Segle XIV), posteriorment va passar a dir-se carrer de N'Aymerich (any 1342), nom de qui havia estat alcalde de Terrassa, l'any 1357 es coneix pel carrer del Palau, ja que es troba a tocar el Castell Palau, del que avui dia només queda la Torre del Palau.

 Carrer Cremat. Foto, AF, Jordi Plana

El carrer Cremat uneix la Plaça Vella amb el Raval de Montserrat, la foto superior mostra al fons l'Ajuntament de Terrassa, situat al Raval de Montserrat. Fem quatre passes i a la dreta trobem l'accés a la Plaça de la Torre del Palau, a principis de la dècada dels anys 90, s'inicià l'enderrocament de les cases del darrera de la Torre del Palau per tal de fer-la visible als vianants. L'enderrocament de les cases va obrir una plaça amb entrades pels carrers Cremat i dels Gavatxons.

 Plaça de la Torre del Palau, al fons l'entrada des del carrer dels
Gavatxons, a la dreta escala metàl·lica per accedir a la Torre
del Palau. AF, Jordi Plana

Caminem quatre passes més i passem per davant de la Casa del Poble (ERC-Terrassa), seu dels republicans terrassencs (antiga casa Ventalló).

A l'esquerra del carrer, la Casa del Poble (ERC). Foto, AF Jordi Plana

El dia 26 de maig de l'any 1976 va ser inaugurat el carrer Cremat com a zona de vianants. Al llarg de tot el carrer hi ha una sèrie de rajoles de ceràmica amb motius de l'Auca del Sr  Esteve. A les acaballes del segle XX es va substituir el paviment per un de llambordes vermelles d'argila cuita.
 
Número 8 del carrer Cremat, amb 4 rajoles a banda i banda de la
porta amb motius de l'Auca del Sr Esteve, a la dreta façana del
Cafè Colón. AF, Jordi Plana

L'any 1450 un incendi farà que l'indret passi a dir-se popularment Portal Cremat, a mitjan segle XVI, l'eixample de la vila ultrapassa el portal de la muralla i es configura un carrer a partir del Portal Cremat que prendrà el nom de carrer Cremat.

En aquest carrer va néixer l'escriptor i polític Josep Roca i Roca i destaquen dos comerços, una botiga de pernils l'Ibericus, que fa cantonada amb el carrer de Joan de Coromines i el Cau Ple de Lletres, avui propietat avui dia de la Casa del Libro, la llibreria més prestigiosa de Terrassa i a l'esquerra i en el que és el Portal Cremat, trobem l'antiga Casa de la Vila.

Esquerra l'Ibericus, cantonada amb el Carrer Joan Coromines i al 
fons l'Ajuntament de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana


 Antiga Casa de la Vila, amb façanes al Portal Cremat i al Raval 
(façana principal). Foto, AF Jordi Plana.

Tornem endarrere, sobre les nostres passes i a l'esquerra i a pocs metres de la Plaça Vella, entrem a la Plaça de la Torre del Palau.

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 37'' TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011 
 

CATEDRAL DE TERRASSA

La catedral de Terrassa

Deixem la casa Badia i Cal baró de Corbera, creuem la boca del carrer de la Font Vella i ens dirigim al centre de la Plaça Vella per tal de contemplar la la portalada de la Catedral i el seu campanar.

Catedral de Terrassa. Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana

La catedral de Terrassa és un temple dedicat al Sant Esperit. Fins l'any 2004 el temple era conegut com basílica del Sant Esperit, aquest mateix any, el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i la basílica del Sant Esperit va convertir-se en la Catedral de Terrassa. Així es va recuperar l'antic bisbat d'Ègara que havia existit entre els segles V i VIII, també com una segregació del bisbat de Barcelona i que va tenir la seva seu a les esglésies de Sant Pere, que avui constitueixen el Conjunt Monumental de les Esglésies de la Seu d'Ègara.

La Catedral del Sant Esperit de Terrassa, és un edifici d'una sola nau, que té capelles laterals entre contraforts , amb absis poligonal i creuer, d'estil Gòtic Tardà.

La Catedral ocupa gran part de la façana est de la Plaça Vella, va ser construïda entre 1574 i 1616 seguint l'estil Gòtic, tot i que en aquella època la majoria de temples es construïen seguint l'estil Barroc. Durant la guerra civil un incendi va destruir el retaule barroc obra de Joan Mompeó i l'església va ser utilitzada com a garatge.  L'any 1958 es va inaugurar el nou retaule, obra d'Enric Monjo.

L'atri és d'estil neogòtic, bastit l'any 1918, va patir també els efectes de la guerra civil i es va reconstruir l'apostolari de Josep Llimona que s'havia destruït substituint-lo per l'actual de Nicanor Carballo.

Detall de l'apostolari de l'atri obra de Nicanor Carballo. 
AF, Jordi plana

 Arcs gòtics del sostre de l'Atri. Foto, AF Jordi Plana

L'any 2006, sent l'església ja Catedral, es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé. El frontal està format per tres quadres: La Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i la Vinguda de l'Esperit Sant ( a qui està dedicada la Catedral).

