Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 31 de gener de 2016

PARC DE SANT JORDI

Deixem el carrer del Raval de Montserrat, passem per la placeta d'Enric Granados, travessem la Rambla d'Ègara i caminem el primer tram del carrer de Volta, arribem a la plaça de Josep Freixa i Argemí i just davant nostre tenim la primera porta d'accés al parc.

 Plaça Josep Freixa i Argemí, al fons de la imatge hi ha una de
les portes d'accés al Parc. Foto, AF Jordi Plana

El Parc de Sant Jordi, amb una superfície de 22000 metres quadrats va ser inaugurat l'any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l'Ajuntament de Terrassa. En realitat, el parc està format pels jardins de la Masia Freixa, residència de l'industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí.

Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l'any 1907 varen convertir en residència.

El Parc de Sant Jordi està situat en el barri de Ca n'Aurell, delimitat pels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.

El parc deu el seu nom a un dels seus elements decoratius, una estàtua de Sant Jordi, ubicada a prop de la masia i que inicialment havia estat sobre la font del parc, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l'inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.

Reproducció del Sant Jordi de Donatello. Foto AF, Jordi Plana

Els jardins de la Masia Freixa respecten l'estructura dels jardins de l'inici del segle XX, d'inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells, en els que destaca la zona destinada a les roses i la glorieta situada davant de la casa i en la cruïlla entre quatre camins de terra delimitats per parterres amb diferents varietats de rosés.

Glorieta. Foto, AF Jordi Plana

L'element més significatiu del Parc de Sant Jordi és l'edifici de la Masia Freixa, edifici transformat en residència durant els anys 1907 - 1914 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí. La Masía Freixa joia del modernisme terrassenc s'ha convertit en la imatge més icònica de Terrassa.

 Façana principal de la Masia Freixa, Foto, AF  Jordi Plana.

Com elements originals el parc presenta un gran estany, en el que en un principi hi havia cignes i posteriorment ànecs, però per condicions higièniques i per les bretolades van suprimir-se i una font, situada en el centre del parc, que inicialment era la base de l'estàtua de Sant Jordi.

 Estany del parc de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana.

La font del Parc de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana

Jardinera, projectada inicialment com a brollador. Foto, AF Jordi Plana

La Masia Freixa està envoltada per un paviment sinuós a la manera de les voreres dels carrers, aquest s'eixampla a la dreta de la casa formant un espai gairebé circular que evoca les eres de les masies catalanes.

 Espai circular en el que Muncunill evocà una era. 
Foto, AF Jordi Plana

 En el recinte del Parc de Sant Jordi s'ha ubicat un restaurat, el DOT cafè-restaurant Sant Jordi, aprofitarem per dinar i acabar el sisè dia de passejada per Terrassa...

Restaurant DOT cafè-restaurant Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011
 

divendres, 29 de gener de 2016

RAVAL DE MONTSERRAT

Al segle XIII, i degut al creixement de la ciutat, comença a construir-se el primer eixample fora de les muralles i un dels primers carrers que es configuraran serà el Raval de Montserrat, aquest amb el pas del temps albergarà la Casa de la Vila i l'actual edifici de l'Ajuntament de Terrassa.

Al Raval es pot accedir per la plaça d'Enric Granados i pel carrer de la Goleta, des de la Rambla d'Ègara, des del carrer de la Unió, des del carrer de La Vila Nova, des del carrer Cremat, des de la placeta de la Font Trobada o des de la plaça Didó o el carrer Gaudí passant per l'Ajuntament de Terrassa.


 Entrada al carrer del Raval de Montserrat per la placeta
d'Enric Granados. Foto, AF Jordi Plana.

