Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de novembre de 2016

VAPOR GRAN TERRASSA

El Vapor Gran és un conjunt fabril del que queden quatre construccions, dues d'elles de grans dimensions. Tres de les construccions comparteixen mitgeres i per la seva forma es coneixen com l'edifici del martell, el quart edifici és més petit i aïllat. La resta de les naus del Vapor Gran van ser enderrocades per construir, habitatges, locals comercials a les plantes baixes, oficines, un pàrquing subterrani, un hotel i amb el temps han obert diversos restaurants. Cal dir que la reordenació del sector va ampliar-se a l'altre costat del carrer de Sant Genis amb la construcció d'una plaça, la plaça Nova, en els terrenys de l'antiga fàbrica Roca i Pous, de la que s'ha conservat la xemeneia que s'alça al mig de la plaça.

 Façana de l'Auxiliar Tarrasense que dóna a la Plaça Nova.
Foto, AF Jordi Plana.

El Vapor Gran va ser bastit pel mestre d'obres Jacint Matalonga l'any 1857, per encàrrec de l'industrial terrassenc Josep Oriol Maurí i Puig. Josep Maurí, va morir sense veure acabat el complex industrial, que seria el vapor més gran de la ciutat. Després de la mort de Josep Maurí la fàbrica va passar a denominar-se Llàtzer Ullés i Cia i fou inaugurada l'any 1859, dos anys després de l'inici de la seva construcció. Per impulsar la maquinària es va importar d'Anglaterra una màquina de vapor fabricada a Londres.

 Passeig del Vapor Gran, a dreta i esquerra construccions de Jacint
Matalonga (1857), al fons i part inferior, construcció de Lluís Muncunill i 
Parellada (1901). Foto, AF Jordi Plana.

La gran indústria tèxtil ocupava els terrenys situats entre els carrers del Portal Nou (Nord), carrer de Baldrich (Est), carrer de Sant Genís (Sud) i després de la reordenació, carrer de Miquel Casas i passeig del Vapor Gran (Oest). 

L'any 1880 els socis del vapor canvien el nom pel que ja seria definitiu de La Auxiliar Tarrasense, que encara avui dia existeix com societat immobiliària, gestionada per la família Maurí, ara bé entre els egarencs la fàbrica seguiria sent coneguda com el Vapor Gran.

L'any 1901 al Vapor Gran s'hi van realitzar obres de reforma i ampliació a càrrec de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, d'aquest període destaquen dos edificis nous, el primer és una nau amb façana al carrer del Portal Nou, enderrocada en l'execució del PGOU del 2003 i el segon una nau d'una sola planta, amb cinc grans obertures en arc rebaixat i de coberta de volta catalana, que avui alberga una pizzeria, situada entre la nau interior i la nau situada d'est a oest, i el segon pis de la nau interior.
 
Vapor Gran, nau bastida per Muncunill (1901) amb la façana d'arre-
bossat de color blanc. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1903 s'hi declarà un gran incendi que va ser extingit pel Parc de Bombers de Terrassa, que havia estat reorganitzat i ordenat per l'arquitecte municipal Lluís Muncunill i Parellada l'any 1899 i que el dia de l'incendi estava comandat per Pere Noguera. Possiblement gràcies a la reorganització del parc de bombers per Muncunill es va afrontar l'extinció de l'incendi amb més garanties.

Detall de la nau central del Vapor Gran amb el segon pis fruit de
l'ampliació de Muncunill (1901). Foto AF Jordi Plana.

Les dues grans naus que han estat conservades i protegides, estan enretirades uns 50 m al sud del carrer del Portal Nou i han quedat situades en una plaça de nova construcció ocupant l'espai central. La nau paral·lela al carrer del Portal Nou té dues plantes i el seu ús és comercial, amb grans obertures en arc rebaixat alineades verticalment en els dos nivells i amb coberta de teula a dues aigües.

 Nau paral·lela al carrer del Portal Nou. Foto, AF Jordi Plana.


L'altra nau, més llarga i perpendicular a l'anterior, presenta tres plantes, el seu ús és residencial, aquesta presenta dues passarel·les elevades que permeten l'accés als diferents habitatges. Les obertures de la façana en arcs rebaixats, mantenen l'alineació vertical en els tres nivells, les finestres del segon pis són més petites i la coberta de teula és a dues aigües.

Detall de la nau interior de tres plantes (façana oest). 
Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la nau interior de tres plantes (façana est).
Foto, AF Jordi Plana.

A ponent de la nau interior i en el centre d'aquesta s'alça un edifici més petit, de planta rectangular de planta baixa més dos i de coberta a dues aigües que també ha estat rehabilitat dins del PGOU de l'any 2003.

Façana est de l'edifici aïllat del Vapor Gran, amb la campana per donar
donar informacions als treballadors (com el final del torn).
Foto, AF Jordi Plana.

Façana oest de l'edifici aïllat del Vapor Gran. Foto, AF Jordi Plana.

Façana nord de l'edifici aïllat del Vapor Gran. Foto, AF Jordi Plana.

 Façana sud de l'edifici aïllat del Vapor Gran. Foto AF Jordi Plana.

Els baixos de la nau central estan ocupats per locals comercials. L'accés als habitatges de les plantes superiors és fa per uns passadissos transversals que travessen aquesta nau de llevant a ponent. Aquests passadissos tenen el sostre de volta catalana de maó pla, tibada per tensors de ferro i sostingudes per bigues de ferro sobre pilars de ferro colat.

Detall de dues voltes d'una de les entrades als habitatges de la nau
central. Foto, AF Jordi Plana.

Història del Vapor Gran
 
El Vapor Gran va ser promogut per l'industrial terrassenc Josep Oriol Maurí Puig l'any 1857.

La família d'industrials Maurí van ser el promotors de les cases pels seus treballadors, conegudes com les Cases de Cal Maurí, dels carrers del Passeig i del carrer Sant Cristòfol, construïdes entre 1859 i 1873.

El vapor va ser bastit pel mestre d'obres Jacint Matalonga l'any 1957.

Abans de la finalització de les obres es produeix la mort de Josep Oriol Maurí i Puig i el vapor passa a denominar-se Llàtzer Ullés i C&a.
L'any 1880 la fàbrica tèxtil canvia el nom pel de L'Auxiliar Tarrasense, que perdurarà fins el dia d'avui.

Consell d'administració actual de l'auxiliar Tarrasense SA
L'any 1901 l'arquitecte municipal Lluís Muncunill i Parellada va realitzar una sèrie d'obres al gran complex fabril, obres de reforma i d'ampliació.

L'any 1903 es produeix un gran incendi.

Els primers anys del segle XX, l'Auxiliar Tarrasense instal·la una nova màquina de vapor que subministrava una potència de 600 CV, equivalent a 441.600 Watts, fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.

L'any 1912 es substitueix la màquina de vapor de la Maquinista per motors elèctrics de corrent altern, per aquells anys, Nikola Tesla ha vençut a Thomas Alba Edison i el corrent altern s'imposà al corrent continu. La potència elèctrica instal·lada al Vapor Gran, va ser de tal magnitud que superà la dels altres sis vapors més grans de la ciutat d'aquell moment.

La Auxiliar Tarrasense (1880). Font: Fons Ragon/AMAT

El Vapor Gran (1925). Font: AMAT

A l'inici del segle XXI, el Vapor Gran es trobava sense activitat industrial i les seves naus ocupades per petits tallers i diversos negocis. L'ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), decidí la reordenació de la zona situada entre els carrers del Portal Nou, Miquel Casas, Sant Marian i Baldrich, dins del Pla General d'Ordenació Urbana, aprovat l'any 2003, durant el mandat de l'alcalde Pere Navarro i Morera. El projecte de reordenació del sector del Vapor Gran, es va iniciar amb l'enderroc de les naus no contemplades en el projecte de rehabilitació i enderroc del complex fabril signat per l'arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 1939 - Barcelona, 2012).

L'actuació al Vapor Gran va ser la més important del PGOU del 2003. Les obres d'enderroc, rehabilitació, construcció de nous edificis, places i nous carrers es van allargar al llarg de més d'una dècada. Les actuacions urbanístiques es van estendre als terrenys adjacents situats entre els carrers de Sant Genís i Sant Marian i van alliberar 7.300 metres quadrats per la construcció de la plaça més gran de Terrassa, la Plaça Nova, inaugurada l'any 2004.

Aquesta actuació urbanística en el sector de La Auxiliar Tarrasense SA, és una de les més destacades del mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, també és una en la que Royes hi posà més interès i n'està més orgullós. Ben segur, no estaria de més, que l'Ajuntament de Terrassa posés a la Plaça Nova el nom de Plaça Manuel Royes i Vila, en reconeixement a la gran transformació experimentada per la ciutat durant el seu mandat.

Imatge aèria del Vapor Gran i Plaça Nova desprès de la reordenació
del sector de La Auxiliar Tarrasense. Font Google Earth.

Les quatre construccions del Vapor Gran que han estat rehabilitades, estan protegides com a bé cultural d'interès local, bastides pel mestre d'obres Jacint Matalonga, l'any 1857 i remodelades per l'arquitecte municipal Lluís Muncunill i Parellada l'any 1901. Identificador IPAC: 28221. Estil: obra popular. La nau de Muncunill, situada entre l'edifici que té la façana encarada al carrer del Portal Nou i  la nau interior, és d'estil modernista i és l'única que es conserva.

GL 41º 33' 38'' N - 2º 00' 49'' E. TERRASSA

Hem acabat la passejada pel Vapor Gran, és hora de dinar i tenim diverses opcions. Ens decidim per dinar a la Gurmeteria, restaurant situat al Pg del Vapor Gran, núm 24, en un dels edificis de nova construcció. Un restaurant que té una cuina basada en la qualitat dels seus productes i per a mi un dels millors de Terrassa...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA 

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada