Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 23 de juny de 2017

CASA EUSEBI NOGUERA

Deixem les cases Joan Salvans, carrer de Sant Antoni, núm 30 i Lluís Salvans, carrer de Sant Antoni núm 32, canviem de vorera i caminem uns metres en direcció al carrer Nou de Sant Pere, en arribar al núm 71-73, trobem una altra construcció que també va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellda, la Casa Eusebi Noguera. Aquesta casa que forma part del conjunt d'habitatges unifamiliars del carrer de Sant Antoni d'inspiració modernista i noucentista, és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Detall de la façana de la Casa Eusebi Noguera, carrer de Sant Antoni,
núm 71- 73, Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Eusebi Noguera és un habitatge unifamiliar entre mitgeres, format per la planta baixa i dos pisos. De composició simètrica a la façana dels dos pisos, presenta tres obertures a cada planta. La façana de la planta baixa presenta una composició asimètrica, amb les dues finestres a l'esquerra i la porta a la dreta. Les tres obertures d'aquesta planta són en arc carpanell molt rebaixat i motllurat. El tractament de la façana és d'arrebossat pintat de color lleugerament rosat amb un sòcol d'aplacat de pedra amb la part superior motllurada. Les dues finestres presenten reixes de ferro forjat molt senzilles. La porta d'accés és de fusta amb dos picaportes de ferro colat.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Eusebi Noguera.
Foto, AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta motllurada segueix el perfil de la llossada del gran balcó del primer pis, aquest presenta una barana de ferro forjat. La balconada del primer pis té tres obertures rectangulars separades per columnes d'inspiració clàssica.

 Detall de la balconada del primer pis de la Casa Eusebi Noguera.
Foto, AF Jordi Plana.

El segon pis presenta tres finestres més petites en arc de mig punt, cada una de les tres finestres amb baranes de balustres. Una línia d'imposta motllurada de perfil igual als capitells de les columnes d'aquest segon pis determina l'amplària de la façana. La façana està coronada per una cornisa en voladís d'inspiració clàssica.

 Detall de les tres finestres de la façana del segon pis i de la cornisa
d'inspiració clàssica. Foto, AF Jordi Plana.

Un dels elements decoratius més importants són els pilars remarcats als buits del primer i segon pis. La Casa Eusebi Noguera va ser dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i bastida sota la seva direcció l'any 1924. L'edifici és un bé inventariat. Identificador, IPAC: 28144. Estil arquitectònic de l'edifici: Noucentisme

GL 41º 33' 56'' N - 2º 00' 59'' E. TERRASSA

Seguim caminant carrer Sant Antoni amunt, fem unes poques passes, canviem de vorera i ens situem davant de la Casa Bonaventura Baltà...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dimarts, 20 de juny de 2017

CASA JOAN SALVANS I ARMENGOL

Al costat de la Casa Lluís Salvans i Armengol, compartint mitgera trobem la Casa Joan Armengol, construïda en record a Joan, germà d'en Lluís. És un edifici de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Sant Antoni, núm 30 de Terrassa. L'edifici va ser encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada l'any 1915.

Casa Joan Salvans Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 30.
Foto, AF Jordi Plana.

Joan Salvans i Armengol va ser un dels industrials tèxtils terrassencs, que gràcies a la seva constància i activitat, més destacà dintre del tèxtil egarenc.
En Joan Salvans i Armengol va néixer el dia 24 de novembre de l'any 1848, en el si d'una família modesta. Va contreure matrimoni amb Esprerança Armengol i Padrós i van tenir tres fills. De molt jove començà a treballar a la indústria llanera en la que demostrà aviat ser un persona innovadora. L'any 1880 comença a treballar pel seu compte amb el seu germà Lluís i els industrials Ponsà i Saus, en la preparació i filatura d'estam.

Detall de la façana de la Casa Joan Salvans.
Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos presenta una façana de composició simètrica. A la planta baixa trobem tres obertures rectangulars amb brancals i llindes de pedra de cantells bisellats, la porta centrada i una finestra a cada costat. La porta d'accés és de ferro forjat que protegeix una vidriera de 4 elements i que permet veure el cancell. Les dues finestres de grans dimensions presenten reixes de ferro forjat i els ampits són de pedra. El sòcol i la façana de la planta baixa està format per un aplacat de pedra.
En Joan Salvans muntà a la seva fàbrica, la primera instal·lació elèctrica a Terrassa, inaugurada el 14 d'abril de l'any 1888. Segons comenta Baltasar Ragón, en el seu llibre els Terrassencs del mil vuit-cents, es van instal·lar tres làmpades d'arc voltaic, alimentades per una dinamo de sistema Bruch, importada dels Estats Units d'Amèrica, aquestes làmpades es caracteritzaven per donar una llum molt blanca.

Detall de la façana del primer i segon pis de la casa Joan Salvans.
Foto, AF Jorrdi Plana.

Damunt de la façana de la planta baixa, una línia d'imposta motllurada, segueix el perfil de les llossades dels dos balcons situats sobre les finestres de la planta baixa. Els dos balcons presenten baranes de ferro forjat d'inspiració modernista. Les obertures que donen accés als balcons han estat inutilitzades amb reixats metàl·lics (instal·lats durant la darrera restauració de l'edifici). El mateix esquema es repeteix a la façana del segon pis. La façana del primer, segon i tercer pis és plana i l'arrebossat imita un aplacat de pedra.

L'any 1898, Joan Salvans i Armengol dirigia l'empresa tèxtil Salvans i Ponsà i l'any 1903, en companyia dels seus fills fundà una empresa de gènere per a senyora en un edifici situat al carrer de Sant Joan núm 4, amb la raó social Salvans i Fills.

L'any 1890 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Terrassa i presidí la Comissió d'Instrucció Pública. Fou president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, de l'any 1899 al 1903 fou vocal del Consell directiu de la Caixa de Terrassa.

Detall dels balcons del segon pis, la façana del tercer pis i la cornisa
de la Casa Joan Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del tercer pis presenta sis finestres aparellades de dues en dues amb ampits de pedra i balconets de ferro forjat. La façana d'aquest nivell segueix el mateix esquema que les altres plantes. La façana està coronada per una cornisa recta motllurada.

Joan Salvans i Armengol. Foto, AF Baltasar Ragón.

El mes de desembre de l'any 1902, l'Assemblea  de la Creu Roja de Terrassa, li concedí la medalla d'or de l'entitat pels mèrits que havia contret durant la seva vicepresidència.

Joan Salvans i Armengol fou també vicepresident del Consell del "Seguro  Tarrasense", embrió del que serà avui dia l'Hospital Universitari de Mútua de Terrassa.

Joan Salvans i Armengol, morí el 10 d'abril de 1903.

La Casa Joan Salvans i Armengol és un edifici bastit l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 12 anys desprès de la mort de Joan Salvans. La seva construcció fou encarregada a Muncunill per Francesc Salvans Armengol fill de Joan Salvans.

Detall del primer pis de la Casa Joan Salvans i Armengol.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Joan Salvans i Armengol és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, bastit l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, d'estil arquitectònic noucentista, ubicat al carrer de Sant Antoni, núm 30 de Terrassa (Vallès Occidental). Bé inventariat, identificador IPAC: 28152.

Actualment l'edifici alberga la residència Triginta, per a persones amb disminució mental, que pertany a Mútua de Terrassa.

GL 41º 33' 51'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 18 de juny de 2017

ALBERT EINSTEIN VISITA TERRASSA

Ens trobem a l'any 1923, concretament el dissabte 24 de febrer de 1923, Albert Einstein arriba a Terrassa invitat per l'Institut d'Estudis Catalans. La visita d'Albert Einstein, a Terrassa després d'haver passat per l'Escola Industrial de Barcelona, és un dels fets més importants de la Terrassa del primer quart de segle XX. La visita del físic alemany al Vallès Occidental va finalitzar amb un recorregut per les Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

D'esquerra a dreta: Antoni Utrillo, Albert Einstein i el president de
la Mancomunitat  Josep Puig i Cadafalch, al mirador del Tibidabo,
camí de Terrassa. Font, Casimiro Lana / AGA

