Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 29 d’abril del 2017

FÀBRICA DURAN

L'empresari Jacint Bosch i Curet soci a diverses societats terrassenques des de l'any 1885, participa també en la creació de la societat Bosch, Durán y Costa l'any 1899. La nova empresa serà dirigida per Joan Durán i Gelabert i començarà fabricant fils i teixits i evolucionarà fins a la producció d'articles tèxtils exclusius. A la societat figuren com a socis Joan Duran i Gelabert, Domènec Costa i Francesc Tobella fins l'any 1910.

La fàbrica Duran SA és un edifici entre mitgeres, de grans dimensions. La façana principal presenta un sòcol de pedres irregulars situades damunt del maó. Aquesta façana està dividida en tres cossos situats de forma simètrica. El cos central és de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té tres obertures d'accés, una gran porta rectangular flanquejada per dues més petites també rectangulars. Damunt d'aquestes tres portes hi ha tres obertures en arc arc escarser. Tota la façana és de maó vist i està coronada per un frontó triangular.

Façana de la Fàbrica J & M Duran, SA. Foto AF Jordi Plana.

L'any 1911 la societat pren el nom de Bosch y Durán dels seus dos socis Jacint Bosch i Tobella i Joan Duran i Gelabert. L'any 1921 entra a la societat Miquel Duran i Gelabert i Jacint Bosch deixa part de les seves accions. L'any 1926 els dos germans Joan i Miquel aconsegueixen totes les accions i es crea la societat J & M Durán, SA. L'any 1935 morí Joan Duran i Gelabert i les seves accions passen a la seva vídua Francesca Benet i Vancells que el substitueix a la societat.

Cos central de la façana de la Fàbrica J & M Durán, SA.
Foto, AF Jordi Plana.

  
Els dos cossos laterals presenten obertures rectangulars, ordenades verticalment mitjançant pilastres amb capitells simulats de maó vist que abasten les tres plantes. Tota la façana presenta una ordenació simètrica i segueix un criteri decoratiu clàssic.

Detall de la façana situada a l'esquerra del cos central.
Foto, AF Jordi Plana.

Durant la guerra Civil, l'any a1937, la fàbrica fou col·lectivitzada i es dirigida per comitè de fàbrica i un consell d'empresa. El dia 13 de desembre de 1939 la família Duran rconstitueix la societat anònima en poder del notari de Barcelona Tomàs Caminal i Casanovas.
L'empresa va tenir la seva seu al carrer Mas Adei fins l'any 1939, a la Plaça Maragall núm 4 l'any 1940 i a la carretera de Castellar, cantonada amb el carrer Salvador Busquets, l'any 1949.

Segons informació del fons documental de la fàbrica J & M Durán, SA, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa (carrer de Baldrich, núm 268), la matrícula industrial de 1935 fa constar la fàbrica a la tarifa 3a, classe 1a, amb 1200 fusos per a llana i una quota total de 2023,20 ptes.

 Façana de la Fàbrica J & M Durán, SA. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de la Fàbrica J & M Durán SA, situada al carrer Prat de la Riba núm 88, va ser bastida l'any 1951 pels arquitectes Pere Pigrau i Josep Maria Bassols. L'empresa havia estat fundada l'any 1899 i extingida l'any 1999. Actualment l'edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria. La tercera planta és buida i en mal estat de conservació. L'edifici el podem classificar dins de l'Eclecticisme arquitectònic d'inspiració clàssica en els elements decoratius.

Fàbrica J & M Durán, SA. Carrer Prat de la Riba, núm 88.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1937 la fàbrica disposava de 75 telers, amb una quota total de 7.587 ptes. La documentació de l'empresa arriba fins al 1993 i no es coneixen mes detalls dels últims sis anys abans del seu tancament l'any 1999.

Els darrers propietaris de l’empresa van cedir el fons documental a la Fundació Arxiu Tobella, de Terrassa, el 2 de setembre de 1996. El fons va ingressar a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa el dia 11 de febrer de 1999 procedent de l’Arxiu Tobella en qualitat de dipòsit. El 4 de maig de 1999 Manuel Tobella i Marcet, president de la Fundació Arxiu Tobella, i Manuel Royes i Vila, Alcalde de Terrassa, signaren el conveni de dipòsit. El 4 d’octubre de 2005, la Sra. Maria Dolors Geis Arch, vídua de l’enginyer industrial Joan Duran Ullés, féu donació de les “Escriptures de constitució i dissolució de societats i augments de capital”, del 1893, i un seguit de 20 escriptures més i quatre rebuts. (Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa)

Imatge aèria de la Fàbrica J & M Durán, SA. Font Google Earth.
  
La documentació conservada és escadussera. Hi trobem principalment els llibres de comptabilitat amb una cronologia que abasta des del 1910 fins a l’any 1993. També hi trobem documentació sobre la gestió del patrimoni (1941-1980) i financera (1939-1968), i la que fa referència a les jubilacions i la seguretat social en les funcions de gestió dels recursos humans (1921-1970). Hi ha plànols de la fàbrica, amb un avantprojecte constructiu i de terrenys traspassats. L’últim ingrés de documentació aportà la documentació més antiga del fons amb les “Escriptures de constitució i dissolució de societats i augments de capital“ de 1893 a 1926. (Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa).

La Fàbrica Durán, SA és un antic edifici industrial de Terrassa, situat al barri de Vallparadís, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, identificador: IPAC 28219.

GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 20'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

Fonts consultades: Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimarts, 25 d’abril del 2017

TENIR MALA PEÇA AL TELER

Aquest monument situat a la cruïlla de les avingudes de l'Abat Marcet i de Josep Tarradellas, és obra de l'artista Francesc Abad. Va ser inaugurada l'any 1992, uns mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92,  durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002), emmarcat en una sèrie d'obres adreçades a la millora de la imatge de la ciutat que, va exercir com a subseu olímpica per les competicions d'hockey herba.

Detall de l'escultura urbana Tenir mala peça al teler, obra de Francesc
Abad (1992). Foto AF Jordi Plana.


L'escultura consisteix en un tronc de con que evoca les xemeneies troncocòniques dels vapors terrassencs, construït amb maó vist, igual que les xemeneies de les fàbriques tèxtils egarenques. presenta una obertura trapezoïdal de vidre que permet visualitzar l'interior. De l'interior de la xemeneia creix un xiprer de fibra de vidre, visible per l'obertura del tronc de con que sobresurt per la part superior d'aquest. L'escultura està coronada per un rètol circular amb la paraula paisatge.

Detall de l'escultura urbana Tenir mala peça al teler, obra de Francesc
Abad (1992). Foto AF Jordi Plana.
 
Monument integrant del programa Catex-Entorn. Pilar Parcerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts, ens fa la següent descripció tècnica: "Estructura troncocònica de totxo massís, de 250 cm de diàmetre. L’alçada és de 830 cm amb una obertura de vidre de 124 cm. Rebla aquesta estructura en forma de xemeneia un rètol de pintura plàstica de fons blau i lletres blanques amb la paraula "Paisatge". A l’interior de l’estructura hi ha un arbre sintètic -un xiprer de 9 m d’alçada. També, a l’interior i sobre el terra, hi ha una pedra de Sant Vicenç amb la inscripció de la paraula "Fragment". Les mides de la pedra són de 40 per 60 cm". Font: Arxiu Municipal de Terrassa (Arxiu Municipal de Terrassa).


Detall de l'escultura urbana Tenir mala peça al teler, obra de Francesc
Abad (1992). Foto AF Jordi Plana.

El monument va ser patrocinat per l'empresa constructora Copcisa i la inauguració va tenir lloc el dia 25 d'abril de 1992.

Detall de l'escultura urbana Tenir mala peça al teler, obra de Francesc
Abad (1992). Foto AF Jordi Plana.

Deixem el monument anomenat "Tenir mala peça al teler" i seguim passejant per l'avinguda Abat Marcet, en direcció als brolladors de la plaça de l'Aigua...

GL  45º 34' 26,58'' N - 2º 00' 8,49'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 22 d’abril del 2017

BROLLADOR DE LA PLAÇA DE L'AIGUA

La plaça de l'Aigua deu el seu nom a la font monumental situada en el centre de la gran rotonda que determina la plaça. La rotonda regula la circulació dels vehicles de tres grans avingudes de la ciutat egarenca: Avinguda Abat Marcet, Avinguda Jaume I, Rambla Francesc Macià, carrer Manresa i Carretera de Matadepera. El dia 25 d'abril de l'any 1992 tres mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, jocs en els que Terrassa va ser subseu olímpica (per a celebrar els partits d'hoquei herba), l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002) i el president de Mina Pública d'Aigües de Terrassa Joan Baptista i Galí, inauguren el brollador amb el monument Tall.

Tall, plaça de l'Aigua de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
El monument Tall és obra de Josep Lluscà i el dia 25 d'abril d'aquest més celebrarà el 25è aniversari de la seva inauguració. Monument integrant del programa Catex-Entorn. Pilar Parcerises, en el catàleg editat per Amics de les Arts, ens fa la següent descripció tècnica de la plaça de l'Aigua: "Vorera exterior de la plaça sobre la calçada, en peces estàndard de formigó prefabricats, per un diàmetre de 36 m. Zona circular següent inclinada i bombada, amb herba molt retallada. A la zona compresa entre el carrer Manresa i l'av. de Francesc Macià incorpora un clos de xiprers retallats molt regularment, en forma d'arc i d'una alçària de 4 m, que acomplirà la funció d'un fons escenogràfic il·luminat per sota des de l'element singular central.

Detall dels brolladors, l'estanyol i l'escultura Tall de la plaça de l'aigua.
Foto, AF Jordi Plana.

