Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 30 d’agost del 2016

MASIA MARCET

Deixem l'ermita del Sagrat Cor de Jesús, baixem les escaletes que donen accés al turó i caminem 50 metres per l'avinguda de Can Boada del Pi (que té aquest nom per la Masia de Can Boada i pel Pi que hi havia al costat de l'ermita) i ens trobem a la dreta amb la Masia Marcet. Per tant Can Marcet és una masia situada avui dia dins de la trama urbana del barri de Can Boada del Pi de Terrassa.

La masia és un edifici aïllat que va ser construït al costat del mas de Can Boada del Pi quan aquest ja no tenia les condicions i les comoditats que volien els propietaris de Can Boada en la primera dècada del Segle XX. Els propietaris residirien durant un temps a la Masia Marcet i els masovers ho farien a l'antic mas de Can Boada. Amb el temps els propietaris de les dues masies fixarien la residència al centre de la ciutat i la Masia Marcet començaria a deteriorar-se mentre els terrenys agrícoles del voltant eren urbanitzats.

 Masia Marcet. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és de planta quadrada i consta de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures, la porta en arc rebaixat i dos gran finestres geminades amb reixes de ferro forjat a banda i banda de la porta central. La façana principal té un porxo format per dos balcons i una terrassa central, el porxo avui apuntalat, està sostingut per dues columnes de fosa. 

Detall de la façana de la primera planta. Foto, AF Jordi Plana.

La construcció és de maó i està estucada de color blanc, presenta una cornisa acabada amb cantells arrodonits i ornamentació molt senzilla, els elements decoratius de la masia es limiten a la cornisa i a les llindes de les obertures, la terrassa del primer pis presenta una barana de ferro forjat sostinguda per pilastres d'obra. La coberta de la masia és a dues aigües i és l'únic element que ha estat reparat.

Ubicació de la Masia Marcet, la Masia de Can Boada i l'ermita
del Sagrat Cor de Jesús. Foto, Google Earth

A la façana principal i per sobre de la finestra central del pis, hi ha un medalló noucentista amb un relleu del Sagrat Cor i per sobre del medalló el nom de la masia "Masia Marcet". La Masia Marcet i l'antiga masia de Can Boada, propietat de la família Carbonell i Marcet, actualment estan deshabitades i serveixen de magatzem i garatge de la empresa constructora  Copcisa.

 Masia Marcet. Foto, AF Jordi Plana.

La Masia Marcet fou encarregada per la família Marcet, propietària de la masia de Can Boada a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons projecte de l'any 1910, és d'estil noucentista i d'inspiració barroca. Està protegida com a bé d'interès local, identificador: IPAC 28257.

GL 41º 34' 17'' N - 1º 59'' 52'' E. TERRASSA

Deixem la Masia Marcet, caminem 15 m per la vorera dreta de l'avinguda de Can Boada del Pi i ens situem davant la tanca de la masia de Can Boada...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA    

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

diumenge, 28 d’agost del 2016

ERMITA DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Aquest edifici religiós està situat al barri de Can Boada del Pi de Terrassa que forma part del districte 5. El barri rep el nom del Mas de Can Boada del Pi i es troba per sobre de la via del ferrocarril Terrassa - Manresa de la RENFE, el barri està dividit pel mig per per la riera del Palau i des de la dècada del 1980 la riera divideix el barri en dos: Can Boada Nucli Antic i Can Boada del Pi.

La petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28258. L'ermita pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa.


Ermita del Sagrat Cor de Jesús. Foto, AF Jordi Plana.

L'ermita d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, (que també és l'arquitecte de l'edifici del Parc de desinfecció de Terrassa), l'any 1910. Està situada a l'avinguda de Can Boada del Pi. És una construcció de petites dimensions, deu metres i quaranta centímetres de llargària i quatre metres i setanta centímetres d'amplària, presenta una sola nau amb coberta de volta parabòlica de maó pla, l'absis presenta la planta de mig hexàgon cobert amb tres voltes apuntades.

Detall de l'absis de l'ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Foto, AF Jordi Plana. 

Cada un dels tres pinyons de l'absis té una finestra en arc apuntat, les tres obertures estan emmarcades amb maó vist. L'ermita és de maó amb façanes estucades de color blanc i amb els arcs i cantells de maó vist. Tot l'edifici té un sòcol de paredat de còdols.

 Detall de la coberta i de la façana lateral. Foto, AF Jordi Plana.

La façana principal presenta un campanar d'espadanya, sobre la porta d'accés i d'una sola campana. Durant la dècada del 1980 la campana fou retirada perquè uns brètols feien bategar la campana durant les nits per tal de molestar al veïnat. La campana no tornaria a l'ermita fins la dècada de l'any 1990.

Detall del campanar d'espadanya. Foto, AF Jordi Plana.

La façana principal està emmarcada per un arc apuntat coronat pel campanar amb dos petits pinacles de maó a banda i banda amb una creu a la part davantera, ocupant el centre de la façana hi ha la portalada de ferro en arc també apuntat i  arquivoltes de maó, damunt l'arc hi ha una creu de trencadís blanc i vermell. El timpà de la porta està dividit per dues columnes de maó en tres finestres enreixades.

 Detall de la portalada de l'ermita. Foto, AF Jordi Plana.

