Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 29 de gener de 2016

RAVAL DE MONTSERRAT

Al segle XIII, i degut al creixement de la ciutat, comença a construir-se el primer eixample fora de les muralles i un dels primers carrers que es configuraran serà el Raval de Montserrat, aquest amb el pas del temps albergarà la Casa de la Vila i l'actual edifici de l'Ajuntament de Terrassa.

Al Raval es pot accedir per la plaça d'Enric Granados i pel carrer de la Goleta, des de la Rambla d'Ègara, des del carrer de la Unió, des del carrer de La Vila Nova, des del carrer Cremat, des de la placeta de la Font Trobada o des de la plaça Didó o el carrer Gaudí passant per l'Ajuntament de Terrassa.


 Entrada al carrer del Raval de Montserrat per la placeta
d'Enric Granados. Foto, AF Jordi Plana.

El Raval de Montserrat alberga vuit edificis que formen part del Patrimoni Històric de la ciutat, dos bancs: el Sabadell i CaixaBank, dos forns-pastisseria, quatre cafeteries, dos restaurants, una rellotgeria, una farmàcia, una botiga de mobles (Cal Lloveras), comerços de roba i alimentació i diversos despatxos profesionals. És un carrer tancat al trànsit de vehicles i pavimentat amb llambordes de maó vermell. Cal dir que tot el subsòl del Raval està ocupat per un aparcament soterrat de 4 plantes que va ser inaugurat a cavall entre el segle XX i el XXI juntament amb la remodelació del carrer del Raval de Montserrat, la remodelació és va fer durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila.

Entrant per la plaça Enric Granados el primer edifici que trobem a ma dreta és el Mercat de la Independència, ( mercat central de Terrassa ), Les tres naus del mercat configuren dues petites placetes triangulars. La primera amb dues portes d'accés i la segona, amb una porta d'accés que dóna inicialment al petit bar del mercat, amb unes quantes taules a l'exterior i una escultura d'una sireneta presidint la plaça.

 Primera de les dues placetes triangulars d'accés al Mercat de la
Independència, ubicada al carrer del Raval de Montserrat.
Foto, AF Jordi Plana

Segona placeta triangular, amb l'escultura de la Sirena, al fons de
la imatge, la porta d'accés al bar del mercat. Foto, AF Jordi Plana.

La escultura de la Sirena, és una peça de bronze obra de l'escultor terrassenc Joan Serres, va ser cedida per la família Cernuda a la ciutat. Josep Maria Cernuda Martínez, fou el fundador de l'empresa de congelats La Sirena, l'any 1983. L'estàtua fou situada per l'Ajuntament de Terrassa, durant el mandat de l'alcalde Pere Navarro i Morera davant de la porta d'accés a les parades de peix, i vol ser un reconeixement als valors de Josep Maria Cernuda: persona emprenedora, vinculada a la ciutat i empresari d'èxit.  Aquesta placeta està dedicada a Sant Galderic, patró dels pagesos. com diu la placa de 4 rajoles de ceràmica.

Placa dedicada a Sant Galderic, patró dels pagesos.
Foto, AF Jordi Plana.

Pràcticament davant d'aquesta petita plaça triangular i a l'altra banda del carret del Raval de Montserrat trobem la farmàcia Albinyana, que destaca per la seva magnífica façana modernista i per la seva decoració interior.

Farmàcia Albinyana, centre de la imatge. Foto, AF Jordi Plana


Detall de la part superior de la porta d'accés al Mercat pel Raval
de Montserrat, en el tram conegut popularment com el carrer del
Peix, Foto, AF Jordi Plana.

A la dreta de la farmàcia Albinyana hi ha l'edifici del supermercat Casa Evaristo, el més gran del casc antic de la ciutat i el de més tradició, que ha sabut prosperar sense ser substituït per les empreses forasteres que acaben amb el comerç tradicional.

