Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de setembre del 2016

FLAMA II

L'escultura Flama II és una obra d'acer inoxidable polit, de 300 cm d'alçària i 600 kg de pes. L'escultura obra de Ferran Bach-Esteve i Massaneda, simbolitza el foc olímpic mitjançant un atleta que porta una torxa encesa. El nom de Flama II, pot ser degut a les dues interpretacions que té l'escultura: una flama o un atleta portant una torxa. Flama II és l'obra pòstuma de Ferran Bach-Esteve (1993) simbolitzant les proves dels Jocs Olímpics a Terrassa ( Terrassa va ser sub-seu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 92).

Flama II. Autor, Ferran Bach-Esteve. Foto, AF Jordi Plana.

L'estàtua va ser encarregada a Bach-Esteve pel Ministeri d'Educació per formar part d'un conjunt d'obres d'una exposició en relació als Jocs Olímpics de Barcelona, exposició que es va celebrar a l'Espai Tecla Sala de l'Hospitalet del Llobregat. L'escultura, d'inspiració avanguardista, es va fer després de la mort de l'escultor, ocorreguda el 9 de març de 1992. El vuit de juny de 1993 la vídua de Ferran Bach-Esteve, Àngels Ubasart va fer donació a l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, perquè l'estàtua fos instal·lada en un lloc públic de la ciutat.

 Flama II. Autor, Ferran Bach-Esteve. Foto, AF Jordi Plana.

El 29 d'octubre de l'any 1993, l'Ajuntament de Terrassa inaugurà la remodelació de la placeta de Saragossa, amb un jardí triangular de gespa, que amb una remodelació posterior seria suprimit per un paviment de llambordes vermelles, en un extrem del triangle és va instal·lar l'estàtua. A la inauguració van assistir els membres de la corporació, l'alcalde Manuel Royes i Vila i Àngels Ubasart, vídua de l'escultor.

Flama II, davant del Magatzem Joaquim Alegre. Foto, AF Jordi Plana.

L'estàtua està situada a la placeta de Saragossa, davant de l'antic Magatzem Joaquim Alegre, avui dia ocupat per l'Arxiu Tobella. La placeta està delimitada pels carrers del Camí Fondo, carrer del Nord, carrer del Teatre, carrer de Sant Pere i carrer de la Rasa. Avui, la placeta de Saragossa forma part del conjunt de carrers per a vianants que trobem al centre de la ciutat de Terrassa.

Flama II, davant del Magatzem Joaquim Alegre.
Foto, AF Jordi Plana.

Ferran Bach-Esteve i Massaneda, nascut a Sant Pau de Fenollet (Llenguadoc-Rosselló) l'any 1929, morí de forma sobtada el 9 de març de 1992 a Terrassa, llicenciat en Belles Arts, va ser un dels fundadors de l'escola d'Arts Aplicades de Terrassa, de la que també va ser el seu director, va ser un dels escultors terrassencs representant de les principals tendències contemporànies com el classicisme i l'abstracció. La seva obra clàssica es pot centrar en el noucentisme i la seva obra abstracta es basa en el treball en acer inoxidable. El seu interès per l'esport va ser determinant en la realització d'obres que captaven l'esperit tècnic de moltes disciplines esportives, com en el cas de l'escultura Flama II.

Ferran Bach-Esteve. Font: Àngela Ubasart.

GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 45'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dimarts, 20 de setembre del 2016

FACULTAT D'ÒPTICA I OPTOMETRIA DE TERRASSA

Passejant pel Passeig Vint-i-dos de Juliol, des de l'Estació del Nord i en direcció al monument de la Dona treballadora, tot caminant per la vorera de la dreta, arribem a un edifici de maó vist, de planta rectangular, amb dos patis interiors que donen a la construcció la forma d'un 8. L'edifici ocupa una illa limitada pels carrers: Urquinaona (façana sud), Escultor Armengol (façana est), Passeig 22 de Juliol (façana nord) i Violinista Vellsolà (façana oest), en la que la FOOT té la façana principal.

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (UPC). 
Foto, AF Jordi Plana.

La Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa, depèn de la UPC i està situada en el segon campus de Catalunya desprès del de Barcelona, el Campus de Terrassa. Actualment el nombre d'alumnes matriculats a la FOOT està al voltant dels 500. En el primer cicle s'imparteixen els estudis de Graduat en Òptica i Optometria. En el segon cicle, s'imparteixen els estudis oficials de Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió. La FOOT és col·laboradora amb la ONG, Òptics x mÒn i amb la Càtedra UNESCO sobre, Visió i desenvolupament, concedida a la UPC el 5 de març de 2002.

