Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 31 de desembre del 2017

HOMENATGE A MALÈVITX

Arribem a Terrassa amb els ferrocarrils de la RENFE tot baixant del tren a l'estació coneguda popularment com l'Estació del Nord, sortim a l'exterior, travessem l'Passeig del Vint-i-dos de Juliol i just davant de l'edifici de l'estació hi ha el Parc del Nord, aquest té com element central l'escultura de Jorge Oteiza titulada Homenatge a Malèvitx.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana (IMG 6139, 30-12-2017)

L'escultura Homenatge a Màlevitx és una de les escultures urbanes més importants de l'escultor basc, Jorge Oteiza. L'escultura va ser inaugurada durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, el dia 15 de maig de 1999 i es va ubicar al Parc del Nord, pràcticament davant de l'Estació del Nord i prop del carrer Bartomeu Amat i el Passeig del 22 de Juliol.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana (IMG 6126, 30-12-2017)

L'escultura de J Oteiza, és de grans dimensions, monumental, amb una alçària de 6 metres i una amplària també de 6 metres. Està feta d'acer revestit de zinc i amb una capa de pintura negra setinada. Està ancorada a una base de formigó de 6 x 6 metres i té un pes total 26 tones.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6132, 30-12-2017)

L'escultura monumental representa un assaig d'una rotació espacial a partir d'allò que Jorge Oteiza anomena les unitats de Malèvitx.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6130, 30-12-2017)
  
Kazimir Malèvitx   

Kazimir Severínovitx Malèvitx (Kíev Ucraïna, Imperi rus, 23 de febrer de 1879 - Leningrad, URSS, 15 de maig de 1935). Malèvitx va ser un dels pioners de l'art abstracte i l'inspirador del moviment d'avantguarda ucraïnès i soviètic anomenat suprematisme , aquest corrent, que forma part de l'abstracció geomètrica practicada igualment per Kandinski i Mondrian, es caracteritza per preconitzar l'ús exclusiu d'unes poques figures geomètriques (les unitats de Malèvitx) i la limitació dels colors, arribant fins a la monocromia.

Kazimir S Malèvitx, Foto Viquipèdia.

Jorge Oteiza

Jorge Oteiza Enbil (Orio, 21 d'octubre de 1908 - Sant Sebastià, 9 d'abril de 2003). Fou escultor, pintor, dissenyador i assagista basc. De formació autodidacta inicià la seva activitat artística als anys vint, les seves obres estaven influïdes per les avantguardes de l'època com el cubisme i el primitivisme. Entre les obres escultòriques més importants destaquen l'estatuària de la Basílica de Nostra Senyora d'Arantzazu a Onyate o l'Homenatge a Malèvitx a Terrassa.

 Jorge Oteiza Enbil. Foto Viquipèdia.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6134, 30-12-2017)

GL 41º 34' 13,8'' N - 2º 00' 48,53'' E


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011

dimecres, 27 de desembre del 2017

CASA SALVADOR CARRERAS

La Casa Salvador Carreras és un habitatge unifamiliar de planta baixa i pis, situat al barri terrassenc de Ca n'Aurell, al carrer del Comte Borrell, núm 41. El barri de Ca n'Aurell és el primer eixample de Terrassa que es va projectar a la dreta de la Rambla d'Ègara, fora de les muralles i del portal de la Guia a finals del segle XIX. La Casa Salvador Carreras és una de les primeres construccions d'aquest nou eixample que avui dia encara conserva la quadrícula original, delimitada entre la carretera d'Olesa, la Rambla d'Ègara i l'Avinguda d'Àngel Sallent.

Detall de la façana del pis de la Casa Salvador Carreras. Carrer
Comte Borrell, núm 41. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Salvador Carreras és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, planta baixa i pis. Va ser encarregat per Salvador Carreras a l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero qui la va bastir l'any 1904. Antoni Pascual i Carretero ( Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'ocubre de 1929). Va ser el primer arquitecte municipal de Sant Boi, posteriorment ocupà també el càrrec d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat. Antoni Pascual i Carretero era també violinista i fou un integrant de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Les seves obres més destacades a Terrassa són: El Mercat de la Independència (1903 - 1908). Casa Salvador Carreras, Terrassa (1904). Casa Vicenç Carner, Terrassa (1904). Casa Lluís Salvans i Armengol (1904).

Casa Salvador Carreras, carrer Comte Borrell
núm 41. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és un bé inventariat i forma part del Catàleg d'Edificis Històrics de l'Ajuntament de Terrassa i consta en el catàleg de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya com a Element Arquitectònic, identificador IPAC 28145.

Descripció:


Senzill habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis. Totes les obertures de la façana són allindades, arrodonides als angles i es troben decorades amb motllures d'emmarcament de tipus modernista. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a la banda esquerra, i una finestra a la dreta, al primer pis hi ha un balcó amb barana panxuda. El coronament de l'edifici és amb cornisa mixtilínia. (Font, Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural).