Al costat de Casa Evaristo trobem un altre botiga de tradició i qualitat de Terrassa, Mobles Lloveras que per tal d'engrandir el negoci va adquirir i restaurar la casa Joaquim Freixa, d'estil neogòtic i una de les primeres obres (1894) de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Edificis de la casa de mobles i decoració Lloveras.
Foto, AF Jordi Plana.

Casa Joaquim Freixa, Raval de Montserrat 40.
Foto, AF Jordi Plana.


Deixem la casa Joaquim Freixa, caminem unes passes i ens situem al mig del Raval de Montserrat, presidint el Raval hi ha la façana principal del Mercat de la Independència i a la seva esquerra el carrer de la Goleta, conegut popularment pel carrer del gel, ja que en temps passats hi havia la fàbrica de barres de gel del Mercat de la Independència. Per aquest carrer s'accedeix al pàrquing del Raval de Montserrat.

 Façana del Raval de Montserrat del Mercat de la Independència.
Foto AF, Jordi Plana.

A l'esquerra del mercat mercat trobem una sèrie de comerços ocupant les plantes baixes dels edificis, una botiga de venda i reparació de màquines de cosir Singer, una cafeteria de la cadena Audrey...

Comerços del Raval de Montserrat situats a l'esquerra del Mercat
de la Independència. Foto, AF Jordi Plana.

Caminem uns metres en direcció contrària al Mercat de la Independència i ens situem davant d'un edifici, un dels més antics del Raval, en el que la planta baixa està ocupada per tres comerços i en el que a la seva façana, i a l'alçada del segon pis destaca una capella amb la Mare de Déu de Montserrat, l'edifici és conegut com la Casa Gros.

Edifici del Raval de Montserrat amb una capella de la Mare de Déu 
de Montserrat. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat d'aquest edifici trobem dos establiments que cal comentar: el forn, pastisseria i cafeteria de cal Carné, on es poden trobar bons pastissos i bon pa, a part de prendre un cafè a la seva terrassa i el Cafè Brasília, un dels establiments en el que es pot prendre un dels millors cafès de la ciutat.

Forn, pastisseria, cafeteria Carné. Foto, AF Jordi Plana.
 
Cafè Brasília. Foto, AF Jordi Plana.  

Ens girem cap a l'altra façana del Raval, caminem uns metres en direcció al Mercat i ens situem davant de la cruïlla entre el carrer del Raval i el carrer de la Unió, a la dreta d'aquesta hi ha l'oficina u a Terrassa del Banc de Sabadell i a l'esquerra la casa Josep Bogunyà.

Raval de Montserrat - Carrer de la Unió. A la dreta Banc de Sabadell 
a l'esquerra la Casa Bogunyà. Foto, Jordi Plana.

La casa Josep Bogunyà, d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905 per encàrrec de Josep Bogunyà i Galceran. Avui dia la planta baixa de la casa alberga una botiga de la multinacional Nespresso.

Façana de la casa Josep Bogunyà. Foto, AF Jordi Plana.

Deixem la casa Bogunyà, caminem uns metres d'esquenes al Mercat i arribem a l'edifici del que havia estat la rellotgeria Castín, ja tancada, substituïda per una botiga de vestits de dona i de la que només queda el seu rellotge aturat a tres quarts de nou des de fa alguns anys.

Edifici del que havia estat la rellotgeria i joieria Castín.
Foto, AF Jordi Plana

Al costat de l'edifici del que havia estat la rellotgeria Castín, hi ha la casa Josep Badiella d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill (1916). Avui dia la casa alberga el restaurant Olivetti, que deu el seu nom a l'anterior llogater de la planta baixa, el concessionari a Terrassa de la marca italiana de màquines d'escriure i ordinadors Olivetti.

 Fent cantonada amb el Raval i el carrer de la Vila Nova, la casa Josep 
Badiella. Foto, AF Jordi Plana.


Planta baixa de la casa Josep Badiella, que alberga el restaurant 
Olivetti. Foto, AF Jordi Plana.

Davant de la casa Badiella i a l'altre costat del Raval de Montserrat hi ha l'edifici de l'Ajuntament de Terrassa, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada entre els anys 1900 i 1902. L'Ajuntament, avui dia a més a més de l'edifici projectat com a tal integra els dos edificis del costat, el segon a la dreta és la casa Joan Marcet.

 Façana de l'Ajuntament de Terrassa bastida per Lluís Muncunill
(1900-19002). Foto, AF Jordi Plana.

Les tres façanes de l'edifici que configuren l'edifici de l'Ajuntament.
Foto, AF Jordi Plana.

 Tribuna de la Casa Joan Marcet. Foto, Jordi Plana.

Davant de la casa Joan Marcet, a l'altre costat del carrer del Raval i fent cantonada amb el carrer Cremat, hi ha l'edifici de l'antiga Casa de la Vila, d'estil neoclàssic, construït l'any 1832 sota la direcció del mestre d'obres Jacint Matalonga.

 Edifici de l'antic Ajuntament de Terrassa (1832). Foto, AF Jordi Plana.

Davant de l'Ajuntament de Terrassa trobem la xarcuteria i carnisseria Casanovas Selecció. L'any 1906 en Pere Anglada va especialitzar-se com a cansalader, desfent porc i elaborant productes tradicionals catalans, el seu gendre, Artur Casanovas es va fer càrrec del negoci i amb ell va començar a créixer el prestigi i la qualitat dels seus productes. La xarcuteria Casanovas del Raval, és sense cap mena de dubte la més prestigiosa de la ciutat.

 Xarcuteria Casanovas Selecció. Foto, AF Jordi Plana
A l'altre extrem del Mercat de la Independència, hi ha l'entrada al Raval de Montserrat per la Placeta de la Font Trobada.

 Al fons de la imatge, la placeta de la Font Trobada. 
Foto, AF Jordi Plana

Al costat de la façana del Raval del Magatzem Cortès Colomer, hi ha l'edifici del que havia estat la Fonda Espanya, de la que només queda l'arc de la porta d'accés. Avui dia l'edifici alberga a la planta baixa una botiga de vestits, MS i una botiga de maltes i bosses, BIG - BAG, i a la primera planta el Centre de Reconeixements Mèdics Terrassa (per revisions pel carnet de conduir i permisos d'armes), centre de revisions pioner a Terrassa.

Edifici de l'antiga Fonda Espanya. Foto, AF Jordi Plana.

Des de la concepció urbanística del Raval de Montserrat, l'Ajuntament de Terrassa, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, any 1979, va esforçar-se en el manteniment de l'homogeneïtat volumètrica dels seus edificis, llàstima que uns anys abans s'aixequessin dos edificis sense respectar les alçades mitjanes dels edificis del Raval, un al costat de l'Ajuntament, i l'altre a l'illa de tres edificis entre els carrers Cremat i de La Vila Nova.

Edifici del costat esquerre de l'Ajuntament que alberga a la planta
baixa la primera oficina que va obrir-se a la ciutat de La Caixa de
Estalvis i Pensions, avui CaixaBank. Foto, AF Jordi Plana.

  Edifici residencial a l'esquerra de la imatge, cantoner amb el 
carrer Cremat de planta baixa més set. Els baixos alberguen
la botiga de General Òptica. Foto, AF Jordi Plana.
  
Hem passejat pel Raval de Montserrat i seguim passejant per Terrassa, demà serà un bon dia per anar al Parc de Sant Jordi...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA 

Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011








dijous, 28 de gener de 2016

CASA JOAN MARCET

La casa Joan Marcet, és un edifici situat davant de l'antiga Casa de la Vila i a la mateixa façana del carrer del Raval de Montserrat, que l'Ajuntament de Terrassa. És un edifici d' estil eclèctic, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, després d'haver estat arquitecte municipal.

Tribuna de la casa Joan Marcet, Raval de Montserrat núm 12-14
Foto, AF Jordi Plana

La casa Marcet és un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. En la planta baixa hi ha un portal gran, situat a la dreta de la façana i en arc rebaixat, amb una reixa de ferro forjat a la part superior, a l'esquerra del portal observem dues finestres iguals, en arc rebaixat i amb reixes de ferro forjat.

Primera planta, segona planta i terrat de la casa Joan Marcet.
Foto, AF Jordi Plana.

A la primera planta destaca una tribuna  i un balconada amb voladís i barana de ferro forjat. Damunt de la tribuna de tres obertures una de central i dues de laterals en arc rebaixat hi ha un balcó pel que s'accedeix des del segon pis. La façana de la segona planta, a part del balcó de la tribuna presenta una una finestra geminada en arcs rebaixats i baranes de ferro forjat. La part superior de la façana presenta dos respiralls ovalats.

La façana està coronada per una cornisa motllurada de pedra. Sobre la cornisa hi ha la barana de balustres del terrat de l'edifici.

La façana és de pedra de fil. L'edifici, bastit per Lluís Muncunill, data de l'any 1913, és d'estil eclèctic i presenta alguns elements modernistes com la forma de les motllures de la tribuna.

La casa Joan Marcet, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC, 28067). Avui dia forma part de les instal·lacions de l'Ajuntament de Terrassa juntament amb l'edifici de la seva esquerra.

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA

Joan Marcet i Palet (Retrat de la Galeria
de Terrassencs I·lustres)

En Joan Marcet i Palet (1867 - 1927), fou el promotor de la casa Marcet. Fill de Bonaventura Marcet, terrassenc que va destacar com empresari tèxtil i banquer, fundador de la Banca Marcet integrada posteriorment en el Banc de Terrassa. Va ser alcalde de Terrassa en el període del 17/10/1897 - 10/05/1898. El seu retrat forma part de la Galeria de Terrassencs Il·lustres ubicada a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa. Políticament arrenglerat amb el Salisme.

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011
 





dimecres, 27 de gener de 2016

ANTIC AJUNTAMENT DE TERRASSA

Hem deixat la Casa Boguñà i ja ens trobem davant de l'antic Ajuntament de Terrassa, aquest és un edifici de planta rectangular, amb la façana principal situada en el carrer del Raval de Montserrat número 13, i l'altra al carrer Cremat.

L'edifici cantoner, consta de planta baixa, pis i golfes, la teulada de l'edifici és de teula àrab a quatre quatre aigües. La façana del Raval de Montserrat presenta cinc obertures rectangulars, la del mig correspon a la porta d'accés i a banda i banda dues obertures que corresponen a finestres, les dues de la dreta conserven les reixes de ferro forjat originals. A l'esquerra és va obrir una porta nova per tal de donar accés a un local comercial que alberga la cafeteria el Petit Palau.

Antic Ajuntament de Terrassa. Raval de Montserrat, núm 13.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la primera planta, presenta cinc obertures alineades, rectangulars i amb guardapols rectes. Les tres obertures centrals estan unides per una balconada amb voladís i barana de ferro fos i les dues dels extrems amb barana també de ferro fos.

 Balconada de la primera planta. Foto, AF Jordi Plana

La part de la façana que correspon a les golfes presenta cinc obertures ovals i està separada de la resta de la façana per una línia d'imposta recta. L'edifici està coronat per una cornisa de línia recta.

  Finestra esquerra de la primera planta amb l'escut de la ciutat sobre
el guardapols. Foto, AF Jordi Plana.

Sobre les finestres dels extrems de la façana de la primera planta, hi ha en relleu, dues torrers que corresponen a l'escut de la ciutat i que donen fe del passat històric de l'edifici com la Casa de la Vila.

El projecte de l'edifici, data de l'any 1832 i les obres de construcció no varen començar fins el dia tres d'agost de 1835, sota la direcció del mestre d'obres Jacint Matalonga. L'edifici va ser inaugurat el dia 30 de maig del 1836. L'edifici va ser remodelat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1904, arquitecte que va fer el projecte de l'actual Ajuntament de Terrassa i el va bastir entre els anys 1900 i 1902.

Elements destacats de l'interior de l'edifici són les pintures murals de Joaquim Vancells i les baranes de ferro fos obra del constructor Agustí Alland, instal·lades l'any 1842.

