Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 30 d’abril del 2016

CASAL DE SANT PERE

El Casal de Sant Pere inicia les seves activitats el 18 de març de l'any 1930, lligat a la Parròquia de Sant Pere, sent el rector d'aquesta Mossèn Josep Homs i Ginesta. Inicialment neix amb el nom de Casal Popular de la Parròquia de Sant Pere.
Les instal·lacions del Casal de Sant Pere, estan situades al carrer Major de Sant Pere, núm 63, al bell mig del barri terrassenc de l'antic Poble de Sant Pere.

Casal de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

El Casal de Sant Pere va néixer d'una representació dels "Pastorets" que va tenir lloc el Nadal de l'any 1929. Abans del dia de Nadal de l'any 1929, un grup de joves d'Acció Catòlica que havien assajat uns Pastorets, demanen al rector Mossèn Josep Homs un local per poder-los representar, la Parròquia de Sant Pere va deixar uns baixos del carrer Major de Sant Pere, concretament al núm 63 per fer la representació. Sembla ser que el nois i noies van assolir un gran èxit i la Parròquia va cedir els baixos del núm 63, que el 18 de març de l'any següent es convertirien amb la seu del Casal Popular de la Parròquia de Sant Pere. Avui Casal de Sant Pere.

Façana del Casal de Sant Pere. Carrer Major de Sant Pere 59-63.
Foto, AF Jordi Plana.

Amb el pas del temps el Casal realitzaria diferents activitats de lleure i esbarjo però dedicant una una atenció especial al teatre i l'esport. En l'actualitat el nom del grup de teatre és PAM teatre i en relació a l'esport és el bàsquet l'altra activitat que ha tingut una gran importància en la història de la entitat, amb el Club de Bàsquet de Sant Pere de Terrassa.

Actualment la entitat disposa d'una sala de teatre, la Sala Crespi i d'una pista de bàsquet.

Accés a la Sala Crespi del Casal de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

El Casal de Sant Pere, actualment compta amb un esbart, l'Esbart Dansaire del Vallès. 

La secció Slot Terrassa del Casal de Sant Pere, ha guanyat molts campionats de Catalunya, Espanya i Europa, des de l'any 1995 en que va ser fundada.

L'activitat més prestigiosa del Casal de Sant Pere és el Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, que va iniciar-se el 27 de març de 1966 i aquest any celebra  la XLII ena edició.

Carrer Major de Sant Pere i Sala Crespi. Foto, AF Jordi Plana.

Característiques de la Sala Crespi del Casal de Sant Pere: 

Capacitat: 352 butaques

Sense barreres arquitectòniques

Escenari: 14 m x 8,7 m

GL 41º 34' 07'' N. 2º 01' 07'' E. TERRASSA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

divendres, 29 d’abril del 2016

CARRER DE L'ALCALDE PICAÑOL

El carrer De l'Alcalde Picañol, està situat al barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, és un carrer que té la llargària de l'amplada de set casals, va del carrer De l'Alcalde Parellada al carrer de Josep Rigol i Fornaguera. La façana dreta d'aquest carrer la formen les portes dels garatges de sis habitatges que tenen la façana al carrer Major de Sant Pere, la façana esquerra dóna al Parc de Vallparadís i és paral·lela al torrent Monner.

Cantonada entre el carrer de Josep Rigol i Fornaguera i el carrer
de L'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer està asfaltat i presenta dues voreres pavimentades amb llambordes, està dedicat a Joan Picañol i Aldavert, darrer alcalde de l'Antic poble de Sant Pere (1904).

 Placa del carrer De l'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.

Joan Picañol i Aldavert, va néixer a Monistrol de Calders, l'agost de 1855 i morí el 4 de març de 1931 a Sabadell, forner de professió i propietari de terres a la Creu Alta de Sabadell, que fins l'any 1904 formà part de l'antic poble de Sant Pere. Joan Picañol fou el darrer alcalde de l'antic Poble de Sant Pere. Cap al 1883 Joan Picañol i la seva muller, Maria Quintana, arriben a Sabadell, passats tres anys s'instal·len a la Creu Alta, al carrer de Manresa, passat un temps s'instal·laren al carrer Nou de Jonqueres, avui Avinguda de l'Onze de Setembre.

Cantonada entre el carrer de l'Alcalde Parellada i el carrer de
l'Alcalde Picañol. AF Jordi Plana.
  
El mes de febrer de 2015, l'Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart i Pastor va signar el decret pel que es donava validesa a la proposta de la Comissió del Nomenclàtor d'Espais Públics de Terrassa, que s'havia reunit el 27 de gener, en la que un vial de l'Antic Poble de Sant Pere passi a anomenar-se carrer de l'Alcalde Picañol.