 Altar major, obra de Jeroni Font i Jaume Mercadé.
Foto, AF Jordi Plana

L'any 1999 es va fer la remodelació més important que ha tingut la Catedral. Es va fer la remodelació del campanar i de la façana, inacabada en la seva part superior, i sobre l'àtic s'hi va afegir un cos nou de façana plana i rectangular, la sala capitular.


 Façana de la Catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana

Ja és hora de dinar i aprofitem per fer un entrepà i una cervesa en una de les terrasses de la Plaça Vella, recuperem forces i ens dirigim a peu cap a la Seu d'Ègara, antic bisbat durant els segles V, VI, VII i VIII, tot donant per acabada la tercera passejada per Terrassa.

Bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC  28050
GL 41º 33' 43'' N - 2º 00' 42'' E. TERRASSA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 

diumenge, 27 de desembre del 2015

CASA BADIA

La Casa Badia de la Plaça Vella

Un cop vista la casa del Baró de Corbera, fem una mirada cap a l'esquerra de la casa Francesca Sendra i just al costat compartint la mitgera podem admirar la Casa Badia amb la seva façana de color vermell, aquell vermell anglès típic de les cases de Menorca.

La casa Badia comparteix mitgera amb la casa Francesca Sendra, és un edifici entre mitgeres, alt i estret, de planta baixa i quatre pisos, també té un terrat com les cases dels costats. A la planta baixa és d'ús comercial.

A cada un dels quatre pisos hi ha dues obertures allindades, totes les obertures fan la funció de finestrals i de porta d'accés als balcons. Els balcons són individuals per cada una de les obertures en els pisos, primer, tercer i quart, mentre que en el segon la balconada és comú per les dues obertures.

La façana té elements clàssics, amb pilastres adossades als brancals de les obertures dels balcons, llindes motllurades i mènsules. La façana està coronada per una cornisa motllurada, sostinguda per onze mènsules d'estil neoclàssic, entre les mènsules trobem deu espiralls rectangulars i sobre la cornisa la barana del terrat

L'edifici, d'estil eclèctic va ser bastit per l'arquitecte Melcior Viñals l' any 1915. El Cafè Colón, l'edifici que té a la dreta, la Casa Badia, i la Casa Francesca Sendra, formen la façana nord de la Plaça Vella i tot just darrera d'aquestes cases es troba la Torre del Palau, únic element de l'antic Castell Palau de Terrassa, el coronament de la torre és visible des del centre de la Plaça Vella i tota la torre ho és des del darrera de la façana nord de la Plaça Vella, gràcies a la plaça que es va obrir entre els carrers Cremat i dels Gavatxons, la Plaça de la Torre del Palau.

Bé inventariat, identificador, IPAC 28141


GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA

Local comercial i porta d'accés de la Casa Badia. 
Foto, AF Jordi Plana

Segona, tercera i quarta planta de la Casa Badia.
Foto, AF Jordi Plana

Tercera planta, quarta i terrar de la Casa Badia.
Foto, AF Jordi Plana

Hem admirat els edificis que configuren la façana nord de la Plaça Vella i ja és hora de passar a la façana est en la que la Catedral de Terrassa és l'edifici principal.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

divendres, 25 de desembre del 2015

CAL BARÓ DE CORBERA

La casa de cal Baró de Corbera

La casa del Baró de Corbera és un edifici singular que va començar a construir-se cap a finals del segle XVII, per la seva alçada i estructura trenca amb tota l'estètica de la resta d'edificis de la Plaça Vella de Terrassa.

És un edifici residencial de planta baixa, pis, golfes i teulada a dues aigües, recorda una típica masia, però situada al centre de la ciutat. De la façana de l'edifici cal destacar, la portalada adovellada enmarcada en pedra i els finestrals de la primera planta i de les golfes, també enmarcats amb pedra.

En el transcurs del segle XIX, a la casa hi feia llargues estades Antoni de Ramon i Mora, baró de Corbera, que tenia la seva residència oficial a París. Antoni de Ramon va ser regidor de l'Ajuntament de Terrassa (1866) i l' any 1871 fou diputat a Madrid. El baró de Corbera va morir a París l'any 1903 i el seu fill Pau va heretar la casa de la Plaça Vella, però, aquest arruïnat, va haver de vendre totes les seves propietats heretades del seu pare, entre elles la casa de la Plaça Vella. 

A la planta baixa, i a principis del segle XIX el baró de Corbera va llogar els baixos a Bonaventura Piera i Castellet, que va instal·lar una fàbrica de Xocolata, la primera de la ciutat, amb el temps s'obriria un altra fàbrica de xocolata al carrer Pare Llaurador. En Piera era el propietari de la Pastisseria Piera, per a mi la més prestigiosa que ha tingut Terrassa, i que feia els millors croissants de la ciutat, mai més superats per cap pastisseria i els millors pastissos que no tenien res que envejar a la millor pastisseria francesa, una llàstima que tanqués.

