Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de març del 2016

PLAÇA DE L'ESTACIÓ DEL NORD

La plaça de l'Estació del Nord és una plaça que es va fer al voltant de l'edifici de l'estació del Nord quan es van soterrar les vies del tren a l'inici de la dècada dels anys noranta del segle passat (1994). La plaça és pràcticament un cercle envoltat per un giravolt en el que conflueixen els carrers: Vint-i-dos de juliol que amb els dos carrils per sentit forma una avinguda tot seguint el traçat de les vies que van ser soterrades, carrer de la Independència, carrer de Cervantes, carrer del Nord i carrer del Mas Adei.

En el centre del giravolt hi ha un cercle amb quatre zones ben delimitades: l'edifici de l'estació ocupa la zona sud de la placa, davant de la façana que dona al carrer del nord un petit sector de gespa i vuit xiprers seguint el giravolt, una petita vorera separa la gespa de la façana de l'estació.

Façana posterior vista des de l'entrada del carrer del Nord.
 Foto, AF Jordi Plana.

Davant de la façana principal, que en el passat havia estat la que donava a les andanes, trobem una zona pavimentada que és la que segueixen els vianants al caminar d'est a oest o a l'inrevés pel passeig Vint-i-dos de juliol per arribar i accedir a l'estació.

 Ala est de l'estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.

Davant de la façana principal, el paviment determina un gran trapezi isòsceles plantat de gespa i amb uns quants arbres. El mobiliari urbà de la plaça consta d'una dotzena de bancs de fusta i estructura de ferro que segueixen part del contorn del trapezi plantat de gespa. Una sèrie de barres faciliten l'aparcament de motos i bicicletes. Uns reflectors il·luminen la façana de l'estació i la fan visible de lluny. La plaça està il·luminada per  fanals que envien la llum al terra per tal de minimitzar la contaminació lumínica.

Ala oest de l'estació del Nord i detall d'un dels fanals de la plaça.
Foto, AF Jordi Plana.

Si observem el paviment de la plaça, veiem que està alçat en relació a la vorera de la plaça, això només passa davant de la façana que hi ha davant del carrer del Nord, amb aquesta solució es van suprimir els tres graons que hi havia en aquesta façana per accedir a l'estació abans de l'any 1994.

Detall de la zona de gespa, dels bancs i dels reflectors que
il·luminen la façana principal. Foto, AF Jordi Plana.

Donem la volta a la plaça i anem al carrer del Nord...

 GL 41º 34' 11,4'' N - 2º 00' 51,43 E. TERRASSA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 1987 - 2011

dimarts, 29 de març del 2016

ESTACIÓ DEL NORD

L'estació del Nord de Terrassa, esta situada al capdamunt del carrer del Nord la Terra. L'antic edifici de l'estació ocupa una plaça anomenada plaça de l'Estació del Nord, a dia d'avui segueix expenent bitllets de tren, alhora que permet l'accés a la nova estació subterrània, està envoltada per un giravolt en el que conflueixen el passeig Vint-i-dos de juliol, el carrer de la Independència, el carrer de Cervantes, el carrer del Mas Adei i el Carrer del Nord.

Estació del Nord de Terrassa, vista des de l'inici del carrer del Nord.
Foto, AF Jordi Plana.

L'antiga estació del Nord va ser inaugurada l'any 1856 quan va entrar en funcionament el tram de ferrocarril Barcelona, Terrassa, Manresa, construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i durant el quart mandat de l'alcalde de Terrassa Miquel Vinyals i Galí (16-01-54 al 25-10-56). Avui dia l'estació del Nord (estació de Terrassa per ADIF) forma part de la línia Barcelona-Manresa-Lleida i a l'estació tenen parada trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya i de la línia R12 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, ferrocarrils operats per Renfe Operadora.

Façana principal de l'Estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.

L'estació se la coneix popularment com l'estació del Nord, ja que originàriament formava part de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

L'edifici actual (de l'inici del segle XX) de l'estació, és un edifici aïllat format per un volum central de dues plantes i dues ales laterals simètriques en relació al volum central, la planta baixa per la seva façana principal presenta tres obertures en el cos central, la del mig correspon a una porta d'accés i les dues a banda i banda d'aquesta corresponen a dues finestres, en cada una de les ales laterals d'aquesta façana hi ha tres obertures més. Totes les obertures, en aquesta façana de la planta baixa són en arc de mig punt. Totes les façanes són d'estuc imitant carreus, de color gris en les zones angulars, sòcols, i de pedra en brancals i arcs de les portes i finestres.

 Ala esquerra de l'Estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.

La façana lateral esquerra presenta dues obertures en arc de mig punt que corresponen a dues portes d'accés. La façana lateral de la dreta presenta també dues obertures en arc de mig punt que corresponen en aquest cas a dues finestres. La façana de tota la planta baixa està estucada de color beix molt clar, imitant línies de carreus, i els elements que presenten relleu estan pintats de color gris. Al centre d'aquesta façana un rectangle de rajoles de ceràmica indiquen el nom de l'estació: Terrassa, el mateix esquema es repeteix a la façana de l'ala dreta.


Ala dreta de l'Estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.

El cos central presenta un segon pis que té tres obertures a la façana principal (a l'estació antiga era la façana que donava a les andanes) i tres més a la façana que dóna al carrer del Nord. Aquestes sis finestres són en arc de mig punt i amb baranes de balustres. Totes les façanes estan coronades per una cornisa motllurada, sostinguda per mènsules neoclàssiques sobre una línia d'imposta, tan la façana principal com la posterior presenten dos rosetons sobre la cornisa profusament decorats. Les teulades dels tres volums que configuren l'edifici són a quatre aigües.

 Detall del segon pis del cos central. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 29 de maig de 1994, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila, va ser inaugurada la nova estació subterrània i tot seguit varen començar les obres per suprimir les vies de la superfície, aquest fet va produir una gran transformació del passeig Vint-i-dos de juliol. El dia 29 de juliol de 2015, durant el mandat de l'alcalde Jordi Ballart i Pastor, va inaugurar-se la connexió amb l'estació anomenada Terrassa Estació del Nord (Intercanviador FGC-RENFE).

Terrassa Estació Nord (Intercanviador FGC-RENFE)

Tots aquests canvis van portar a un rentat de cara de l'antiga estació i la construcció de nous accessos a les andanes subterrànies. Aquest any l'Estació del Nord complirà 160 anys d'activitat ininterrompuda des de la seva inauguració. Aquesta estació de ferrocarril ha tingut una gran importància en el desenvolupament del sector tèxtil terrassenc, per conseqüència en el creixement demogràfic i el progrés econòmic de la ciutat de Terrassa, a la que Alfons II atorgaria el títol de ciutat l'any l'any 1877.

 Escala d'accés a les andanes de la nova estació subterrània.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall del sostre de l'edifici de l'Estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del vestíbul de l'Estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.

Al vestíbul de l'Estació poden comprar-se bitllets a les taquilles o mitjançant màquines expenedores, també podem prendre un cafè a la cafeteria de l'estació: L'Antica Stazione.


Detall del sistema d'il·luminació elèctric, els capitells de les columnes
de ferro colat i el rètol de la cafeteria. Foto, AF Jordi Plana.

 Plaques commemoratives del centenari i dels cent cinquantè 
aniversari de la inauguració de l'estació.
Foto, AF Jordi Plana. 
L'edifici d'estil eclèctic va ser construït a l'inici del segle XX, segueix les tendències de les estacions de l'època. Cal remarcar l'excel·lent rehabilitació de l'estació realitzada per Renfe i com s'han conservat tots els elements arquitectònics exteriors i interiors de l'edifici, que han sobreviscut a més de cent anys d'ús continuat.

L'edifici està protegit com a bé d'interès local. Identificador: IPAC 28078.
GL 41º 34' 11,4'' N - 2º 00' 51,43 E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 1987 - 2011

dissabte, 26 de març del 2016

MINA PÚBLICA D'AIGÜES DE TERRASSA

La Mina Pública d'Aigües de Terrassa SA, va ser creada l'any 1842, possiblement és l'empresa més antiga de l'estat espanyol que a dia d'avui segueix en funcionament. Segons consta en el Registre Mercantil l'empresa va quedà constituïda el 17 de març de 1842 i inscrita amb el nom de Sociedad de la Mina Pública de Aguas de la Villa de Terrassa. 