L'edifici fou la seu de la Casa de la Vila fins l'any 1898 en que es va convertir en la seu de l'Institut Industrial fins l'any 1952, en aquest període de temps va ser reformat novament. Cal comentar que entre els anys 1981 i el 2001 l'edifici va ser la seu del Centre Excursionista de Terrassa, gracies a un contracte de lloguer a precari de l'Institut Industrial de Terrassa.

L'edifici, avui dia propietat de l'Institut Industrial, és d'estil neoclàssic i està protegit com a bé d'interès local (Identificador: IPAC, 28165).

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 37 E. TERRASSA

Façana de l'Ajuntament de Terrassa, gairebé davant de l'antiga
Casa de la Vila. Foto, AF Jordi Plana

Passem a l'altre costat del carrer del Raval de Montserrat i ens situem davant de la Casa Joan Marcet...
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011

divendres, 22 de gener de 2016

CARRER DE LA RASA

El carrer de la Rasa és un carrer que va des de la placeta d'Enric Granados (formada per la rambla d'Ègara, el final del carrer del Raval de Montserrat i l'inici del carrer de la Rasa), fins la placeta de Saragossa. Des de la Rasa parteixen a banda i banda una sèrie de carrers. Si caminem des de la placeta de Saragossa cap a la rambla d'Ègara, a la dreta ens trobem la cruïlla amb el carrer de Sant Llorenç, i fent cantonada entre aquest i la Rasa hi ha el que queda del Vapor Ventalló, convertit en una plaça coberta, configurada per dues façanes amb l'estructura interna de columnes de ferro colat i bigues d'acer que sostenen una teulada a dues aigües.

Carrer de la Rasa, placeta del Vapor Ventalló, al mig de la imatge.
Foto, AF Jordi Plana

El carrer de la Rasa es va bastir l'ultim terç del segle XIX, en gran part del seu recorregut, per les façanes d'un seguit de vapors, magatzems tèxtils, la façana del Cinema Alegria i una sèrie de façanes residencials, entre les que destaca la de la casa Humbert Galítzia.

Just davant del que havia estat el Vapor Ventalló, trobem els Magatzems Torras o Cal Sastre d'Olesa, avui en els baixos hi ha un bar de tapes, el 100 Montaditos.

 Façana de la Rasa de Cal Sastre d'Olesa, carrer de la Rasa, núm 5.
Foto AF, Jordi Plana
  
El carrer de la Rasa deu el seu nom a la rasa que es va obrir durant la segona meitat del segle XIX per canalitzar l'aigua del torrent de Santllehí, mitjançant un transvasament, el torrent es va desviar des del carrer del Camí Fondo, construint una rasa que baixava per l'actual carrer de la Rasa i abocava les aigües a la riera del Palau al seu pas per l' actual rambla d'Ègara, davant del Mercat de la Independència (que encara no s'havia construït).

Caminem uns metres sense baixar de la vorera del Vapor Ventalló i arribem al que havien estat les oficines, el magatzem i la fàbrica del Vapor Marcet Poal, avui seu de les dependències d'ensenyament de l'Ajuntament de Terrassa i de l'escola Lanaspa.

 Oficines i magatzem de l'antic Vapor Marcet Poal. Avui seu de les 
dependències municipals d'ensenyament
Foto, AF Jordi Plana

 Nau industrial del Vapor Marcet Poal. Avui seu de l'escola Lanaspa.
Foto, AF Jordi Plana

Tot caminat pel carrer de la Rasa hem arribat a la cruïlla de la Rasa amb el carrer Pantà i fent cantonada amb el mateix carrer, però a l'altre costat del vapor trobem una casa de planta baixa i pis amb terrat, bastida en el primer quart del segle XX, els baixos alberguen un bar de copes i la primera plant és d'ús residencial. L'edifici destaca per la bona conservació, tot i que no forma part del patrimoni d'edificis catalogats de la ciutat.