Detall de la cornisa mixtilínia de la façana de la casa Salvador Carreras.
Foto, AF Jordi Plana.

A la façana del pis destaca el balcó central amb llossada motllurada de cantells arrodonits i la barana panxuda de ferro forjat i les motllures d'inspiració modernistes que envolten l'obertura rectangular que dóna accés al balcó. Entre les dues motllures que envolten el balcó i en posició central observem un respirall ceràmic circular.

 Detall del balcó del pis, barana, llossada i motllures.
Foto, AF Jordi Plana.

A la façana de la planta baixa trobem dues obertures rectangulars que corresponen a la finestra del quarto de reixa, amb reixa de ferro forjat i ampit de pedra de perfil arrodonit i a la porta d'accés, ambdós envoltades per motllures de disseny modernista. En posició central hi ha un cèrcol amb una motllura que envolta el número 41 sobre rajola ceràmica.

Detall de la façana de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la porta d'accés. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la finestra del quarto de reixa.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana d'estil modernista, presenta una configuració simètrica, es troba en perfecte estat de conservació, doncs ha estat restaurada recentment. La façana és plana, estucada de color verd, amb les motllures que emmarquen les obertures i la cornisa de color blanc.

Casa Salvador Carreras. Carrer Comte Borrell, núm 41 Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

FITXA

Nom .............................................. Casa Salvador Carreras

Arquitecte ...................................... Antoni Pascual i Carretero

Estil ............................................... Modernisme

Any de construcció ....................... 1904

Ús ................................................. Residencial

Protecció ...................................... Bé inventariat

Estat de conservació .................... Excel·lent

Situació ......................................... Carrer Comte Borrell, Núm 41

Població ........................................ Terrassa

Comarca ....................................... Vallès Occidental


GL 41º 33' 30'' N - 2º 00' 21'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011

divendres, 17 de novembre del 2017

CARRER DEL MAS ADEY

Deixem el carrer de Sant Antoni i tot caminant en direcció nord entrem al carrer del Mas Adei. Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre Els carrers de Terrassa l'any 1900, les primeres notes que trobem del Mas Adei, nom actual del carrer, són del notari Pere de Folguer, de Terrassa, a 10 de les calendes de 1295 d'una concòrdia entre el Prior de Terrassa i Guillem de Vinyals, de la Parròquia de Sant Pere, que sobre dit prior pretenia que en Vinyals li havia de pagar certa quantitat de diner com atenent dret i causa de Guillem Vinyals, la seva esposa, resident en el Mas Adei, prop del Monestir de Sant Pere.

Carrer del Mas Adei  a l'altura del núm 63-65. Foto, AF Jordi Plana.

Un altre document del 7 degener de 1733, fa referència a la venda del Mas Adei, situat dins dels límits de Terrassa, prop de Sant Pere, per Francesc Ramoneda de la Volta (pagès), a Maria i a Pere Ramoneda per 325 lliures. Un altre document del 23 d'abril de l'any 1843, fa referència al permís demanat per Joaquim Petit a l'Ajuntament de Terrassa per edificar al carrer del Mas Adei, per aquest motiu la Corporació Municipal, presidida per l'alcalde Miquel Vinyals i Galí (1/01/1843 - 24/09/1843) nomenà els regidors Rodó, Ubach i Armengol perquè estudiessin la manera d'executar el permís.

 Carrer del Mas Adei a l'altura de la cantonada amb el carrer de Sant
Joan. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 23 de març de l'any 1848, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Joan Daura Torrens (03/01/1848 - 24//10/1848), acordà concedir a Ignasi Perich, la paret que hi havia des de casa seva al barranc, pel treball de rebaixar, a coneixement dels mestres d'obres, la pujada del carrer de davant del de Sant Antoni, portant la terra al Passeig i replantar-la, havent-la de tenir rebaixada el dia 1 de juliol de 1848.

El dia 2 de desembre de l'any 1848, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Jaume Rodó (25/10/1848 - 21/03/1849),acordà en sessió plenària posar-hi el nom de carrer del Mas Adey. Els veïns del nou carrer, no contents amb el nom del Mas Adei, escolliren com patrona del carrer a la Mare de Déu dels Àngels.

El dia 20 de març de l'any 1879, els germans Germain, tenien construïda en dit carrer la casa núm 80 i la llogaren a la Guàrdia civil per Caserna, per la quantitat de 55 pessetes trimestrals. A finals del segle XIX s'aixecaren els edificis del de l'extrem nord, a prop de l'estació dels Ferrocarrils del Nord, als quals hi establiren fàbriques de mitges els industrials Bosch i Boix, d'aquest passat industrial, avui dia podem veure l'edifici de l'antiga fàbrica Miguel Gil SA, del que es conserva la façana en bon estat.