El Raval de Montserrat alberga vuit edificis que formen part del Patrimoni Històric de la ciutat, dos bancs: el Sabadell i CaixaBank, dos forns-pastisseria, quatre cafeteries, dos restaurants, una rellotgeria, una farmàcia, una botiga de mobles (Cal Lloveras), comerços de roba i alimentació i diversos despatxos profesionals. És un carrer tancat al trànsit de vehicles i pavimentat amb llambordes de maó vermell. Cal dir que tot el subsòl del Raval està ocupat per un aparcament soterrat de 4 plantes que va ser inaugurat a cavall entre el segle XX i el XXI juntament amb la remodelació del carrer del Raval de Montserrat, la remodelació és va fer durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila.

Entrant per la plaça Enric Granados el primer edifici que trobem a ma dreta és el Mercat de la Independència, ( mercat central de Terrassa ), Les tres naus del mercat configuren dues petites placetes triangulars. La primera amb dues portes d'accés i la segona, amb una porta d'accés que dóna inicialment al petit bar del mercat, amb unes quantes taules a l'exterior i una escultura d'una sireneta presidint la plaça.

 Primera de les dues placetes triangulars d'accés al Mercat de la
Independència, ubicada al carrer del Raval de Montserrat.
Foto, AF Jordi Plana

Segona placeta triangular, amb l'escultura de la Sirena, al fons de
la imatge, la porta d'accés al bar del mercat. Foto, AF Jordi Plana.

La escultura de la Sirena, és una peça de bronze obra de l'escultor terrassenc Joan Serres, va ser cedida per la família Cernuda a la ciutat. Josep Maria Cernuda Martínez, fou el fundador de l'empresa de congelats La Sirena, l'any 1983. L'estàtua fou situada per l'Ajuntament de Terrassa, durant el mandat de l'alcalde Pere Navarro i Morera davant de la porta d'accés a les parades de peix, i vol ser un reconeixement als valors de Josep Maria Cernuda: persona emprenedora, vinculada a la ciutat i empresari d'èxit.  Aquesta placeta està dedicada a Sant Galderic, patró dels pagesos. com diu la placa de 4 rajoles de ceràmica.

Placa dedicada a Sant Galderic, patró dels pagesos.
Foto, AF Jordi Plana.

Pràcticament davant d'aquesta petita plaça triangular i a l'altra banda del carret del Raval de Montserrat trobem la farmàcia Albinyana, que destaca per la seva magnífica façana modernista i per la seva decoració interior.

Farmàcia Albinyana, centre de la imatge. Foto, AF Jordi Plana


Detall de la part superior de la porta d'accés al Mercat pel Raval
de Montserrat, en el tram conegut popularment com el carrer del
Peix, Foto, AF Jordi Plana.

A la dreta de la farmàcia Albinyana hi ha l'edifici del supermercat Casa Evaristo, el més gran del casc antic de la ciutat i el de més tradició, que ha sabut prosperar sense ser substituït per les empreses forasteres que acaben amb el comerç tradicional.

Al costat de Casa Evaristo trobem un altre botiga de tradició i qualitat de Terrassa, Mobles Lloveras que per tal d'engrandir el negoci va adquirir i restaurar la casa Joaquim Freixa, d'estil neogòtic i una de les primeres obres (1894) de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Edificis de la casa de mobles i decoració Lloveras.
Foto, AF Jordi Plana.

Casa Joaquim Freixa, Raval de Montserrat 40.
Foto, AF Jordi Plana.


Deixem la casa Joaquim Freixa, caminem unes passes i ens situem al mig del Raval de Montserrat, presidint el Raval hi ha la façana principal del Mercat de la Independència i a la seva esquerra el carrer de la Goleta, conegut popularment pel carrer del gel, ja que en temps passats hi havia la fàbrica de barres de gel del Mercat de la Independència. Per aquest carrer s'accedeix al pàrquing del Raval de Montserrat.

 Façana del Raval de Montserrat del Mercat de la Independència.
Foto AF, Jordi Plana.

A l'esquerra del mercat mercat trobem una sèrie de comerços ocupant les plantes baixes dels edificis, una botiga de venda i reparació de màquines de cosir Singer, una cafeteria de la cadena Audrey...

Comerços del Raval de Montserrat situats a l'esquerra del Mercat
de la Independència. Foto, AF Jordi Plana.

Caminem uns metres en direcció contrària al Mercat de la Independència i ens situem davant d'un edifici, un dels més antics del Raval, en el que la planta baixa està ocupada per tres comerços i en el que a la seva façana, i a l'alçada del segon pis destaca una capella amb la Mare de Déu de Montserrat, l'edifici és conegut com la Casa Gros.

Edifici del Raval de Montserrat amb una capella de la Mare de Déu 
de Montserrat. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat d'aquest edifici trobem dos establiments que cal comentar: el forn, pastisseria i cafeteria de cal Carné, on es poden trobar bons pastissos i bon pa, a part de prendre un cafè a la seva terrassa i el Cafè Brasília, un dels establiments en el que es pot prendre un dels millors cafès de la ciutat.

Forn, pastisseria, cafeteria Carné. Foto, AF Jordi Plana.
 
Cafè Brasília. Foto, AF Jordi Plana.  

Ens girem cap a l'altra façana del Raval, caminem uns metres en direcció al Mercat i ens situem davant de la cruïlla entre el carrer del Raval i el carrer de la Unió, a la dreta d'aquesta hi ha l'oficina u a Terrassa del Banc de Sabadell i a l'esquerra la casa Josep Bogunyà.

Raval de Montserrat - Carrer de la Unió. A la dreta Banc de Sabadell 
a l'esquerra la Casa Bogunyà. Foto, Jordi Plana.

La casa Josep Bogunyà, d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905 per encàrrec de Josep Bogunyà i Galceran. Avui dia la planta baixa de la casa alberga una botiga de la multinacional Nespresso.

Façana de la casa Josep Bogunyà. Foto, AF Jordi Plana.

Deixem la casa Bogunyà, caminem uns metres d'esquenes al Mercat i arribem a l'edifici del que havia estat la rellotgeria Castín, ja tancada, substituïda per una botiga de vestits de dona i de la que només queda el seu rellotge aturat a tres quarts de nou des de fa alguns anys.

Edifici del que havia estat la rellotgeria i joieria Castín.
Foto, AF Jordi Plana

Al costat de l'edifici del que havia estat la rellotgeria Castín, hi ha la casa Josep Badiella d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill (1916). Avui dia la casa alberga el restaurant Olivetti, que deu el seu nom a l'anterior llogater de la planta baixa, el concessionari a Terrassa de la marca italiana de màquines d'escriure i ordinadors Olivetti.

 Fent cantonada amb el Raval i el carrer de la Vila Nova, la casa Josep 
Badiella. Foto, AF Jordi Plana.


Planta baixa de la casa Josep Badiella, que alberga el restaurant 
Olivetti. Foto, AF Jordi Plana.

Davant de la casa Badiella i a l'altre costat del Raval de Montserrat hi ha l'edifici de l'Ajuntament de Terrassa, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada entre els anys 1900 i 1902. L'Ajuntament, avui dia a més a més de l'edifici projectat com a tal integra els dos edificis del costat, el segon a la dreta és la casa Joan Marcet.

 Façana de l'Ajuntament de Terrassa bastida per Lluís Muncunill
(1900-19002). Foto, AF Jordi Plana.

Les tres façanes de l'edifici que configuren l'edifici de l'Ajuntament.
Foto, AF Jordi Plana.

 Tribuna de la Casa Joan Marcet. Foto, Jordi Plana.

Davant de la casa Joan Marcet, a l'altre costat del carrer del Raval i fent cantonada amb el carrer Cremat, hi ha l'edifici de l'antiga Casa de la Vila, d'estil neoclàssic, construït l'any 1832 sota la direcció del mestre d'obres Jacint Matalonga.

 Edifici de l'antic Ajuntament de Terrassa (1832). Foto, AF Jordi Plana.

Davant de l'Ajuntament de Terrassa trobem la xarcuteria i carnisseria Casanovas Selecció. L'any 1906 en Pere Anglada va especialitzar-se com a cansalader, desfent porc i elaborant productes tradicionals catalans, el seu gendre, Artur Casanovas es va fer càrrec del negoci i amb ell va començar a créixer el prestigi i la qualitat dels seus productes. La xarcuteria Casanovas del Raval, és sense cap mena de dubte la més prestigiosa de la ciutat.

 Xarcuteria Casanovas Selecció. Foto, AF Jordi Plana
A l'altre extrem del Mercat de la Independència, hi ha l'entrada al Raval de Montserrat per la Placeta de la Font Trobada.

 Al fons de la imatge, la placeta de la Font Trobada. 
Foto, AF Jordi Plana

Al costat de la façana del Raval del Magatzem Cortès Colomer, hi ha l'edifici del que havia estat la Fonda Espanya, de la que només queda l'arc de la porta d'accés. Avui dia l'edifici alberga a la planta baixa una botiga de vestits, MS i una botiga de maltes i bosses, BIG - BAG, i a la primera planta el Centre de Reconeixements Mèdics Terrassa (per revisions pel carnet de conduir i permisos d'armes), centre de revisions pioner a Terrassa.

Edifici de l'antiga Fonda Espanya. Foto, AF Jordi Plana.

Des de la concepció urbanística del Raval de Montserrat, l'Ajuntament de Terrassa, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, any 1979, va esforçar-se en el manteniment de l'homogeneïtat volumètrica dels seus edificis, llàstima que uns anys abans s'aixequessin dos edificis sense respectar les alçades mitjanes dels edificis del Raval, un al costat de l'Ajuntament, i l'altre a l'illa de tres edificis entre els carrers Cremat i de La Vila Nova.

Edifici del costat esquerre de l'Ajuntament que alberga a la planta
baixa la primera oficina que va obrir-se a la ciutat de La Caixa de
Estalvis i Pensions, avui CaixaBank. Foto, AF Jordi Plana.

  Edifici residencial a l'esquerra de la imatge, cantoner amb el 
carrer Cremat de planta baixa més set. Els baixos alberguen
la botiga de General Òptica. Foto, AF Jordi Plana.
  
Hem passejat pel Raval de Montserrat i seguim passejant per Terrassa, demà serà un bon dia per anar al Parc de Sant Jordi...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA 

Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011








dijous, 28 de gener de 2016

CASA JOAN MARCET

La casa Joan Marcet, és un edifici situat davant de l'antiga Casa de la Vila i a la mateixa façana del carrer del Raval de Montserrat, que l'Ajuntament de Terrassa. És un edifici d' estil eclèctic, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, després d'haver estat arquitecte municipal.

Tribuna de la casa Joan Marcet, Raval de Montserrat núm 12-14
Foto, AF Jordi Plana

La casa Marcet és un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. En la planta baixa hi ha un portal gran, situat a la dreta de la façana i en arc rebaixat, amb una reixa de ferro forjat a la part superior, a l'esquerra del portal observem dues finestres iguals, en arc rebaixat i amb reixes de ferro forjat.

Primera planta, segona planta i terrat de la casa Joan Marcet.
Foto, AF Jordi Plana.

A la primera planta destaca una tribuna  i un balconada amb voladís i barana de ferro forjat. Damunt de la tribuna de tres obertures una de central i dues de laterals en arc rebaixat hi ha un balcó pel que s'accedeix des del segon pis. La façana de la segona planta, a part del balcó de la tribuna presenta una una finestra geminada en arcs rebaixats i baranes de ferro forjat. La part superior de la façana presenta dos respiralls ovalats.

La façana està coronada per una cornisa motllurada de pedra. Sobre la cornisa hi ha la barana de balustres del terrat de l'edifici.

La façana és de pedra de fil. L'edifici, bastit per Lluís Muncunill, data de l'any 1913, és d'estil eclèctic i presenta alguns elements modernistes com la forma de les motllures de la tribuna.

La casa Joan Marcet, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC, 28067). Avui dia forma part de les instal·lacions de l'Ajuntament de Terrassa juntament amb l'edifici de la seva esquerra.

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA

Joan Marcet i Palet (Retrat de la Galeria
de Terrassencs I·lustres)

En Joan Marcet i Palet (1867 - 1927), fou el promotor de la casa Marcet. Fill de Bonaventura Marcet, terrassenc que va destacar com empresari tèxtil i banquer, fundador de la Banca Marcet integrada posteriorment en el Banc de Terrassa. Va ser alcalde de Terrassa en el període del 17/10/1897 - 10/05/1898. El seu retrat forma part de la Galeria de Terrassencs Il·lustres ubicada a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa. Políticament arrenglerat amb el Salisme.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011
 





dimecres, 27 de gener de 2016

ANTIC AJUNTAMENT DE TERRASSA

Hem deixat la Casa Boguñà i ja ens trobem davant de l'antic Ajuntament de Terrassa, aquest és un edifici de planta rectangular, amb la façana principal situada en el carrer del Raval de Montserrat número 13, i l'altra al carrer Cremat.

L'edifici cantoner, consta de planta baixa, pis i golfes, la teulada de l'edifici és de teula àrab a quatre quatre aigües. La façana del Raval de Montserrat presenta cinc obertures rectangulars, la del mig correspon a la porta d'accés i a banda i banda dues obertures que corresponen a finestres, les dues de la dreta conserven les reixes de ferro forjat originals. A l'esquerra és va obrir una porta nova per tal de donar accés a un local comercial que alberga la cafeteria el Petit Palau.

Antic Ajuntament de Terrassa. Raval de Montserrat, núm 13.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la primera planta, presenta cinc obertures alineades, rectangulars i amb guardapols rectes. Les tres obertures centrals estan unides per una balconada amb voladís i barana de ferro fos i les dues dels extrems amb barana també de ferro fos.

 Balconada de la primera planta. Foto, AF Jordi Plana

La part de la façana que correspon a les golfes presenta cinc obertures ovals i està separada de la resta de la façana per una línia d'imposta recta. L'edifici està coronat per una cornisa de línia recta.

  Finestra esquerra de la primera planta amb l'escut de la ciutat sobre
el guardapols. Foto, AF Jordi Plana.

Sobre les finestres dels extrems de la façana de la primera planta, hi ha en relleu, dues torrers que corresponen a l'escut de la ciutat i que donen fe del passat històric de l'edifici com la Casa de la Vila.

El projecte de l'edifici, data de l'any 1832 i les obres de construcció no varen començar fins el dia tres d'agost de 1835, sota la direcció del mestre d'obres Jacint Matalonga. L'edifici va ser inaugurat el dia 30 de maig del 1836. L'edifici va ser remodelat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1904, arquitecte que va fer el projecte de l'actual Ajuntament de Terrassa i el va bastir entre els anys 1900 i 1902.

Elements destacats de l'interior de l'edifici són les pintures murals de Joaquim Vancells i les baranes de ferro fos obra del constructor Agustí Alland, instal·lades l'any 1842.

L'edifici fou la seu de la Casa de la Vila fins l'any 1898 en que es va convertir en la seu de l'Institut Industrial fins l'any 1952, en aquest període de temps va ser reformat novament. Cal comentar que entre els anys 1981 i el 2001 l'edifici va ser la seu del Centre Excursionista de Terrassa, gracies a un contracte de lloguer a precari de l'Institut Industrial de Terrassa.

L'edifici, avui dia propietat de l'Institut Industrial, és d'estil neoclàssic i està protegit com a bé d'interès local (Identificador: IPAC, 28165).

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 37 E. TERRASSA

Façana de l'Ajuntament de Terrassa, gairebé davant de l'antiga
Casa de la Vila. Foto, AF Jordi Plana

Passem a l'altre costat del carrer del Raval de Montserrat i ens situem davant de la Casa Joan Marcet...
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011