Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 29 de juliol de 2016

L'ESCOLA INDUSTRIAL DE TERRASSA

L'Escola Industrial és el nom com els terrassencs i terrassenques coneixen a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa. L'edifici principal de l'Escola Industrial va ser batejat inicialment amb el nom de Palau d'Indústries de Terrassa. És una de les obres més importants de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que la va bastir l'any 1901. L'edifici d'estil modernista rep les influències dels estils historicistes.

 Façana principal de l'edifici de l'Escola Industrial. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici inicial és una construcció aïllada amb un petit jardí al davant i de planta baixa mes dos pisos. L'edifici té forma de rectangle, en el centre d'aquest, observem dues naus, situades a la dreta i un petit pati situat a l'esquerra. Al costat de la façana sud hi ha un passadís a la manera de carrer i més a l'esquerra quatre naus alineades formant la façana est del conjunt. Al costat de la façana est, un altre passadís o carrer hi una altra nau en forma de U que tanca el conjunt.

Vista aèria de l'Escola Industrial. Font, Google Earth.

L'edifici ocupa una illa situada entre els carrers Colom, Ramón y Cajal, Miquel Vives i Avda Jacquard, ctra de Castellar i carrer de Ricardo Caro, va ser construït entre 1902 i 1904, com hem dit es pot ubicar dins de la branca historicista del Modernisme. Per la seva construcció, Muncunill podia haver-se inspirat en l'edifici de la Universitat de Barcelona, edifici bastit per Elies Rogent, però va introduir elements típicament modernistes que més tard seguiria incorporant en algunes de les seves construccions i  projectes realitzats a la ciutat, com el maó vist, els aplics ceràmics, el paredat a les façanes. L'edifici inicialment, el que havia projectat Lluís Muncunill, tenia planta rectangular, amb un claustre central. L'any 1912 es decideix ampliar l'edifici amb unes naus al voltant, concretament quatre naus que afegeixen una L al rectangle de Muncunill, aquestes naus es destinarien a tallers i varen ser projectades per l'arquitecte Josep Domènech Mansana.

L'escola Industrial de Terrassa va ser ideada per tal de cobrir les necessitats de la potent indústria tèxtil terrassenca de finals del segle XIX i que experimentà una gran expansió gràcies a la implementació de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.

Detall de la porta principal de l'Escola Industrial. Foto, AF Jordi Plana.

La façana principal està formada per quatre cossos, un cos rectangular i  tres cossos més alts, un de central amb les portes d'accés i tres finestres i dos situats a dreta i esquerra del cos rectangular a la manera de dues torres, cada un d'elles presenta dues finestres i un petit òcul a la part superior. 

Al vestíbul de l'edifici s'accedeix per una escala de quatre graons de pedra i tres portes de fusta i vidre situades en tres arcs de mig punt de pedra, sostinguts per 4 columnes  també de pedra sorrenca, les columnes presenten capitells profusament decorats amb motius florals, per damunt dels arcs observem tres arcs ceràmics que ressegueixen els arcs formats per carreus, la resta de la façana de la planta baixa d'aquest cos central és de maó vist. Una línia d'imposta dentada separa la façana del vestíbul de la façana del primer pis.

Per damunt de la línia d'imposta d'aquest cos central observem tres grans finestrals amb vidrieres de fusta i vidre i en arcs enllaçats de mig punt de brancals i arc fets amb maó vist. Les tres obertures presenten balcons cecs de maó vist amb trencaaigües ceràmics.

  Coronament de la façana principal damunt la porta d'accés.
Foto, AF Jordi Plana.

Per damunt dels arcs de les portes d'accés observem un rètol amb el nom d'Escola d'Enginyeria de Terrassa, el logotip de la UPC i el nom popular entre els terrassencs i terrassenques, "L'Escola Industrial", en posició central i en relleu sobre pedra sorrenca l'escut de la ciutat de Terrassa, per sobre d'aquest un rellotge i a banda i banda de l'escut dos medallons que indiquen l'any en el que va acabar la construcció de l'edifici, 1904. La façana en aquest cos està coronada per un frontó escalonat, sota cada graó un quadrat amb un triangle en el centre fet de rajoles ceràmiques de color blau i taronja, damunt del graó central una campana i un parallamps coronen la façana. A banda i banda de la façana d'aquest cos observem un pinacle a la dreta i un altre a l'esquerra.