Picañol, s'estableix com a forner i l'any 1903 es converteix en alcalde de Sant Pere de Terrassa fins l'any 1904, en aquest any, els acords entre Alfons Sala i Argemí i Francesc Pi i Arsuaga, acaben amb 96 anys de Sant Pere com a poble (s'havia segregat de Terrassa l'any 1800) que és annexionat a Terrassa i la Creu Alta a Sabadell, amb el canvi de jurisdicció, Picañol fou nomenat tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sabadell.

Joan Picañol i Aldavert. Font AHS/ Fons
Ricard Simó.
  
Carrer de l'Alcalde Picañol, al fons església de Sant Pere.

Foto, AF Jordi Plana.

Situació del carrer de l'Alcalde Parellada. Font, Google Earth.
 
GL

C/Josep Rigol i Fornaguera - c/ Joan Picañol i Aldavert, 41º 34' 2'' N - 2º 01' 08'' E
C/De l'alcalde Parellada - c/ Joan Picañol i Aldavert, 41º 34' 4'' N - 2º 01' 06'' E
TERRASSA

Aprofitant que avui és mitja festa ens encaminem cap el teatre, caminem per la plaça de la Font del Comú en direcció al carrer Major de Sant Pere, trenquem a la dreta i ens plantem davant de la Sala Crespi del Casal de Sant Pere...
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dijous, 28 d’abril del 2016

CARRER DE L'ALCALDE PARELLADA

El carrer De l'Alcalde Parellada és un carrer molt curt que va del carrer Major de Sant Pere al carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. La part central del carrer Alcalde Parellada està urbanitzada com una plaça i s'anomena la Plaça del Comú. La façana sud del carrer de l'Alcalde Parellada és la façana lateral de l'antic Ajuntament del poble de Sant Pere

Antic Ajuntament de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de l'antic Ajuntament de Sant Pere va ser projectat per l'arquitecte Juli Batllevell. Les obres van ser adjudicades al contractista Lluís Tayó i Puig va ser inaugurat el 30 de maig de l'any 1897, per l'alcalde del poble de Sant Pere, Josep Viver i Modolell i beneit pel rector de Sant Pere, Mossèn Magí Barrera. L'edifici va ser la seu de l'Ajuntament de Sant Pere fins l'any 1904 que el poble fou annexionat a la ciutat de Terrassa.

Façana sud del carrer Alcalde Parellada i de la placa de la Font del
Comú.

L'edifici afegit, el que només té un pis, a part de ser la façana esquerra del carrer de l'Alcalde Parellada, dóna a la plaça de la Font del Comú, que té el nom de Comú perquè hi havia un edifici que acollia l'escorxador i dos safareigs públics. L'edifici afegit, va albergà el col·legi públic Parellada. Des de l'any 1997 l'edifici de l'antic ajuntament, alberga l'Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere i també el Grup d'escoltes  i guies Torrent de les Bruixes.


 Plaça de la Font del Comú al mig del carrer de l'Alcalde Parellada.
Foto, AF Jordi Plana

En Josep Viver i Modolell, va ser substituït al front de l'Alcaldia de Sant Pere, l'any 1898 per Pere Parellada i Solà. (1898 - 1899).

Carrer de l'Alcalde Parellada, dedicat a Pere Parellada i Solà.
Foto, AF Jordi Plana.

Pere Parellada i Solà, Sant Pere, 8 de març de 1852, morí a Sant Pere de Terrassa als 50 anys, el 12 de desembre de 1902, va ser alcalde de l'antic Poble de Sant Pere, avui barri de Sant Pere de Terrassa, durant els anys 1898 i 1899. Pere Parellada era veí de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, propietari de terres a l'actual barri d'Hostafrancs de Sabadell, que fins l'any 1904 formaven part del poble de Sant Pere.

Pere Parellada i Solà, alcalde de Sant Pere
1898 -1899

Vista aèria de la plaça de la Font del Comú, carrer de l'Alcalde
Parellada i antic Ajuntament de Sant Pere. Font Google Earth.