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (UPC). Font, Google Earth

A la façana del Passeig Vint-i-dos de Juliol, de composició asimètrica, observem tres grans finestrals, rectangulars de vidre, que comparteixen la planta baixa i el pis, situades a l'esquerra de la façana. Les quatre façanes de l'edifici són de maó vist amb obertures rectangulars de de vidre i teulada plana.

Façana principal de la FOOT del C/Violinista Vellsolà.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana principal té una gran portalada rectangular de vidre, sota un porxo sostingut per nou columnes de ferro, amb quatre portes d'accés de vidre i ferro a les que s'accedeix per una rampa per tal de suprimir les barreres arquitectòniques.

La FOOT és un dels darrers equipaments educatius que configuren la Terrassa del segle XXI i que es varen implementar a Terrassa per la bona tasca del consistori terrassenc presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002). La FOOT va afegir-se al gran Campus Universitari de Terrassa que va tenir la seva llavor inicial en l'Escola Industrial de Terrassa, fundada l'any 1902, gràcies a la suma d'esforços de molts empresaris tèxtils terrassencs, de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Joan Salas i Morral (01/01/1902 - 10/06/1903) i del diputat terrassenc al parlament espanyol, Alfons Sala i Argemí.

 Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa. Façana del Passeig
Vint-i-dos de Juliol. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1986 l' Ajuntament de Terrassa cedeix a la UPC uns terrenys situats entre els carrerrs: Urquinaona, Violinista Vellsolà, Escultor Armengol i Passeig Vint-i-dos de Juliol per tal de construir el nou edifici de la FOOT. El 24 d'abril de 1990 es posa la primera pedra amb la presència de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, l'arquitecte del nou edifici, Enric Rello, el Rector de la UPC, Gabriel Ferraté, i el director de l'Escola Industrial, Josep Ribé. El 27 d'abril de 1993 fou inaugurat el nou edifici, bastit per l'arquitecte Enric Rello. 

Deixem el Passeig Vint-i-dos de Juliol, i tot passejant baixem en direcció a l'Estació del Nord, baixem pel carrer del mateix nom fins arribar a la placeta de Saragossa, trenquem pel carrer del Teatre, passem per davant del Teatre Principal i caminem fins arribar al carrer de Sant Pau, seguim caminant fins arribar al carrer de la Font Vella, un dels carrers més emblemàtics del casc antic de Terrassa...

GL 41º 34' 07'' N - 2º 01' 26'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dilluns, 19 de setembre del 2016

PASSEIG VINT-I-DOS DE JULIOL

El Passeig vint-i-dos de Juliol té el seu inici a la cruïlla amb el carrer Felip II i acaba en la cruïlla amb el carrer Joaquim Vayreda, segueix en gran part les vies dels Ferrocarrils del Nord (desmuntades l'any 1994), és un dels carrers més llargs de Terrassa, que divideixen la ciutat en dues de llevant a ponent. Aquest passeig, porta aquest nom com a homenatge als fets que varen passar a Terrassa emmarcats dins de la tercera guerra Carlista de l'any 1872. El dia 22 de juliol de l'any 1872, un escamot carlí de 600 homes arribaren a la ciutat en un tren que els va deixar a l'Estació dels Ferrocarrils del Nord, que no tenia una imatge molt diferent al de l'edifici actual (s'ha conservat l'antic edifici i l'estació actual és subterrània). En baixar del tren, els 600 homes comandats pel general Joan Castells i Rosell, es dividiren en dos grups.

Passeig vint-i-dos de Juliol. Foto, AF Jordi Plana.

Els 600 homes, segons les fonts 500, comandats pel general carlí Joan Castells, es dividiren en dos grups, com ja hem comentat, un dels grups va baixar cap el centre de la ciutat pel carrer Mas Adey i l'altre pel carrer del Nord, aquest es va dirigir cap el Ajuntament de Terrassa. La intenció de l'escamot de Joan Castells era recaptar la contribució terrassenca per sufragar la tercera carlinada. En arribar a l'Ajuntament de Terrassa,  el varen assaltar, perquè les autoritats de la vila es van negar al pagament de la contribució. Els assaltants varen obtenir un botí de 600 pessetes. Els assaltants van perdre set homes i els defensors de l'Ajuntament dos: Jaume Jover i Marquet (tinent d'alcalde) i Valentí Alagorda i Mas que eren a l'Ajuntament per protegir les arques municipals. Els dos herois terrassencs tenen un monument situat a la plaça Joan Miró dedicat a la seva memòria. A partir de l'any 1939 després de la Guerra Civil, l' Ajuntament franquista va canviar el nom de molts carrers amb noms de persones del règim.