 Edifici cantoner de la Rasa amb el carrer Pantà. Foto, AF Jordi Plana

Davant de la cruïlla del carrer Pantà amb el carrer de la Rasa trobem la cruïlla del carrer Gaudí, conegut popularment pel carrer dels bombers, ja que en el passat albergà el parc de bombers de Terrassa, amb el carrer de la Rasa, a l'esquerra de la cruïlla hi ha un edifici comercial ociós, producte de l'especulació urbanística del final de la bombolla immobiliària, que va malbaratar el patrimoni del Casino del Comerç per la incompetència i l'afany de lucre de les seves darreres juntes directives.

 Locals comercials buits del que havia estat la part del darrera del
Casino del Comerç. Foto, AF Jordi Plana

A la dreta de la cruïlla trobem la nau principal del que havia estat la indústria tèxtil Catex, avui seu del nou Teatre Alegria i del centre territorial de l'Institut del Teatre de Terrassa.

 Façana de la nau industrial Catex, avui seu del nou teatre Alegria.
Foto, AF Jordi Plana

Seguim passejant, sense baixar de la vorera de davant del Vapor Amat i arribem a la plaça Didó, aquesta alberga les oficines municipals d'atenció al públic de l'Ajuntament de Terrassa, la sala d'exposicions Lluís Muncunill i la xemeneia del Vapor Amat.

Plaça Didó. Foto, AF Jordi Plana.

Davant de la plaça Didó trobem la la façana de l'antic cinema Alegria, avui convertit en locals comercials i la Casa Humbert Galítzia, situada al carrer de la Rasa, núm 88, fent cantonada amb el Carrer de la Indústria.

 Façana remodelada del que va ser el primer gran cinema de Terrassa,
el Cinema Alegria. Foto, AF Jordi Plana.

 Casa Humbert Galítzia. Foto AF Jordi Plana.


Al costat de la vorera de la casa Galítzia, seguim caminant en direcció a la rambla d'Ègara, travessem la cruïlla de la Rasa amb el carrer de la Indústria, la cruïlla de la Rasa amb el passatge de la Rasa i arribem a l'inici del carrer, la cruïlla que formen la Rasa, la rambla d'Ègara i el Raval de Montserrat, tot configurant la placeta Enric Granados, en la que destaca l'escala d'accés al mercat central de Terrassa, el Mercat de la Independència.


Entrada al Mercat de la Independència de la cruïlla formada pels
carrers de la Rasa, el Raval de Montserrat i la rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

El carrer de la Rasa és com el seu nom indica un carrer que es va configurar, en la segona meitat del segle XIX, a banda i banda d'una rasa que tenia per objectiu canalitzar l'aigua d'una de les rieres de Terrassa, riera que es va obrir coincidint amb un moment d'expansió de la ciutat en el que va ser necessari construir un eixample.

En un principi les seves façanes van ser les de tres vapors tèxtils: el Vapor Ventalló, el Vapor Marcet Poal i el Vapor Amat, el Cinema Alegria i alguns edificis residencials.

L'abandó dels vapors i la seva recuperació han fet del carrer de la Rasa un carrer destacat de l'oci nocturn dels terrassencs, amb bars per fer copes com La República o el Born Music, situats en el local del que havia estat el Cinema Alegria, restaurants com el Zurito (carrer de la Rasa núm 70) o la sala de concerts en directe i discoteca de la Faktoria D'Arts (carrer de la Rasa, 64-66), inaugurada el 20 de desembre de 2007 i situada davant la plaça Didó.

Faktoria D'Arts, carrer de la Rasa 64-66. Foto, AF Jordi Plana

 Born Music Terrassa, carrer de la Rasa 68. AF, Jordi Plana

En el tram inicial del carrer de la Rasa que va des de la placeta Enric Granados, fins la plaça Didó, totes les plantes baixes dels edificis estan ocupades per locals comercials i si baixem pel carrer en direcció a la placeta Enric Granados, aquest seguit de comerços segueix cap el carrer del Raval de Montserrat, carrer en el que iniciarem el cinquè dia de la nostra passejada per Terrassa.

GL  41º 33' 50'' N - 2º 00' 38'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011