No es pot entendre la Revolució Industrial a Terrassa sense l'aportació de la Mina Pública d'Aigües al seu desenvolupament. Abans de la fundació de la Mina, l'economia de Terrassa estava basada en les activitats artesanals dels diferents gremis. La introducció de nova maquinària i la disponibilitat de l'energia produïda per les màquines de vapor aplicades al sector tèxtil va donar lloc al potent sector tèxtil terrassenc, amb els seus vapors. Aquesta ràpida expansió del sector tèxtil no hauria estat possible sense la disponibilitat de  grans cabals d'aigua, dels que Terrassa no disposava abans de la creació de Mina.

 Seu central de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, C/ Societat, 26.
Foto, AF Jordi Plana.

A l'inici de la dècada dels anys quaranta del segle XIX, davant la manca d'aigua per seguir amb les activitats tèxtils, alguns empresaris terrassencs traslladaren les seves empreses a Olesa de Montserrat, a la vora del riu Llobregat. 

Per impulsar la captació dels nous cabals que requeria el sector tèxtil es crea la Sociedad de la Mina Pública de Aguas de la Villa de Terrassa, inscrita al Registre Mercantil el 17 de març de 1842. Davant la impossibilitat (per qüestions econòmiques) d'executar les obres que calien per subministrar l'aigua necessària per afrontar les necessitats creixents del consum, el 14 d'abril de 1842, l'ajuntament de Terrassa i durant el mandat de l'alcalde Tomàs Sagrera i Font ( 01/01/1842 - 18/08/1842), atorgà en règim de concessió el subministrament d'aigua a la Societat de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa. El 14 d'abril d'aquest any, farà 174 anys d'aquesta primera concessió.


Seu de MINA Laboratori Ambiental, C/ del Nord, 88. 
Foto, AF Jordi Plana.

Tot seguit algunes dades que il·lustren la història de Mina.

 1842
Es crea Mina Pública de Aguas de la Villa de Terrassa.
1842
Inscripció de la societat al Registre Mercantil (17/03/1842).
1842
Aconsegueix la concessió municipal per subministrar aigua a la ciutat (14/04/1842).
1852
L'Ajuntament atorga els noms de Mina i Societat a dos carrers, en reconeixement a la tasca realitzada per la Mina.
1898
Comencen les obres de construcció del pantà de la Xuriguera (31/101898).
1902
Acaben les obres del pantà de la Xuriguera

 MINA Aigües, espai obert. C/ del Nord 81. Foto, AF Jordi Plana.

  1919
Entren en servei els clarificadors del Pla de l'Ametllera per depurar les aigües del pantà de la Xuriguera.
1927
Obertura d'un pou artesià de 500 m de profunditat a les instal·lacions del carrer de la Societat.
1931
L'aportació econòmica d'un grup de terrassencs salva la Mina d'una situació de fallida.
1934
La Gaceta de Madrid publica la concessió a l'Ajuntament de Terrassa de 4000 metres cúbics al dia d'aigua del riu Llobregat.
1941
L'Ajuntament atorga a Mina la concessió del servei d'abastament d'aigua a la ciutat de Terrassa.
1943
El tres de juliol de 1943, després de set anys d'obres i gràcies a la col·laboració entre Ajuntament, Mina i Institut Industrial de Terrassa arriba a Terrassa l'aigua procedent del riu Llobregat.
1962


Planta baixa de l'edifici del Laboratori Ambiental de Mina.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1962 es construeix la nova canonada de 450 mm de diàmetre que  portava l'aigua del Llobregat.
1971
Entra en funcionament una tercera canonada de 700 mm de diàmetre i comença a donar servei la Central Elevadora d'Abrera Can Boada.
1973
Comença la construcció de la Planta de Tractament d'Aigües Superficials del riu Llobregat.
1976
Creació del Consorcio de Abastecimiento de Aguas del rio Llobregat, SA.
1983
Es constitueix l'estació d'hidrocompressors al polígon industrial Els Bellots.
1987
Es constitueix la filial Serviaigua, dedicada a la realització d'instal·lacions interiors.
1998
S'inaugura el nou laboratori d'Abrera.
1999
Es crea la Fundació Mina.