Estació dels Ferrocarrils del Nord. Foto, AF Jordi Plana.





El Passeig del vint-i-dos de Juliol, l'any 1900 anava des de l'estació dels Ferrocarrils del Nord fins a la carretera de Castellar i amb el temps arribaria a la riera de les Arenes. L'any 1940, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945), pren l'acord el dia set de novembre, per canviar el nom del Passeig, pel nom d'Herois de Codo, en record dels combatents franquistes que varen lluitar a la Serra de Codo, entre els que varen morir alguns terrassencs franquistes.

A la cruïlla entre el Passeig vint-i-dos de Juliol i la carretera de Castellar, trobem el monument dedicat a la dona treballadora, obra de l'escultor valencià Andreu Alfaro i Hernàdez (València, 5 d'agost de 1929 - València 13 de desembre de 2012), considerat un dels referents de l'escultura dels Països catalans i bon amic del cantant de Xàtiva, Raimon.

Monument a la Dona Treballadora, d'Andreu Alfaro. Cruïlla Vint-i-dos
de Juliol-carretera de Castellar. Foto, AF Jordi Plana.

Donem mitja volta i baixem pel Passeig del vint-i-dos de Juliol fins arribar al punt en el que el Passeig talla a torrent Monner i al carrer Puig i Cadafalch, a l'esquerra de la cruïlla ens trobem amb el conjunt escultòric, Relacions de l'Espai, obra de l'escultor terrassenc Àngel Màdico.

 Relacions de l'Espai, autor Àngel Màdico. Foto, AF Jordi Plana.

 A la segona meitat del segle XIX, el Passeig no era ni tan sols un carrer, només hi havia les cases que l'Antoni Barata va fer construir l'any 1877 i un camp que era propietat d'en Pere Ventalló.

El dia set de novembre de l'any 1940, dia del que ja hem fet referència, en el mateix ple de l'Ajuntament de Terrassa, la Corporació municipal també decidí canviar el nom del Passeig vint-i-dos de Juliol en el tram que va des de l'Estació del Nord a la cruïlla amb el carrer de Cervantes, pel nom d'Espinosa de los Monteros (vila de la província de Burgos, que es va significar en la Guerra Civil pel bàndol franquista).

 Avinguda vint-i-dos de Juliol, per sota passa el ferrocarril del Nord.
Foto, AF Jordi Plana.

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, retornà al Passeig, en tota la seva longitud, l'antic nom que tenia abans del règim franquista: Passeig vint-i-dos de Juliol. L'any 1994, un cop inaugurada l'estació subterrània, sota l'antiga estació, comencen les obres per eliminar les vies del tren de la superfície, un cop eliminades l'Avinguda 22 de Juliol s'esdevindrà un veritable passeig des del monument a la Dona treballadora fins l'edifici del Condicionament Terrassenc, punt en que el  ferrocarril torna a sortir a la superfície per passar per sobre de la Rambla d'Ègara gràcies a un pont de formigó.

Pont de la RENFE sobre la Rambla d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1906, un grup d'industrials terrassencs interessats per la qualitat dels seus productes, la certificació i els projectes d'investigació en la indústria tèxtil llanera, decideixen fundar una associació per ajudar a la competitivitat de les indústries llaneres que varen anomenar Acondicionamiento Tarrassense. L'edifici principal té la façana en el Passeig 22 de Juliol, núm 216. L'edifici d'estil modernista, va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any1916.

Condicionament Terrassenc, Façana del Passeig 22 de Juliol.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1881 és comença a construir el Vapor Galí, la construcció de la fàbrica obliga a obrir un carrer paral·lel a la via del tren que avui va des del Passeig de les Lletres fins a la Rambla d'Ègara, d'aquesta manera el Passeig vint-i-dos de Juliol es configura com un passeig de dos sentits amb les vies del tren al mig. L'any 1940 es construeixen els edificis de la fàbrica Torredemer, que havia estat situada a la cantonada del Passeig 22 de Juliol amb el Passeig de les Lletres.

 Passeig 22 de Juliol, imatge des del monument de la Dona
treballadora. Al fons de la imatge, la muntanya de Montserrat.
Foto, AF Jordi Plana.
 
El 27 de gener de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Isidre Torres i Falguera (23/05/1880 - 01/07/1881), acordà plantar arbres  davant les cases del Barata. El dia 22 de novembre del 1883, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Joaquim Marinel·lo Bosch  (01/07/1883 - 01/07/1885), va acordà posar-hi el nom de  Passeig 22 de Juliol que abans en deien carrer del Ferrocarril.

L'any 1894, els veïns del barri de Sant Pere, demanaren la construcció d'un pas de carro per sota de la via, pas que va ser suprimit amb el soterrament de les vies del tren.

Facultat d'Òptica i Optometria de la UPC. Foto, AF Jordi Plana.

A la cantonada entre els carrers Violinista Vellsolà i Passeig 22 de Juliol hi ha l'edifici de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa. La FOOT situada al Campus de Terrassa, pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment el nombre d'alumnes és d'uns 500. En el primer cicle s'imparteixen els estudis de Graduat en Òptica i Optometria. En el segon cicle, s'imparteixen els estudis oficials de Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió. La Foot és col·laboradora amb la ONG, Òptics x mÒn i amb la Càtedra Unesco sobre, Visió i desenvolupament, concedida a la UPC el 5 de març de 2002.

Monument a la Dona treballadora, vist des del mig del Passeig 22
de Juliol, Foto AF Jordi Plana.

 GL

INICI
Passeig 22 de Juliol - c/ Felip II, 41º 33' 51'' N - 1º 59' 37'' E. TERRASSA
FINAL
Passeig 22 de Juliol- c/ Joaquim Vayreda, 41º 34' 3'' N - 2º 02' 30' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dissabte, 10 de setembre del 2016

CARRER DEL CONCILI EGARENC

El carrer del Concili Egarenc, era descrit a principis del segle XX com la primera cantonada que es troba a l'esquerra de la carretera de Martorell, el carrer té l'inici a la carretera de Martorell i acaba al carrer de les Navas de Tolosa. A l'entrada tenia una nau industrial i a l'altre costat el Vapor Niquet, que va ser inaugurat el dia 16 d'octubre de l'any 1892. Durant els anys 1931-1932 fent cantonada amb la carretera i el mateix carrer del Concili Egarenc, l'empresari terrassenc Miquel Abad i Ribera va bastir una fàbrica de pues i lliços, La Fàbrica Abad Ribera, fàbrica que substituïa la fàbrica d'utillatge tèxtil de la Plaça del Dr Robert.

Carrer Concili Egarenc. Foto AF Jordi Plana.

De la fàbrica metal·lúrgica Abad Ribera, avui dia tenim  com a bé cultural d'interès local la xemeneia de 27,5 metres d'alçària, 2,5 metres de diàmetre a la base i 1,5 metres de diàmetre a la corona.

 Xemeneia de la Fàbrica Abad Ribera. Foto, AF Jordi Plana.

Passada la primera cruïlla, amb el carrer del Pintor Fortuny, trobem l'església del convent de les Germanes Josefines, inaugurat l'any 1906. L'església va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Façana de l'església del convent de les Josefines.
Foto, AF Jordi Plana.

Compartint mitgera i façana amb l'església, hi ha el convent de les Germanes Josefines, va ser construït abans que l'església. El dia 21 de febrer del 1901, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ventalló i Vintró (12/04/1900 - 19/03/1901), aprovà els plànols del convent, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Convent de les Germanes Josefines, carrer del Concili Egarenc, 22.
Foto, AF Jordi Plana.

El dia 20 de desembre de l'any 1901, l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (20/03/1901 - 31/12/1901), va prendre l'acord d'anomenar el carrer Concili Egarenc. A partir de l'any 1914 el carrer comença a urbanitzar-se a banda i banda amb cases d'obrers.

L'any 615, concretament el 13 de gener, durant el regnat del rei god Sissebut, va celebrar-se a la Seu d'Ègara (fundada l'any 450) un Concili, a l'Assemblea eclesiàstica, presidida per l'arquebisbe Eusebi de Tarragona, assistiren el bisbe d'Ègara, el de Barcelona, Saragossa, Girona, Empúries i Calahorra. És per aquest Concili, que el carrer rep el nom de Concili Egarenc. La Seu d'Ègara fou destruïda l'any 714 i Terrassa no recuperaria el Bisbat fins l'any 2004, any en el que la basílica del Sant Esperit serà consagrada com a Catedral de Terrassa. L'antiga Seu d'Ègara, avui forma el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria).

GL

INICI
 Carretera de Martorell-Carrer del Concili Egarenc, 41º 33' 24'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA
 FINAL
 Carrer Concili Egarenc-Carrer de les Navas de Tolosa,41º33'10''N - 2º00'27''E. TERRASSA

 TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
   
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011