El vestíbul presenta forma rectangular, amb una sèrie de columnes que suporten el nivell superior davant de les portes d'accés una escala de marbre dóna accés al primer nivell. En el vestíbul destaquen un bust d'Alfonso Sala i Argemí fundador de l'escola i comte d'Ègara i dues pintures murals, una davant de l'altra.

Escala del vestíbul que dóna accés al primer i segon pis.
Foto, AF Jordi Plana.

A la paret de la dreta del vestíbul hi ha una capella rectangular de granit negre amb un bust d'Alfonso Sala i Argemí, damunt d'aquesta hi ha una pintura mural en la que es representen les diferents etapes del procés tèxtil des de la preparació de la llana, la filatura, el tissatge, els acabats a la tela. El mural és obra del pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich.

Mural de la paret dreta del vestíbul i bust d'Alfonso Sala.
Foto, AF Jordi Plana

El mural de la paret esquerra del vestíbul representa aquells elements que varen fer possible el gran creixement de la indústria tèxtil terrassenca com, la màquina de vapor, el ferrocarril o les barcasses que portaven el carbó o les matèries primeres al port de Barcelona i el seu transport en carros, per carretera, fins arribar als vapors terrassencs. En el mural també es fa referència a l'inici de l'energia elèctrica i a les persones que varen fer possible el desenvolupament de la indústria tèxtil terrassenca. El mural també és obra del pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich.

Mural de la paret esquerra del vestíbul, fa referència a la transfor-
mació industrial de l'inici del segle XX. Foto, AF Jordi Plana.

  
La "torre" de l'esquerra és de paredat i de maó vist en els dos cantells, a la planta baixa observem un sòcol de maó vist, damunt d'aquest hi ha una obertura que correspon a una finestra en arc rebaixat i brancals de maó vist, per damunt de l'arc una línia d'imposta de maons i ceràmica separa la façana de la planta baixa de la façana del primer pis, al costat dret de la finestra observem un dels fanals originals de la façana. El segon pis té una obertura en arc de mig punt fet de maó vist i amb un balcó cec amb barana de maó vist i trencaaigües ceràmic, l'arc està envoltat per un altre arc ceràmic rematat en els dos extrems per dues mènsules. Aquest primer pis presenta un sòcol de maó vust. A la façana del segon pis hi ha un òcul de ceràmica i una línia d'imposta separa el primer pis del segon pis només en les façanes laterals. La "torre" està rematada per una cornisa recta en els laterals i esglaonada a la façana davantera.

Ala esquerra de la façana principal. Foto AF Jordi Plana.

La façana situada entre el cos central i el cos de l'extrem esquerra és també de paredat emmarcat pel maó vist. A la planta baixa observem quatre grans finestres en arc rebaixat i brancals de maó vist, amb trencaaigües ceràmic i sobre un sòcol també de maó vist. Una línia d'imposta dentada separa les façanes de la planta baixa i del primer pis. Per damunt de la línia d'imposta quatre finestres iguals a la finestra de l'extrem però sense l'arc ceràmic i enllaçades per la línia d'imposta. Per damunt dels arcs de les finestres una línia d'imposta separa les façanes del primer i segon pis. El segon pis té 12 finestres estretes i verticals amb arc de mig punt, quatre d'elles amb balcó cec i barana d'obra vista la façana està coronada per una cornisa recta de maó vist.

 Detall d'una de les finestres i de l'òcul de la "torre" dreta.
Foto, AF Jordi Plana.

Destaquen els capitells de les columnes que sostenen els arcs de les tres portes d'accés a l'edifici pel seu excel·lent treball ornamental i les columnes quatrilobulades.

 Detall del capitell d'una de les columnes de la façana principal.
Foto, AF Jordi Plana.

A partir de l'any 1904, any de la finalització de l'obra projectada per Lluís Muncunill i Parellada, els gestors de l'Escola Industrial comencen a pensar en una ampliació de l'escola per tal de disposar de tallers per practicar les diverses especialitats. Amb el pas del temps es pren la decisió d'afegir uns nous edificis al Palau d'indústries dissenyat per Muncunill. El projecte d'ampliació s'encarrega als arquitectes, Josep Domènech Estapà i Josep Domènech Masana, aquests projecten cinc naus que formen una L i separades del cos central per un carrer, envolten a l'edifici de Muncunill per la dreta i la part del darrera. A l'esquerra un pont cobert comunica l'edifici de Muncunill amb el nou edifici.

 Façana principal de l'edifici dels tallers. Foto, AF Jordi Plana.

En aquesta façana de paredat emmarcat per maó vist, destaquen: l'obertura en arc de semicercle de maó vist i dividit en tres finestres per dues columnes de maó vist, cal dir que aquest tipus d'arc no apareix a cap construcció modernista terrassenca, un altre element significatiu son les dues obertures estretes i verticals a banda i banda de l'arc semicircular, per sota d'aquest arc hi ha una altra obertura dividida en tres finestres per dues columnes d'obra vista, la central més gran en arc rebaixat i les laterals rectangulars amb els brancals d'obra vista. Damunt de l'obertura semicircular un escut de Catalunya i per sobre un arc de maó semicircular rebaixat sosté la cornisa motllurada de maó vist. La coberta de l'edifici és a dues aigües.

 Detall del pont que uneix l'edifici de Muncunill amb l'edifici en forma
d'ela dels tallers. Foto AF Jordi Plana.

El pont consta de dues plantes, la planta baixa amb una porta que permet el pas dels vehicles al carrer en forma d'ela i dues finestres, les tres obertures en arc rebaixat, per sobre la passera coberta i amb sis finestres, també en arc rebaixat, tres a cada costat.

 Detall del carrer interior en forma d'ela entre l'edifici de Muncunill i
l'edifici dels tallers. Foto, AF Jordi Plana.


Un element que cal destacar de les façana dels tallers, són les finestres geminades en arc rebaixat, unides de dues en dues sota un arc rebaixat semicircular a la planta baixa  i en el primer pis les finestres també geminades en arc rebaixat.


Final del carrer en forma d'ela en el que pot apreciar-se la diferència 
entre l'obra de Muncunill, esquera de la foto i l'obra de Domènech
dreta de la foto.Foto, AF Jordi Plana.

La construcció de l'edifici per ubicar-hi els tallers projectats per Josep Domènech i Mansana van finalitzar l'any 1914 i l'escola va funcionar amb aquestes instal·lacions durant molts anys i fins l'últim terç del segle XX va oferir formació en especialitats que avui són catalogades de FP com delineant industrial... Varen passar els anys, l'escola integrada en la UPC va deixar les especialitats de FP i es va especialitzar en les diferents branques de l'enginyeria industrial. L'escola va engrandir les seves instal·lacions i el que primer va fer és construir un nou pont sobre el carrer de Miquel Vives seguint la solució del pont anterior per connectar amb les noves instal·lacions del carrer Colom...

Al fons de la imatge apreciem la passarel·la de vidre que salva el
carrer Miquel  Vives per connectar amb les instal·lacions del carrer
Colom. Foto, AF Jordi Plana.

Avui dia l'Escola Industrial de Terrassa, Escola d'Enginyeria de Terrassa ofereix diversos graus relacionats amb la realitat industrial de la ciutat, de Catalunya i internacional com són:

Àrea d'Enginyeria Industrial:
  • Grau en Enginyeria Elèctrica.
  • Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica.
  • Grau en Enginyeria Mecànica.
  • Grau en Enginyeria Química.
  • Grau en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil.
  • Grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte.
Àrea d'Enginyeria de Telecomunicacions:
  • Grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals.
Màsters Universitaris Oficials:
  • Màster en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica.
Tot seguit podrem observar en una sèrie de fotografies les façanes exteriors de l'edifici de l'Escola Industrial de Terrassa.

Façana del carrer de Ricardo Caro. Foto. AF Jordi Plana.


 Façana principal, vista des de l'Avda Jacquart. Foto, AF Jordi Plana


Façana del carrer Colom. Foto, AF Jordi Plana.


Façana del carrer Miquel Vives. Foto, AF Jordi Plana.

Façana del carrer Ramón i Cajal. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici disposa d'un petit jardí situat davant de la façana principal, jardí presidit per un bust sobre una columna de Bartomeu Amat, enginyer tèxtil i director de l'Escola Industrial de Terrassa. L'escultura és obra de Josep Llimona i va ser inaugurada el sis de juliol de 1913 durant la festa major de Terrassa per l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (01/01/1912 - 31/12/1917).

Escultura de Bartomeu Amat. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici està catalogat com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28060. Construït per Lluís Muncunill i Parellada entre l'any 1902 i l'any 1904. Estil arquitectònic: Historicisme.

Reixa exterior del recinte de l'Escola Industrial. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 33' 51'' N - 2º 00' 35'' E. TERRASSA 

Deixem l'Escola d'Enginyeria de Terrassa i passejant anem cap l'edifici de la biblioteca de l'escola a l'Avda Jacquard...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada