Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 31 de maig de 2016

CASA SANMARTÍ

Just darrera del monument dedicat a la memòria d'Alfons Sala i Argemí i per tant a la vorera de ma esquerra en direcció al pont del Passeig hi ha la Casa Sanmartí situada al Passeig del Comte d'Ègara núm 14 -16, al mig d'un conjunt de cases bastant homogènies que van dels números 8 al 26.

Casa Sanmartí, Passeig del Comte d'Ègara núm 14 -16.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Sanmartí és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos que manté la alçada dels edificis del costat. La planta baixa presenta tres obertures que fan una composició simètrica, l'obertura central correspon a la porta d'accés al primer i segon pis. La planta baixa actualment té un ús comercial i alberga el cafè-bar Tívoli i l'agència de viatges La Mola Tours. Darrera de la casa hi ha un jardí com a totes les cases d'aquesta banda del carrer del Passeig Comte d'Ègara. 


Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Sanmartí.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta tres obertures rectangulars amb brancals i llindes rectes amb relleu que emmarquen les portes d'accés al balcó. Les tres obertures presenten porticons de fusta que permeten regular l'entrada de llum, cal destacar el treball de la part superior dels porticons. Una línia d'imposta de pedra motllurada determina la separació entre la façana de la planta baixa i del primer pis que té la seva continuïtat en el perfil de la llossada del balcó. El balcó té una barana de ferro forjat, finament treballada. Barana i porticons estan pintats de color blau turquesa. Sis mènsules de pedra, decorades amb motius florals sostenen la llossada del balcó del primer pis.

Detall d'una de les finestres del primer pis i dels balcons del segon
pis. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta tres obertures similars a les del primer pis que donen accés a tres balcons. Els balcons presenten llossades rectangulars de pedra motllurada que tenen continuïtat en la línia d'imposta que separa les façanes de la primera i segona planta. Els balcons tenen baranes de ferro forjat més senzilles que la barana del balcó del primer pis, sostin

Detall del ràfec que corona la façana. Foto, AF Jordi Plana.

La façana és d'arrebossat imitant carreus de pedra seguint línies horitzontals. L'edifici està coronat per un potent ràfec sostingut per sis mènsules ornamentades amb motius florals, entre les mènsules sis respiralls quadrats agrupats per parelles, tot el conjunt està situat sobre una línia d'imposta motllurada. La Casa Sanmartí té una coberta de teula àrab a dues aigües, amb una claraboia central.

Els elements més destacats de la Casa Sanmartí són les mènsules que sostenen balcons, la barana del balcó del primer pis, la façana posterior de l'edifici, l'escala interior amb les pintures murals i el jardí de la casa. La Casa Sanmartí, Passeig del Comte d'Ègara núm 14-16, forma part del conjunt de cases que van del núm 8 al núm 26 de la façana sud del passeig, urbanitzat a partir de l'any 1843, va ser escollit per part de la burgesia terrassenca com a lloc de residència.

 Situació de la Casa Sanmartí i del jardí. Font Google Earth.

La Casa Sanmartí situada al Passeig Comte d'Ègara núm 14-16, està protegida com a bé cultural d'interès local. La casa va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a l'inici del segle XX. Estil: Eclecticisme com altres cases senyorials del Passeig Comte d'Ègara. Identificador: IPAC, 28098

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 56'' E. TERRASSA

Seguim a la mateixa vorera del passeig...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

diumenge, 29 de maig de 2016

ALFONS SALA I ARGEMÍ

Aquest monument dedicat a Alfons Sala és una estructura formada per un bloc central ortoèdric, flanquejat per dos blocs mes petits, els tres blocs estan assentats sobre una base de pedra, sobre el bloc central hi ha una estàtua femenina amb l'escut de Terrassa sostingut amb la ma esquerra.

Monument dedicat a Alfons Sala. Foto. AF Jordi Plana

El monument està situat cap a la part final del Passeig Comte d'Ègara, a la dreta del passeig central si caminem cap el pont de l'Avinguda Jacquard (pont sobre el Parc de Vallparadís). A la part frontal del monument  hi ocupant el centre del bloc ortoèdric hi ha un medalló de bronze amb la cara d'Alfons Sala. Cal dir que des de fa un temps aquest medalló ha desaparegut del monument fruït d'una bretolada. Sota el medalló s'observa la següent inscripció: Terrassa al insigne patricio Don Alfonso Sala, primer conde de Egara, 1863 -1945.

 Plafó esquerra al·lusiu a la indústria tèxtil terrassenca. Foto, AF
Jordi Plana.

El bloc de l'esquerra presenta en la seva cara davantera un relleu al·lusiu a la indústria tèxtil terrassenca realitzat sobre marbre blanc. El bloc central serveix de pedestal d'una escultura femenina que sosté l'escut de Terrassa i que simbolitza a la ciutat de Terrassa. L'escultura és obra de l'escultor Frederic Marès. El plafó de la dreta té un altre relleu en el que apareix una dona i dos nens al·lusiu a la maternitat, aquest relleu està realitzat també sobre marbre blanc.
Plafó de la dreta al·lusiu a la maternitat. Foto, AF Jordi Plana.

El monument és obra de Frederic Marès, de l'any 1950, està dedicat a la memòria d'Alfons Sala i Argemí, industrial i polític terrassenc, president de la Mancomunitat de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera i com comenta la inscripció de la base central del monument, primer comte d'Ègara.

Escultura femenina que representa a la ciutat de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.


El monument fou inaugurat el 30 d'abril de 1950 a la plaça Vella, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952). La primera pedra del monument s'havia posat el 7 de juny de 1947. El monument va estar situat a la plaça Vella fins l'any 1990 que va ser desmuntat per la construcció d'un aparcament subterrani i portat al passeig Comte d'Ègara, on es troba actualment.

 Monument en memòria d'Alfons Sala i Argemí. Foto AF Jordi Plana.

El monument està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28173. És obra de l'escultor Frederic Marès i Deulovol (Portbou 18/9/1893 - Barcelona 16/08/1991). Ubicació: Passeig Comte d'Ègara. Estil: Academicista.

GL 41º 33' 46,73'' N - 2º 00º 56,35'' E. TERRASSA

Deixem el monument dedicat a Alfons Sala, baixem per unes escaletes que hi ha al costat del monument i ens situem a la vorera de darrera de l'escultura...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dissabte, 28 de maig de 2016

ELS BROLLADORS DE LA PLAÇA RICARD CAMÍ

Els brolladors més bonics de Terrassa es troben a la plaça Ricard Camí, aquest conjunt de fonts consta de dotze brolladors, el més alt llença l'aigua sobre un paviment de pedra cilíndric que la recull i la passa a un estanyol de formes arrodonides que té deu brolladors que surten de l'aigua i un de poca alçada que llença l'aigua sobre una base cilíndrica, més petit que emergeix del fons de l'estanyol.

Estanyol i brolladors de la plaça Ricard Camí. Foto, AF Jordi Plana.

Els brolladors de la plaça Ricard Camí van ser inaugurats per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila i el Director General de la Caixa de Terrassa Enric Mata l'any 2001 amb motiu de l'edifici de la seu central de la Caixa de Terrassa, avui dia BBVA.

 Brollador principal de l'estanyol de la plaça Ricard Camí.
Foto, AF Jordi Plana.

Els brolladors estan situats a la dreta de l'edifici central de l'antiga Caixa de Terrassa i estan alimentats per un circuit tancat d'aigua que la retorna a l'estanyol. Els brolladors es posen en funcionament els caps de setmana a l'estiu.

 Estanyol i brollador principal de la plaça Ricard Camí.
Foto, AF Jordi Plana.


Detall de la situació de l'estanyol i els brolladors. Font Google Earth.

Deixem la plaça Ricard Camí i tot passejant ens dirigim al Passeig del Comte d'Ègara...

GL 41º 34' 1,66'' N - 2º 00' 24'' E. TERRASSA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

divendres, 27 de maig de 2016

XEMENEIA DE CA L'IZARD

Hem fet les darreres fotografies de l'edifici de l'Escola Municipal d'Adults La Llar, girem a la dreta i  caminem per la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer fins arribar al carrer del Camí Fondo, deixem a ma esquerra el Magatzem Salvans, seguim caminat en direcció sud, travessem la placeta de Saragossa, deixem a ma dreta l'antic magatzem Joaquim Alegre, travessem la cruïlla amb el carrer de Sant Llorenç i seguim en direcció sud pel carrer de la Rasa fins arribar a la plaça Didó, en el centre d'aquesta plaça hi ha la xemeneia de Ca l'Izard.

Aquesta xemeneia de maó vist està situada al mig de la plaça Didó, plaça que va ser arranjada per darrera vegada l'any 1993, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002), l'arranjament de la plaça va servir per arranjar la xemeneia i retallar part de la seva altura per motius de seguretat. La xemeneia formava part de l'antic Vapor Amat, conegut també pels terrassencs com a Ca l'Izard.

 Xemeneia de l'antic Vapor Amat. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia va ser construïda l'any 1900. Si observem la fotografia superior, veiem a la base una porta en arc de mig punt, aquesta obertura correspon a un dels túnels que portaven els fums de la combustió de carbó des del forn de la màquina de vapor a la xemeneia. La xemeneia va quedà al mig de la plaça l'any 1987, any en el que s'enderroquen les construccions del seu voltant, es retalla la xemeneia fins a 10 metres d'altura i es construeix la plaça que serà remodelada novament l'any 1993.

La xemeneia presenta una base quadrada amb motllures i sobre ella un fust troncocònic de deu metres d'altura, com hem comentat anteriorment la xemeneia va ser retallada l'any 1987 al fer la plaça perquè la part superior estava molt deteriorada i podia ser un perill pels vianants. La xemeneia té quatre metres de diàmetre a la base i deu d'altura comptant la base. La xemeneia ocupa el centre del solar de l'antic Vapor Amat, avui plaça Didó, ocupat entre d'altres per l'empresa Manufactura Tèxtil coneguda popularment com Ca l'Izard.



 Xemeneia de Ca l'Izard. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia té un detall poc conegut, hi ha una senyalització metàl·lica al paviment de la plaça, que indica la silueta de l'ombra que fa la xemeneia a les nou del matí del solstici d'estiu, per tant el dia 20 de juny a les 9 del matí l'ombra de la xemeneia ha de coincidir amb el senyal del paviment.

La xemeneia va ser construïda l'any 1900, esta situada davant de la quadra de tints de Ca l'Izard, construïda per Lluís Muncunill i Parellada l'any 1907. Està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 4257.



Imatge aèria de la plaça Didó, la Xemeneia i la quadra de tints de
Ca l'Izard. Font Google Earth. 

GL 41º 33' 51 N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dilluns, 23 de maig de 2016

CARRER DE SANT ISIDRE

El 29 de desembre de l'any 1864, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Ignasi Amat i Galí (01/01/1863 - 31/12/1864), l'Ajuntament de Terrassa va prendre l'acord de posar-li al carrer que anava de la la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer al carrer del Pantà. Avui dia el carrer comença a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i acaba en arribar al carrer de Mare de Déu dels Àngels. L'Ajuntament de Terrassa tenia prevista la continuïtat del carrer de Sant Isidre amb el carrer de la Mina, però la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer sempre ha suposat una barrera entre els dos carrers. L'Ajuntament també va prendre l'acord de que l'amplària del carrer seria de 36 pams.

Ma esquerra de la cantonada entre la plaça de Mossèn Jacint Ver-
daguer i el carrer de Sant Isidre. Foto, AF Jordi Plana.

La numeració del carrer de Sant Isidre comença a la cantonada amb la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, a l'esquerra hi ha l'edifici de l'Escola Municipal d'Adults de la Llar, edifici modernista obra de l'arquitecte Melcior Vinyals que el va bastir l'any 1928.

En front de l'edifici de l'Escola Municipal d'Adults La Llar i a la mateixa cantonada hi ha la Casa Josep Casanovas, bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1898. La Casa Josep Casanovas és la primera casa d'aquest costat del carrer Sant Leopold, perquè es van eliminar alguns números al construir la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.

 Ma dreta de la cantonada entre el carrer de Sant Leopold i carrer
de Sant Isidre. Foto, AF Jordi Plana.

Per acord plenari de l'any 1879, de 27 de juliol l'Ajuntament de Terrassa acordà la continuació del carrer de Sant Isidre fins el carrer dels Àngels, concretament fins davant del núm 31 d'aquest carrer i així el coneixem en l'actualitat. L'esmentat acor plenari es va prendre durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Isidre Abelló i Espinalt (01/07/1879 - 23/05/1880). El carrer no queda completament urbanitzat fins el 18 de desembre de 1905.

Escola Donya Magdalena. Foto, AF Jordi Plana. 

El dia 13 d'abril de l'any 1913 a la cantonada entre els carrers de Sant Llorenç i Sant Isidre s'inaugurà l'Escola Donya Magdalena (Sant Isidre 29), que podia acollir 200 pàrvuls (nenes). L'escola va ser inaugurada amb la presència de les autoritats terrassenques i barcelonines, doncs en aquella època la inauguració d'una escola era un fet molt destacat.


Casa de la mestra de l'Escola Donya Magdalena. Foto, AF Jordi.

El dia 1 de juliol de de l'any 1928, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930), es va posar la primera pedra de l'Escola d'Economia Domèstica, que seria inaugurada el 4 de desembre de l'any 1929. Actualment l'Escola Municipal d'Adults La Llar. L'edifici de grans dimensions ocupa la cantonada esquerra del carrer Sant Isidre amb la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.

 Escola Municipal d'Adults de La Llar. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer de Sant Isidre es va convertir en un carrer molt transitat ja que facilità la comunicació entre els carrers de Sant Gaietà, Sant Llorenç, Pantà, del Nord i dels Àngels, sobretot a la sortida de les fàbriques.

El carrer va ser asfaltat per primera vegada l'any 1936.

GL
C/Mare de Déu dels Àngels - C/Sant Isidre
C/Sant Leopold - P/Mossèn Jacint Verdaguer 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011