GL 41º 34'' 4,3'' N - 2º 00' 49,56'' E. TERRASSA

Sense la captació de nous cabals d'aigua per part de la Mina, des de la seva creació, grans indústries tèxtils com ho foren: el Vapor Montset, el Vapor Badiella, el Vapor Albinyana, el Vapor Amat o la SAPHIL mai haurien prosperat en una Ciutat com Terrassa per la que no passa cap riu, i la vila de la primera meitat del segle XIX  no seria la gran ciutat que és avui dia...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

divendres, 25 de març del 2016

CASA PERE COMERMA II

Caminem de nou quatre passes més en direcció a l'Estació del Nord, deixem darrera la Casa Comerma III i ens aturem en el núm 65 del carrer del Nord que correspon a la Casa Comerma II. És un edifici entre mitgeres situat entre les cases Pere Comerma a l'esquerra i la Casa Puigarnau a la dreta. La casa consta de planta baixa i dos pisos i com les altres tres cases Comerma ha estat recentment rehabilitada. L'edifici presenta una façana de composició simètrica, arrebossada i plana.

Casa Pere Comerma II. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és de planta rectangular, una mica més petita que la planta de la Casa Pere Comerma III, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Avui dia la casa i una part del pati que es compartia amb les altres cases Comerma estan integrats al Col·legi Airina, situat a la Casa Puigarnau, núm 67 del carrer del Nord, amb la que comparteix mitgera.

Detall de la planta baixa i el primer pis de la Casa Pere Comerma II.
Foto, AF Jordi Plana.

La planta baixa té tres obertures, la central que correspon a la porta d'accés de l'edifici i les dues laterals a les finestres, aquestes amb reixes de ferro molt senzilles. Les finestres i la porta tenen els escaires i la llinda plans. La façana de la planta baixa es d'arrebossat pintat de color blanc i sense sòcol. Una línia d'imposta molt senzilla, pràcticament imperceptible pel pintat de la façana, separa la façana de la primera planta de la segona.

 Primera i segona planta de la Casa Pere Comerma II.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la primera planta està delimitada per dues línies d'imposta que marquen els tres nivells de l'edifici. Aquesta planta té dues finestres laterals, amb escaires plans, baranes de balustres ceràmics i guardapols geomètrics, per sobre d'aquests la línia d'imposta. La façana és d'arrebossat, plana i pintada de color ocre.

Detall de les finestres de la segona planta. Foto, AF Jordi Plana.

El segon pis presenta dos grups de tres finestres cadascun a dreta i esquerra, la del centre de cada grup una mica més ampla que les altres dues. Els vèrtex de les obertures són plans, i les baranes de balustres ceràmics, en aquestes finestres, són purament decoratives. La façana està coronada per una cornisa molt senzilla, sostinguda per unes petites mènsules en forma de T, a la part més externa de la cornisa una canal ceràmica recull l'aigua de la teulada.

De dreta a esquerra: Casa Puigarnau núm 67, Casa Pere
Comerma II núm 65, Casa Pere Comerma III núm 63,
Cases Pere Comerma I núm 61 i núm 59. 
Foto, AF Jordi Plana.

La casa va ser bastida per el mestre d'obres terrassenc Jaume Comerma i Torrella l'any 1871. La casa va ser concebuda com un habitatge unifamiliar, però l'any 1904 el seu propietari la va destinar a magatzem industrial donada la seva bona ubicació, el carrer del Nord, camí de pas de molts comercials del sector tèxtil que venien de molts llocs de Catalunya, Espanya i fins i tot d'altres països europeus gràcies al ferrocarril, que tenia l'estació de Terrassa al capdamunt del carrer del Nord. Primer va ser magatzem industrial de la fàbrica Domingo i Aurell i dos anys més tard de la fàbrica José Domingo e hijo.

La Casa Pere Comerma II, és un bé inventariat, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Identificador: IPAC, 28110.

Jaume Comerma i Torrella.

Jaume Comerma i Torrella,  mestre d'obres terrassenc realitza les seves obres a la ciutat durant el període de temps que va de l'any 1871 a l'any 1892, va participar en la construcció del Gran Casino de Terrassa, va construir la Casa Pere Comerma del carrer del Nord núm 65 (1871) i un habitatge a la Font Vella 79 (1875).

GL 41º 34' 1,38'' N - 2º 00' 48,28'' E. TERRASSA


Carrer del Nord i al centre de la imatge l'Estació del Nord.
Foto, AF Jordi Plana.
Deixem les cases Pere Comerma i pugem caminant el carrer del Nord, passem per les oficines i el laboratori de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa i ens dirigim a l'estació del Nord de la que veiem la que va ser la seva porta principal, centrada al mig del carrer com es pot observar en la fotografia anterior...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA 

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011