Després de la fàbrica de xocolata s'hi va establir una vaqueria i actualment hi ha un forn i pastisseria, Cal Turull, que també manté una molt bona qualitat i és una de les dues millors pastisseries de la Ciutat.

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA


Cal Baró de Corbera, Plaça Vella de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana

Cal Baró de Corbera, Pastisseria Turull. Foto, AF Jordi Plana

Cal Baró de Corbera, joieria Ponsa. Foto, AF Jordi Plana

Deixem la casa del Baró de Corbera i ens dirigim cap a la Catedral de Terrassa i acabarem la tercera passejada per Terrassa...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011






dijous, 24 de desembre del 2015

EL PESSEBRE A TERRASSA

El Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa

Any rere any, la instal·lació del Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa, situat al Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament, marca l'encesa de l'enllumenat de Nadal en la ciutat de Terrassa. 

Aquest any  2015, i per cinquè any consecutiu, el pessebre ha estat elaborat per l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa.  Enguany el pessebre representa una establia típica, ocupa una base enjardinada de 40 metres quadrats.

El Pessebre, ha estat dissenyat per en Jordi Rodó i Puigoriol, acompanyat dels col·laboradors, Carme Carrique, Antoni López, Pere Giner i Ramon Rovira que han fet el muntatge.

El pessebre ha estat construït amb poliestirè, fustes i pastes de revestiment, a part de les figures típiques del Naixement.

L'any 1943 un grup de joves d'Acció Catòlica amb la presència del Regent del Sant Esperit, avui Catedral de Terrassa, Dr Ramon Sanahuja, van fundar l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa. l'Agrupació des de l'any 1948 i de forma ininterrompuda i en subterrani de la Catedral ha presentat el seu pessebre oficial i des de l'any 1961, l'ha acompanyat d'una exposició de diorames. Exposició, que amb una petita aportació es poden contemplar cada any en la Catedral de Terrassa.

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 29'' E.  TERRASSA

 Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa, Raval de Montserrat
Foto: AF Jordi Plana
 
Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa i Raval de Montserrat.
Foto: AF Jordi Plana

Façana de l'Ajuntament de Terrassa amb l'enllumenat de Nadal 
2015 Foto: AF Jordi Plana

Deixem el Pessebre oficial de l'Ajuntament de Terrassa i seguim amb la tercera passejada per Terrassa, just davant de la Casa del Baró de Corbera, tot aprofitant per desitjar-vos un bon Nadal i un pròsper any 2016.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

CASA FRANCESCA SENDRA

La Casa Francesca Sendra de Terrassa

Seguim amb el nostre passeig per la Plaça Vella, deixem la façana del Cafè Colón, passem per davant de la Casa Badia i arribem a la Casa Francesca Sendra.

La Casa Francesca Sendra, és un edifici situat a la dreta de la Casa Badia (de color vermell a la foto), amb façana a la Plaça Vella i al carrer de Gavatxons, ocupa l'extrem dret de la banda nord de la Plaça Vella.

És un edifici entre mitgeres, format  per planta baixa, entresòl i tres pisos, també té un terrat. Les dues façanes de la Casa Francesca Sendra, mostren una composició simètrica, amb una ordenació regular de les obertures.

La planta baixa i l'entresòl disposen de grans finestrals d'arc rebaixat. La planta baixa i l'entresòl van ser concebuts per ús comercial i els grans finestrals feien la funció d'aparadors. La casa també va ser coneguda com Cal Sastre Badrinas i després com Cal Jorba, inaugurat l'any 1923. Actualment la planta baixa i l'entresòl estan ocupats per una cafeteria.

Els dos pisos superiors tenen finestres allindades, al pis principal amb una balconada comuna a les façanes de la Plaça Vella i del carrer de Gavatxons. i a l'últim pis, una galeria de finestres.

L'edifici va ser bastit l'any 1922 per l'arquitecte Melcior Viñals i Muñoz. Casa Francesca Sendra, Plaça Vella, 8. Estil: Noucentisme. Bé Inventariat, identificador IPAC: 28143

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA

Les campanes de la Catedral de Terrassa toquen les dotze, deixem la Casa Francesca, passem per davant de l'entrada del carrer de Gavatxons, de Cal Baró de Corbera, l' entrada del carrer de la Font Vella i arribem a la portalada de la Catedral. (Deixem per unes altres entrades d'aquest bloc, la Casa Badia i Cal Baró de Corbera).


 Casa Francesca Sendra i a la seva dreta la Casa Badia, en primer
pla, paradetes de la Fira de Santa Llúcia. Foto: AF Jordi Plana

Entresòl, primera, segona i tercera plantes de la Casa Francesca
Sendra. Foto AF Jordi Plana

 Esquerra: Casa Francesca Sendra, i carrer De la Font Ve, centre:
 Cal Baró de Corbera. Foto: AF Jordi Plana

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011