La visita al Vallès Occidental d'Albert Einstein va finalitzar amb un recorregut per les esglésies de Sant Pere deTerrassa. Puig i Cadafalch havia participat en diferents campanyes arqueològiques a les esglésies amb més o menys encert, fet que va ser cabdal  per invitar a Albert Einstein a visitar la nostra ciutat. En la visita a les esglésies, Albert Einstein va ser acompanyat per Puig i Cadafalch (president de la Mancomunitat), per Domènec Palet i Barba (president de la Junta de Museus de Terrassa, per altres membres d'aquesta junta i els pintors terrassencs Joaquim Vancells i Pere Viver.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

 Segons comenta el diari La Torre, en la visita de Einstein a Catalunya també es va abordar la "qüestió catalana". El mateix any de l'estada, Einstein va dimitir del Comitè d'Intel·lectuals de la Societat de Nacions per la manca de suport moral a les minories nacionals en la seva lluita contra l'opressió. El biògraf d'Einstein, Carl Seeling, relaciona aquesta dimissió amb la "qüestió catalana". Un altre estudiós de la visita d'Einstein, Thomas Glick, també suggereix la influència de Rafael de Campalans en aquesta decisió. Cal comentar que Campalans  va admetre haver canviat la denominació "nacionalista" per  "catalanista" a instàncies d'Einstein.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dissabte, 17 de juny de 2017

CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART II

Al primer pis destaca el balcó de l'amplària de tota la façana amb llossada de perfil motllurat i barana de ferro forjat, aspectes comentats a l'entrada d'aquest blog: CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART I. La façana d'aquesta planta està estucada, de color blanc trencat igual que la resta de l'edifici.

 Detall del balcó del primer pis i de les finestres en galeria del segon
pis de la Casa Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta un conjunt de cinc finestres balconeres amb balustrada simulant una galeria. Per damunt de les finestres una línia d'imposta separa la cornisa i els cinc respiralls ovalats, centrats sobre els arcs de les finestres, de la façana del segon pis. Per sobre de la cornisa hi ha una barana de balustres.

Detall de les cinc finestres del segon pis i de la barana de balustres
del terrat. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1895, Lluís Salvans i Armengol construeix la fàbrica d'estam Salvans Y Compañia, que comptava amb més 3000 fusos i la maquinària més moderna d'aquella època. Lluís Salvans fou un industrial innovador, els seus coneixements adquirits sobre la pràctica, el portaren a la construcció d'una contínua que seria coneguda pels industrials tèxtils de l'època com la contínua Salvans.

L'any 1889, Lluís Salvans i Armengol fou escollit regidor de l'Ajuntament de Terrassa pel vot popular (durant el mandat de l'alcalde Domènec Domingo i Margarit) i reelegit l'any 1901 fins el 31 de desembre de 1905 (durant el mandat de l'alcalde Josep Ventalló i Vintró). 
   
Detall de les finestres del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

A l'Ajuntament de Terrassa, Lluís Salvans i Armengol presidí la Comissió d'Instrucció Pública, des de la que impulsà la creació de l'Escola Industrial de Terrassa, per aquesta gran fita per a la ciutat de Terrassa, va comptar amb la influència del polític i industrial terrassenc Alfons Sala i Argemí. Des de la inauguració de l'Escola, Lluís Salvans va ser membre de la Junta del Patronat de l'Escola Industrial.

Casa Lluís Salvans i Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 32.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

La Casa Lluís Salvans i Armengol, projectada per l'arquitecte Antoni Pasqual i Carretero i construïda l'any 1904, va ser reformada l'any 1915, desprès de la mort de Lluís Salvans, per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, per encàrrec de Joan Salvans i Pascual, fill d'en Lluís Salvans i Armengol i Rosa Pascual i Ubach. Actualment la Casa Lluís Salvans és propietat de Mútua de Terrassa i alberga la Fundació Vallparadís.

Lluís Salvans i Armengol va morir el dia 10 de novembre de 1908, va ser enterrat al Cementiri Vell de Terrassa. L'enterrament va ser una gran manifestació de condol amb l'alcalde de Terrassa, Joan Vallhonrat i Prat al front de la comitiva. La vídua i els fills de Lluís acomplint la seva voluntat, van fer entrega el dia 13 de novembre de 5000 ptes a l'Hospital de la Casa de la Caritat, 1000 ptes a l'Asilo Busquets, 500 ptes a cadascuna de les societats corals de la ciutat: Sempre Viva, La Llanterna, Los Amigos, Juventud y Schola Choral de l' Agrupació Regionalista i 2.500 ptes destinades a diferents tipus de donacions.