L'ermita, per les explanacions que es va fer al seu voltant, va quedar sobre un turó d'argila i en un estat de conservació deplorable, és va pensar en enderrocar-la per eliminar el turó i construir-hi pisos, però l'acció decidida de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'Alcalde Manuel Royes i Vila, durant la dècada dels anys noranta va salvar l'ermita. L'actuació de l'Ajuntament va consistir en eliminar un cobert construït davant l'ermita, es va reforçar el talús que l'envoltava, es van construir escales per accedir-hi, es reposà la campana i es rehabilitaren les façanes de l'ermita. La campana fosa l'any 1929 té gravada en relleu la imatge d'un Sagrat Cor.

 Detall del nou talús de l'ermita. Foto, AF Jordi Plana.


L'ermita durant la dècada del 1979 va acollir moltes reunions clandestines de militants del PSUC, amb el consentiment dels capellans de l'època, opositores al franquisme i que preparaven l'adveniment dels ajuntaments democràtics.

 Ermita del Sagrat Cor de Jesús (Terrassa). AF Jordi Plana.


GL 41º 34' 14'' N - 1º 59' 53'' E. TERRASSA

Tot passeijant, deixem l'ermita del Sagrat Cor de Jesús, baixem les escales del turó, travessem el carrer i ens situem davant de la Masia Marcet...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dissabte, 20 d’agost del 2016

CARRER DE VOLTA

El carrer de Volta té el seu inici a la Rambla d'Ègara, és perpendicular al carrer d'Arquímedes, al carrer Galileu, arriba a la plaça Josep Freixa i Argemí, on trobem una de les entrades al Parc de Sant Jordi, format pels jardins de la Masia Freixa, segueix al costat de la plaça de Sant Oleguer i perpendicular als carrers de Galvani, Ramon Llull, Marconi i acaba a l'avinguda d'Àngel Sallent.

Carrer de Volta, al fons de la imatge hi ha la Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.


L'any 1900 el carrer de Volta acabava al carrer de Galileu, just a l'entrada de la plaça Josep Freixa i Argemí que per aquells anys no estava urbanitzada. El 31 de desembre de l'any 1899 el periòdic Egara deia: "Se está procediendo por la brigada municipal a la obertura de la calle de Volta, ensanche de la Riera del Palau" L' Ajuntament de Terrassa estava presidit per l'alcalde, Francesc Belil i Roure, (19/03/1899 - 11/04/1900). 

 Plaça Josep Freixa i Argemí. Foto, AF Jordi Plana.


El dia  28 de desembre de l'any 1899, l'Ajuntament de Terrassa, havia aprovat la construcció de la Masia Freixa, els terrenys d'aquesta masia determinarien el final del carrer de Volta, fins que aquesta fos comprada per l'Ajuntament de Terrassa a la família Freixa, aquesta es convertiria en un parc públic i el carrer Volta tindria continuïtat passat el parc de Sant Jordi (jardins de la Masia Freixa).

La Masia Freixa era el final del carrer de Volta l'any 1918.
 Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1918 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde, Emili Soler i Anglada (01/001/1918 - 31/04/1922) va començar a fer el clavegueram i tot seguit va pavimentar el carrer amb llambordes.

Una de les cases més antigues del carrer és la casa Ramon Samaranch, en realitat un conjunt de dos habitatges bessons, bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1916.  

Casa Ramon Samaranch, c/ Volta 13. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1942 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'Alcalde, Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945), decidí posar l'enllumenat elèctric del carrer.
A l'esquerra de la Casa Ramon Samaranch trobem una de les cases bastides en el primer quart del segle XX, de planta baixa i pis, és un dels pocs exemples de casa amb un petit pati davanter com les cases angleses i possiblement la única que s'accedeix al primer pis per aquest pati davanter. De la casa destaca la tanca de paredat i reixes de ferro forjat amb pilastres i sòcol d'obra vista.

Casa del carrer Volta, núm 5. Foto, AF Jordi Plana.

  
 A la dreta de la Casa Ramon Samaranch, hi ha dues cases  de l'amplària de dos casals, de planta baixa i dos pisos, d'estil modernista. La façana és de maó vist, amb obertures en arcs rebaixats, les finestres de la planta baixa presenten trencaaigües de pedra i reixes de ferro forjat. La casa correspon a dos habitatges, núm 19 i núm 21, les façanes dels dos habitatges presenten la mateixa composició a la planta i primer pis. Una línia d'imposta de pedra motllurada separa les plantes baixes dels primers pisos. El primer pis de cada habitatge té un balcó amb llossada en pedra motllurada i cantells arrodonits. Els balcons presenten obertures en arc rebaixat i baranes de ferro forjat. La façana dels dos habitatges perd la simetria en el segon pis, possiblement per la remodelació de les golfes del núm 19 convertides en un segon pis. La façana de la casa núm 21 repeteix la composició de la Casa Ramon Samaranch.

 Cases núm 19 i núm 21. Foto, AF Jordi Plana

El carrer de Volta va ser remodelat durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), es van eixamplar les voreres que van ser pavimentades amb maons vermells, es van plantar arbres a les dues voreres, es van posar fitons per evitar que els vehicles pugin a les voreres i es va canviar l'enllumenat.

Carrer de Volta entre Arquímedes i Galileu. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer porta el nom del físic italià A. Volta (1745 - 1827) inventor de la pila elèctrica.

GL 
Inici del carrer a la cruïlla amb la Rambla d'Ègara 41º 33' 49'' N - 2º 00' 28'' E. Terrassa.
Final del carrer a la cruïlla amb Avda Àngel Sallent 41º 33' 41'' N - 1º 59' 55'' E. Terrassa.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011