GL
C/Major de Sant Pere - c/De l'Alcalde Parellada, 41º 34' 04'' N - 2º 01' 06'' E.
      C/De l'Alcalde Parellada - c/De l'arquitecte Puig i Cadafalch, 41º 34' 04'' N - 2º 01' 06 E TERRASSA

 TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987- 2011

CARRER JOSEP RIGOL I FORNAGUERA

El carrer Josep Rigol i Fornaguera és un carrer molt curt, perpendicular al carrer Major de Sant Pere, la façana sud d'aquest carrer està formada per la façana lateral nord de l'església de Sant Pere i una tanca de pedra del recinte de les esglésies. Adossada a la tanca, però situada a l'interior hi ha la Font de Sant Nebridi (és va instal·lar un cop acabades les darreres excavacions). La façana nord del carrer Josep Rigol i Fornaguera la formen la façana lateral de la casa del núm 4 del carrer Major de Sant Pere i una tanca. El carrer arriba fins el carrer de l'Alcalde Picañol, aquest últim paral·lel al torrent Monner del Parc de Vallparadís. A la façana lateral de la casa núm 4 del carrer Major de Sant Pere, l'Ajuntament de Terrassa va posar una placa dedicada a Josep Rigol i Fornaguera.

Església de Sant Pere i façana de la casa núm 4 del carrer Major
de Sant Pere que determinen l'inici del carrer Josep Rigol i
Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer està dedicat a Josep Rigol i Fornaguera, que es va significar per la seva feina com a dibuixant, gravador i Pintor. Va néixer a Terrassa l'any 1897 i morí a Terrassa l'any 1986. Josep Rigol i Fornaguera era rebesnét de Miquel Rigol ( Pierola, Anoia 1778 - Piera Anoia 1823). Josep Rigol i Fornaguera va estudiar a l'escola de Sant Fernando de Madrid, en la que es va titular. Va dedicar-se a l'ensenyament artístic i a les col·leccions museístiques terrassenques. Josep Rigol, que tenia la seva residència en el carrer de la Rectoria, va assistir als fets convulsos de l'inici de la Guerra Civil, va veure com la turba anticlerical cremava el retaule de Sant Valentí ( de l'església de Sant Pere ) i l'orgue també de Sant Pere (que havia estat inaugurat l'any 1926).

Placa dedicada a Josep Rigol i Fornaguera com a valedor de
les esglésies de Sant Pere, carrer Josep Rigol i Fornaguera,
núm 1. Foto, AF Jordi Plana.

Després d'aquests fets i el mateix any 1936, Josep Rigol, amb el risc de la seva vida, va evità que es cremessin el retaule dels Sants Aabdó i Senen, obra mestra del pintor Jaume Huguet i les mateixes esglésies de Sant Pere. Aquesta defensa del patrimoni històric de la ciutat per Josep Rigol li atorgar el reconeixement de valedor de les esglésies preromàniques de Sant Pere per l'Ajuntament de Terrassa.

El carrer i la placa de reconeixement a Josep Rigol i Fornaguera, van ser inaugurats per l'Alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), el mes de juny de l'any 1987.


Carrer Josep Rigol i Fornaguera, façana nord de l'església de
Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

Carrer Josep Rigol i Fornaguera, entre els carrers: Major de Sant
Pere i Alcalde Parellada. Foto, AF Jordi Plana.

Retaule dels sants Abdó i Senen (Jaume Huguet)
Foto, AF Jordi Plana

Carrer Josep Rigol i Fornaguera, vist des del carrer de l'Alcalde
Picañol. Foto, AF Jordi Plana.

C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.

Caminem pel carrer Josep Rigol i Fornaguera fins arribar al carrer Alcalde Parellada...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dilluns, 25 d’abril del 2016

CARRER DE LA RECTORIA

El Carrer de la Rectoria ens porta de la plaça del Rector Homs a una passarel·la que ens permet travessar el torrent Monner per anar al Centre de Documentació,  el Museu Tèxtil i el carrer de Salmerón o de la plaça de la plaça del Rector Homs al parc de Vallparadís, concretament al final del torrent Monner, a prop d'on s'ajunta amb el torrent de Vallparadís i al costat de les fonts de Santa Maria i del Tintorer.

El carrer de la Rectoria comença amb quatre cases que formen la façana sud de la plaça del Rector Homs, separades de la plaça per un rectangle de gespa i dos xiprers un a cada extrem del rectangle, la primera d'aquestes cases es troba a l'inici del pont de Sant Pere i fa cantonada amb un camí que permet baixar al parc de Vallparadís, a la banda del torrent del mateix nom.


 Les quatre primeres cases del carrer de la Rectoria que determinen
la façana sud de la plaça de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

Les tres primeres cases, núm 2, núm 4 i núm 6, ja les trobem a l'entrada del pont en el segle XIX, les tres cases han estat rehabilitades i el seu ús és residencial. Es troben sobre antics assentaments dels segles II aC al V dC. 
Les cases es troben en un espai protegit dins del Pla de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental de Terrassa, espai de gran concentració de restes arqueològiques que han estat documentades en excavacions anteriors dels anys 1959, 1982, 1987, 1988 i 2002 i 2012. Les cases són de planta rectangular, formades per planta baixa i pis. 