La casa Lluís Salvans, està protegida i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d'estil arquitectònic noucentista. Arquitectes: Antoni Pascual i Carretero (1904) i Lluís Muncunill i Parellada (1915). Identificador IPAC: 28159.


Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Baltasar
Ragón.

GL 41º 33' 52'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA

Ens aturem un moment a la casa Joan Salvans i Armengol, situada al costat, carrer de Sant Antoni núm 30...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dilluns, 12 de juny de 2017

CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART I

Hem deixat la Casa Vicenç Carné i un metres més amunt, a l'altra vorera, arribem a la Casa Lluís Salvans, aquesta és un edifici unifamiliar entre mitgeres situat al carrer de Sant Antoni, núm 32. La casa va ser encarregada per Lluís Salvans i Armengol a l'arquitecte terrassenc, Antoni Pascual i Carretero qui la bastir l'any 1904. L'edifici d'estil arquitectònic noucentista, està protegit i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Casa Lluís Salvans i Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 32
Foto, AF Jordi Plana.

Lluís Salvans i Armengol va néixer a Terrassa el 25 d'agost de 1852, en el si d'una família modesta i morí a Terrassa el capvespre del 10 de novembre de 1908 desprès d'una llarga malaltia que l'obligà a deixar molts dels seus càrrecs. Lluís Salvans, de jove començà a treballar en el sector tèxtil de la filatura de llana, en poc temps mostrà les seves grans qualitats per millorar la indústria tèxtil terrassenca de la segona meitat del segle XIX i passà de treballador a empresari. L'any 1875, Lluís Salvans s'associa amb Salvador Busquets. L'any 1884, amb el seu germà Joan, funden la fàbrica de teixits Salvans Hermanos y Busquets, fàbrica que en pocs anys es convertirà en una de les més importants i afamades de Terrassa, gràcies a les implementacions tecnològiques fomentades per Lluís Salvans i Armengol.

Façana de la planta baixa de la Casa Lluís Salvans i Argemí.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la casa de planta baixa i dos pisos presenta una composició simètrica, amb tres obertures en arc carpanell motllurades. Una línia d'imposta motllurada segueix el perfil de la llossada del balcó i separa la façana de la planta baixa i del pis. L'edifici és de maó amb la façana estucada de color blanc trencat amb el sòcol, els brancals i l'arc de les obertures de color gris (Jamestown Blue Benjamin Moore). La porta d'accés de fusta presenta dos picaportes de ferro colat. Les dues finestres a banda i banda de la porta d'accés presenten reixes de ferro forjat d'inspiració modernista.

 Detall de la finestra esquerra i de la porta d'accés de la planta baixa.
Foto, AF Jordi Plana,

L'any 1890, Lluís i Joan Salvans inicien la filatura d'estam i donen un gran impuls a la seva empresa, tot obtenint un gran renom pels seus rodets de seda per a cosir que són exportats en grans quantitats a Portugal i als països americans. Lluís Salvans presidir la Comissió terrassenca de Foment, a través de la qual s'inicià la pavimentació dels carrers de la ciutat amb llambordes, el primer tram que va ser executat per l'Ajuntament de Terrassa, va ser part del carrer de la Font Vella.

Detall de la façana del primer pis i del segon pis de la Casa Lluís
Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

Al primer pis destaca el balcó amb llossada motllurada i barana de ferro forjat, que presenta tres obertures en arc carpanell motllurat, que donen accés al balcó. La façana d'aquest pis és d'estuc i del mateix color de la planta baixa.

L'any 1906, Lluís Salvans fou escollit President de la Cambra de Comerç de Terrassa, càrrec que va haver de deixar per motiu de la seva malaltia.

 Detall de la façana del segon pis de la Casa Lluís Salvans.
Foto, AF Jordi Plana.


Seguirem parlant de la Casa Lluís Salvans i Armengol en la propera entrada d'aquest blog...