Façana del núm 63 - 65 del carrer del Mas Adey, corresponent a l'an-
tiga fàbrica Miguel Gil SA. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de l'antiga fàbrica Miguel Gil SA, presenta una planta rectangular. L'edifici consta de planta baixa i pis a la part davantera que té la façana al carrer del Mas Adei. L'element més significatiu d'aquest edifici és  la façana de maó amb els elements ornamentals de les obertures fets de pedra i d'inspiració clàssica.

Entrada noble a l'antiga fàbrica Miguel Gil SA, carrer del Mas Adei,
núm 63 - 65. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1926 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (6/08/1925 - 25/02/1930), aprovà en sessió plenària, pavimentà el carrer amb llambordes.

A la cantonada del carrer del Mas Adei amb el carrer de Sant Joan, trobem el segon edifici significatiu d'aquest carrer. Aquest edifici cantoner i d'estil eclèctic d'inspiració clàssica, te la seva entrada pel carrer de Sant Joan i la seva façana est dóna al carrer del Mas Adei. Aquest edifici de planta rectangular i de grans dimensions consta d'una planta baixa i dos pisos, l'edifici recentment restaurat es troba en un estat excel·lent de conservació i serà objecte d'una propera entrada d'aquest blog, així com l'edifici de l'antiga fàbrica Miguel Gil SA.

 Edifici núm 79 del carrer de Sant Joan que té la façana est al
carrer del Mas Adei. Foto, AF Jordi Plana.




Carrer del Mas Adei a l'altura de la cantonada amb el carrer de Sant
Joan. Foto, AF Jordi Plana.

Fonts consultades:

Els carrers de Terrassa l' Any 1900. Baltasar Ragón.

GL 

Carrer de la Creu Gran - Carrer del Mas Adei. 41º 33' 59'' N - 2º 00' 58'' E.

Carrer del  Mas Adei - Plaça de l'Estació del Nord. 41º 34' 10'' N - 2º 00' 52'' E.

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011

divendres, 10 de novembre del 2017

CASA AGUSTÍ JOVER

Passejant pel carrer de la Font Vella, cal aturar-se davant d'un magnífic edifici situat a la vorera dreta i en el núm 44. L'edifici obra del mestre d'obres Joan Carpinell no està catalogat, per tant no forma part del Catàleg d'edificis històrics de l'Ajuntament de Terrassa. Tot i aquest fet, l'edifici i la seva façana es troben en perfecte estat de conservació després de la darrera restauració executada pels seus propietaris.

Detall de la façana del primer i segon pis de la casa Agustí Jover.
Font Vella, núm 44. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1865, la propietària de l'edifici del carrer de la Font Vella, núm 44, Narcisa Matalonga va demanà permís d'obres per enderrocar l'antic edifici en estat de ruïna i construir un nou edifici a càrrec del mestre d'obres Marian Prat i Amat. Tot seguit podem observar l'escrit de Narcisa Matalonga, mitjançant el qual demana durant el mes de setembre de 1865, enderrocar la casa antiga i construir-ne una de nova. Expedient d'obres Núm 18/1865, aprovat durant el mandat de l'alcalde de la Vila de Terrassa Miquel Trullàs i Oller (01/01/1865 - 18/01/1868).

Sol·licitud presentada a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1865 per
enderrocar i construir una nova casa. Font Arxiu Històric de 
Terrassa.

Tot seguit podem veure el projecte del mestre d'obres Marian Prat i Amat per la casa de Narcisa Matalonga.


   
Detall de la façana de la casa Narcisa Matalonga, projectada pel
mestre d'obres Marià Prat i Amat l'any 1865. Font Arxiu Històric
de Terrassa.

L'any 1890 el propietari de la casa del carrer de la Font Vella, núm 44, Agustí Jover, encarregà al mestre d'obres, Joan Carpinell, la construcció d'un nou edifici. El nou edifici és el que podem veure avui dia sense el portal de la planta baixa que serà obert més endavant.

Detall de la façana del primer pis de la casa Agustí Jover.
Foto, AF Jordi Plana.

El dia 18 de març de 1890, Agustí Jover presentà una instància a l'Ajuntament de Terrassa per enderrocar la casa construïda per Narcisa Matalonga i aixecar un nou edifici projectat pel mestre d'obres Joan Carpinell i Sallés, tot seguit podeu veure la instància presentada a l'ajuntament per tal de sol·licitar el corresponent permís d'obres.


Instància presentada a l'Ajuntament de Terrassa per Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

El 10 d'abril de 1890, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890), concedí el permís d'obres al propietari de l'immoble del carrer de la Font Vella núm 44, per a enderrocar la casa Narcisa Matalonga i construir-ne una de nova. Tot seguit podem veure el permís d'obres aprovat per la comissió de Foment de l'Ajuntament de Terrassa. Expedient d'obres majors, núm 23/1890.

Expedient del permís d'obres de la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.
  
 Expedient del permís d'obres de la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

Expedient del permís d'obres de la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

 Expedient del permís d'obres de la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

Tot seguit s'exposen els plànols del projecte constructiu del mestre d'obres Joan Carpinell, presentats el 18 de març de 1890.

Façana de la Casa Agustí Jover projectada pel mestre
d'obres Joan Carpinell. Font, Arxiu Històric de Terrassa.

La Casa Agustí Jover és un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa d'us comercial, dos pisos i golfes d'ús residencial. L'edifici fou bastit pel mestre d'obres Joan Carpinell l'any 1890. La façana és d'estil eclèctic i utilitza elements ornamentals d'inspiració neoclàssica, seguint les tendències arquitectòniques de finals del segle XIX. La façana projectada per Carpinell era d'estuc imitant carreus i amb les pilastres que arribaven a la vorera, elements que han desaparegut amb les darreres reformes.

L'edifici actual conserva les pilastres a la façana del primer pis, segon pis i les golfes amb les seves decoracions eclèctiques.

Detall de la base d'una de les dues pilastres laterals.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la planta baixa va ser modificada l'any 1909 per l'obertura d'una gran portalada, per tant la deixem per ara. La façana del primer pis és d'estuc, presenta una composició simètrica, emmarcada per les dues pilastres a dreta i esquerra, amb tres obertures rectangulars, la central dóna accés al balcó i les altres dues corresponen a finestres. Les tres obertures d'aquesta planta presenten porticons mallorquins que permeten la regulació de l'entrada de llum. El balcó central té una llossada rectangular de perfil motllurat i barana de ferro colat ben treballada. Aquesta barana fou fabricada, per Hierros, aceros y tubos  Hijo de Miguel Mateu (Barcelona).

Detall de la façana del primer pis i del balcó. Foto, AF Jordi Plana.

Segon pis, aquest nivell conserva la simetria vertical de l'edifici, amb les pilastres a dreta i esquerra i un balcó amb voladís de llossada rectangular, motllurada en el seu perfil i barana de ferro colat amb un disseny diferent a la del primer pis, fabricada també per Hierros, aceros y tubos  Hijo de Miguel Mateu (Barcelona). L'obertura que dóna a aquest balcó és rectangular i amb porticons mallorquins.

Detall de la façana del segon pis i de les golfes de la Casa Agustí
Jover. Foto, AF Jordi Plana.

Les golfes, una línia d'imposta rectangular, separa les façanes del segon pis i de les golfes. Per damunt de la línia d'imposta i emmarcades per les pilastres, que en aquests nivell s'esdevenen de doble fust i la cornisa amb voladís, s'obren tres finestres rectangulars.

L'any 1909, l'industrial Marc Jover Barba, demanà permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per obrir un portal a l'edifici del carrer de la Font Vella, núm 44. Portal que suposarà la reforma total de la façana de la planta baixa i que deixarà l'edifici com el coneixem avui dia. Tot seguit podem veure el permís d'obres per obrir aquest portal de 2,8 m d'alt per 2,50 m d'amplària.

Expedient de Foment de l'Ajuntament de Terrassa per atorgar el
permís d'obres per tal d'obrir un portal a la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.
 
  

 Expedient de Foment de l'Ajuntament de Terrassa per atorgar el
permís d'obres per tal d'obrir un portal a la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

Expedient de Foment de l'Ajuntament de Terrassa per atorgar el
permís d'obres per tal d'obrir un portal a la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

 Expedient de Foment de l'Ajuntament de Terrassa per atorgar el
permís d'obres per tal d'obrir un portal a la Casa Agustí Jover.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

La planta baixa de la Casa Agustí Jover presenta dues obertures en arc rebaixat. L'obertura de l'esquerra correspon a la porta d'accés als habitatges superiors, presenta una vidriera amb reixa de ferro forjat que dóna llum a l'escala i un picaportes de ferro colat. L'obertura de la dreta, més gran dóna accés al local comercial de la planta baixa.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Agustí Jover.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la porta d'accés de la Casa Agustí Jover.
Foto, AF Jordi Plana.

FITXA

Nom: ......................................... Casa Agustí Jover.

Situació: .................................... Carrer de la Font Vella, 44

Any de construcció: ................... 1890

Mestre d'obres: .......................... Joan Carpinell

Estil arquitectònic: ...................... Eclèctic

Protecció: ................................... No forma part del patrimoni històric de Terrassa

ÚS: ............................................. Residencial i comercial.

Estat de conservació: ................. Molt bo

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 47'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

Deixem la casa Agustí Jover i seguim passejant pel carrer de la Font Vella i aprofitem per visitar la Casa Alegre de Sagrera.


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011