La que correspon al núm 2 del carrer de la Rectoria és de l'amplada de dos casals, amb tres obertures a la planta baixa, al mig la porta d'accés amb dues finestres a banda i banda, amb reixes de ferro forjat i trencaaigües de rajoles ceràmiques.  El primer pis té dues obertures amb balconeres de ferro forjat i dos respiralls, la façana d'arrebossat està coronada per una cornisa amb voladís. La coberta de teula àrab és a dues aigües.

 Primera casa, núm 2 del carrer de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici núm 4 del carrer de la Rectoria, és una edifici entre mitgeres, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, la planta baixa té dues obertures rectangulars, la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro forjat i trencaaigües de pedra. El primer pis té dues obertures amb baranes de ferro forjat i trencaaigües de pedra motllurada. La façana de les golfes té dues obertures rectangulars més petites que corresponen a finestres. La coberta és de teula àrab amb voladís sobre la cornisa i la façana és d'arrebossat, pintat de color clar.

Plaça del Rector Homs, al fons de la imatge l'inici del carrer de la
Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

El núm 6 del carrer de la Rectoria correspon a una casa de planta rectangular, entre mitgeres, l'edifici residencial consta de planta baixa i pis. La planta baixa presenta dos grans rectangles amb relleu, de color blanc cru que emmarquen a la porta i a la finestra que té una reixa de ferro, la resta de la façana és d'arrebossat pintat de color verd. El primer pis presenta també dos rectangles que repeteixen la composició de la planta baixa. Un dels rectangles emmarca una obertura rectangular que dóna accés a un balcó amb barana de ferro de disseny molt senzill i llossada de perfil motllurat de forma rectangular. Una línia d'imposta ampla separa la façana de la planta baixa i del pis. A la part superior de la façana dos respiralls ceràmics amb forma de rosetó i una cornisa motllurada de pedra coronen la façana.

L'any 2002 es van practicar una sèrie de cales en el sòl del núm 6 del carrer de la Rectoria i es van trobar una sèrie de restes arqueològiques que pertanyen a uns dipòsits que tenien la finalitat de contenir algun tips de líquid, datades en el segle I aC i V dC. Les restes trobades haurien d'estar relacionades amb la necròpolis tardo-antiga, ja documentada de la Plaça del Rector Homs o bé amb les restes ibero-romanes trobades a les excavacions del carrer de la Rectoria i l'habitatge del núm 10.

 Camí d'accés al Parc de Vallparadís, situat entre el pont de Sant
Pere i l'inici del carrer de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

A la zona del carrer de la Rectoria, concretament en el seu tram estret  i en la casa núm 10 del mateix carrer (Casa Rigol) s'han trobat restes de sitges del segle II i I a de C, i restes que es van documentar com estructures d'emmagatzematge de l'època ibero-romana.

Rectoria, Centre d'interpretació de les esglésies de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.

A l'altre costat del carrer i fent cantonada amb la plaça del Rector Homs hi ha l'antic edifici de la Rectoria de la parròquia de Sant Pere, molt remodelat i unit a un edifici de nova construcció, els dos junts formen el Centre d'Interpretació de les Esglésies de Sant Pere. La façana nord del carrer de la Rectoria està formada per l'edifici del Centre d'Interpretació del conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere i la tanca del recinte de les esglésies. L'altre costat del carrer el formen les res cases descrites i vuit edificis residencials més de planta baixa i pis. El carrer està pavimentat amb llambordes i no té voreres.


 Detall del paviment de llambordes del carrer de la Rectoria.
Foto, AF Jordi Plana.

 Campanar de Santa Maria vist des del carrer de la Rectoria.
Foto, AF Jordi Plana.

Vista aèria del carrer de la Rectoria. Font Google Eart.


GL 41º 34' 00'' N - 2º 01' 4'' E. (davant del pont de Sant Pere), 41º 33' 59'' N - 2º 01' 08'' E. ( final del carrer de la Rectoria a l'entrada de la passarel·la sobre el parc de Vallparadís.

Pel camí que hi ha al costat del pont de Sant Pere i que fa cantonada amb la casa del núm 2 del carrer de la Rectoria, baixem al parc de Vallparadís, un dels parcs urbans més grans de Catalunya...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011