GL 41º 33' 52'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dissabte, 10 de juny de 2017

CASA VICENÇ CARNÉ

La Casa Vicenç Carné és un edifici residencial unifamiliar, situat al carrer de Sant Antoni núm 15 del casc antic de Terrassa, està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La casa va ser bastida per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero, l'any 1904.
Antoni Pasqual i Carretero va néixer a Terrassa l'any 1863 i va morir a Sant Boi del Llobregat el dia set d'octubre de 1925. Arquitecte Català, és considerat com el primer arquitecte Municipal de Sant Boi de Llobregat. Posteriorment ocupà la plaça d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat.

 Detall del primer i segon pis de la Casa Vicenç Carné. Carrer de
Sant Antoni, núm 15. Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Els projectes més importants d'Antoni Pasqual i Carretero a Terrassa són: la Casa Vicenç Carné, la Casa Salvador Carreras, va seguir el projecte de construcció de l'Ajuntament de Terrassa, dissenyat per l'arquitecte municipal Lluís Muncunil i Parellada (cessat injustament pel consistori terrassenc), va projectar el Mercat de la Independència de Terrassa i la Casa Lluís Salvans i Armengol, situada també al carrer de Sant Antoni de Terrassa.

Detall de la planta baixa i del balcó de la Casa Vicenç Carné.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Vicenç Carné, és un habitatge entre mitgeres, de l'amplària del casal terrassenc. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició simètrica, simple i molt elegant. La planta baixa té dues obertures rectangulars de la mateixa amplària, a l'esquerra la porta d'accés de fusta amb un graó i a la dreta la finestra del quarto de reixa, amb la seva reixa de ferro forjat. La façana d'aquesta planta presenta un sòcol de pedra amb la part superior motllurada. El vestíbul presenta un arrambador de ceràmica típic del modernisme.

 Detall del primer pis de la Casa Vicenç Carné.
Foto, AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta motllurada que segueix el perfil de la llossada del bacó, separa la façana de la planta baixa de la façana del primer pis. El balcó d'aquest pis presenta una barana de ferro forjat i una obertura amb llinda, guardapols, brancals i capitells d'inspiració clàssica.



Detall dels brancals, capitells, llinda i guardapols de la finestra del
balcó del primer pis. Foto, AF Jordi Plana.

Una segona línia d'imposta motllura separa la façana del primer pis de la façana del segon pis, aquest presenta una finestra geminada, emmarcada per brancals i llinda rectes, amb dos petits balconets amb baranes ferro forjat d'estil modernista. La façana està coronada per una cornisa sostinguda per quatre mènsules d'inspiració clàssica. Per damunt del segon pis hi ha el terrat superior i per sota de la cornisa tres respiralls.

 Detall del segon pis i de la cornisa de la Casa Vicenç Carné
Foto, AF Jordi Plana.

La casa va ser encarregada per Vicente Carné  i Montané (Nom que així consta en el Padró d'habitants de Terrassa de 1910) a l'arquitecte terrassenc Antoni Pasqual i Carretero. Per aquells anys, Vicenç tenia 43  anys, estava casat en segones núpcies amb Carmen Garrofa i Soler i tenia sis fills: Àngela Carné Barceló, Enric Carné Barceló, Vicenç Carné Barceló, Dolors Carné Barceló, Teresa Carné Barceló i Lluís Carné Barceló.

L'edifici és de maó, amb la façana estucada de color salmó. Els elements decoratius de la façana i de l'interior són d'inspiració clàssica i modernista, per tant, la casa bastida per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero l'any 1904, s'enquadre dins de l'estil eclèctic, molt utilitzat en les construccions terrassenques a cavall dels segles XIX i XX.

L'edifici és un bé inventariat, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Identificador: IPAC, 28134

 GL 41º 33' 51'' N - 2º 01' 00 E. TERRASSA

Deixem la Casa Vicenç Carné i passejant ens dirigim a la Casa Lluís Salvans i Armengol situada a l'altra vorera del carrer de Sant Antoni...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dilluns, 5 de juny de 2017

CASES UNIFAMILIARS DE LA CARRETERA DE RUBÍ (TERRASSA)

El conjunt de cases unifamiliars de la carretera de Rubí que van del número, 171 al número 191, és un seguit d'habitatges entre mitgeres, construïdes per ser habitades per classes populars. Aquests habitatges estan protegits i inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les cases es troben al barri del Segle XX de Terrassa.

Cases unifamiliars de la carretera de Rubí, cantonada amb el carrer
de Las Navas de Tolosa. Foto AF Jordi Plana.

El conjunt de cases estan agrupades en tres mòduls esglaonats formats per quatre cases cada mòdul. Els dotze habitatges han estat remodelats recentment i tenen les façanes iguals, tot respectant la mateixa composició inicial.

  Detall del mòdul central de quatre cases, núm 179, 181, 183, 185.
Foto, AF Jordi Plana.

Les cases són de planta baixa, pis i pati a la part posterior de cada casa. La façana que dóna a la carretera de Rubí és molt senzilla: a la planta baixa de cada casa hi ha dues obertures rectangulars que corresponen a la porta d'accés i a la finestra del quarto de reixa, tant la porta com la finestra estan emmarcades per una motllura d'arrebossat. La finestra presenta una reixa de ferro i la porta del cancell, també de ferro amb vidre transparent. El cancell de cada casa presenta un sòcol de rajola vidriada de ceràmica. El ferro de la porta i de la reixa està pintat amb esmalt de color verd. La façana és d'arrebossat, pintat de color marró clar i presenta un sòcol de paredat simple.

 Detall de la porta d'accés i del cancell d'una de les cases.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la façana de la planta baixa d'una de les cases.
Foto, AF Jordi Plana.


Una línia d'imposta recta separa la façana de la planta baixa de la façana del pis, per damunt d'aquesta trobem el cablejat dels serveis. La façana del pis té dues obertures rectangulars que corresponen a les finestres, emmarcades per una motllura d'arrebossat. Cada finestra presenta una barana de ferro a la manera d'un balcó. Per damunt de les finestres hi ha una línia d'imposta d'arrebossat i per sobre d'aquesta dos respiralls circulars per habitatge.

Detall de la façana del primer pis d'una de les cases unifamiliars.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana està coronada per una cornisa recta de maó arrebossat amb voladís. La coberta és de teula àrab a dos vessants, amb el carener paral·lel a la línia de la façana i comuna als 4 habitatges de cada mòdul. La teulada aboca l'aigua a dues canals de teula que evacuen per dos baixants un d'ells visible a la façana del pis. Les finestres del pis estan alineades verticalment amb les dues obertures de la planta baixa. La façana del primer pis és d'arrebossat i del mateix color que la planta baixa.

Detall del primer pis i de la cornisa dels habitatges.
Foto, AF Jordi Plana.

Una pintura mural decora la façana lateral de la primera casa de la línia d'habitatges situada a la cantonada del carrer de Las Navas de Tolosa i la carretera de Rubí, desprès de la pintura mural observem la tanca del pati d'aquesta primera casa.

Detall de la pintura mural de la façana lateral de la primera casa de
la línia d'habitatges. Foto, AF Jordi Plana.

Les cases van ser bastides per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a l'inici del segle XX, la llicència d'obres, per a la seva construcció, data de l'any 1902. Estan localitzades a la carretera de Rubí, núm 171-191, de Terrassa (Vallès Occidental). Estan protegides i incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Bé inventariat, identificador IPAC: 28147 (Estil arquitectònic: Obra popular).

Detall dels tres mòduls de quatre cases cadascun dels habitatges
unifamiliars bastits per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons
projecte de l'any 1902. Foto, AF Jordi Plana.

 Vista aèria del conjunt d'habitatges unifamiliars de la carreter de
Rubí, Font Google Earth.

GL 41º 33' 47'' N - 02º 00' 52.27'' E. TERRASSA

Aquest tipus d'habitatges, amb la tipologia del casal terrassenc, presentaven un baix cost  constructiu, doncs comparteixen cobertes i façanes, però al mateix temps permeten cases unifamiliars amb bona il·luminació, airejades, amb un petit jardí i amb una superfície habitable suficient per una família, no burgesa de l'any 1900. A Terrassa un altre exemple són les Cases de Cal Maurí, amb llicència d'obres de l'any 1859. 


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011