Estanyol circular de 22 m de diàmetre amb fons fosc, que permet l'enfosquiment visual de l'aigua per destacar encara més l'element central. Aquest element singular central és fusiforme i ancorat al fons de l'estanyol mitjançant una zona de cimentació i reforçament especial. Disposa d'una estructura de perfils metàl·lics interiors d'acer galvanitzat que dóna rigidesa i fixa al fons la coberta externa visible. Forma exterior modelada amb material Composite (PRFG) i color ultrabrillant (gel coat) aplicat directament al motlle. Mesures aproximades: alçaria 2,5 m, base de 8 m i amplària de 70 cm. Element il·luminat per sota mitjançant focus encastats al fons, que es complementa amb una cortina d'aigua en arc que surt de la seva base per acció d'un sistema de jets propulsors d'aigua" (Arxiu Municipal de Terrassa).

Plaça de l'Aigua. Foto, AF Jordi Plana.

El monument patrocinat per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, que es va inaugurar el 25 d'abril de 1992 amb motiu del seu 150è aniversari.

Catex-Entorn: aquest programa, patrocinat per Amics de les Arts de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses privades Mina Pública d’Aigües de Terrassa, Copcisa, Caixa de Terrassa i Ferrovial-Autema, SA, tenia com a finalitat situar quatre escultures públiques en quatre punts claus de la ciutat per tal de restablir una identitat estètica i cultural que donés personalitat a Terrassa com a entorn i lloc per viure-hi. Catex-Entorn reunia quatre propostes, Tall, Tenir Mala peça al teler, Camins i Columna rostrada, que destacaven per la seva singularitat i personalitat. (Arxiu Municipal de Terrassa).

Plaça de l'Aigua. Foto, AF Jordi Plana.

Plaça de l'Aigua. Font Google Earth.

GL 41º 34' 30,59'' N - 2º 01' 2,76'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dijous, 20 d’abril del 2017

TORRE D'AIGÜES DEL CARRER DE VALLHONRAT

Aquesta torre de distribució d'aigües està catalogada amb el nom de la torre de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa és una de les tres torres de distribució d'aigües protegides que resten dempeus a la nostra ciutat, juntament amb la de les Quatre Cantonades i la de la plaça del Doctor Robert.

 Torre de La Mina Pública d'aigües de Terrassa del carrer de Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana.

Aquesta torre de distribució d'aigua es tracta d'una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge entre mitgeres situat a la cantonada del carrer de Vallhonrat i el carrer del Col·legi i que supera en altura a les construccions que la envolten. La torre va ser bastida amb maó i recentment ha estat restaurada arrebossant les seves quatre cares doncs els maons estaven a la vista. La teulada a quatre aigües presenta una esfera al seu vèrtex i un ràfec sobresortint o amb voladís. Les obertures que presenta, són en arc de mig punt, amb una a cada cara de la torre a la part superior, simulant un campanar.

 Torre de distribució d'aigua, façana del carrer de Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana.

Les torres de distribució d'aigua construïdes per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa tenien dues funcions, repartir l'aigua en diferents ramals, per això sovint eren situades a les cantonades dels carrers i donar la pressió suficient a l'aigua perquè aquesta pogués arribar als dipòsits de les cases del seu entorn. La pressió la donava l'altura de la torre i la distribució es feia gràcies a un dispositiu anomenat plomer. El plomer era una dipòsit d'aigua amb dos o més orificis calibrats a la base, gràcies als daus o galets que controlen el cabal que passa per l'orifici, connectats cadascun a un tub de plom que, distribueix de forma constant l'aigua als diferents ramals que partien de la torre.


Detall d'un plomer amb 20 sortides que distribueixen una ploma
d'aigua cadascuna. Font: Les Torres d'Aigua a Terrassa ( Joan
Manel Oller - Francesc J. Suárez - Joaquim Verdaguer ).

A la fotografia anterior podem observar un repartidor d'una torre de distribució que repartia l'aigua a 20 tubs de plom, per tant a 20 ramals que portaven l'aigua a 20 cases properes a la torre. Per calibrar els daus o galets dels orificis dels plomers o repartidors s'utilitzaven les galgues, peces cilíndriques de diàmetre determinat per les autoritats municipals que donen un flux d'aigua mesurat en plomes. En el cas de Terrassa una ploma equivalia a un cabal de 2000 litres d'aigua diaris, 1/2 ploma a un cabal de 1000 litres diaris, 1/4 de ploma a un cabal de 500 litres diaris i 1/8 a 250 litres diaris.

Detall de la Torre de l'aigua del carrer de Vallhonrat vista des del 
carrer del Col·legi ( la darrera en funcionament a Terrassa)
Foto, AF Jordi Plana.

Mina Pública d'Aigües de Terrassa, fundada l'any  va construir a partir de la segona meitat del segle XIX trenta repartidors i vint-i-tres els va situar en torres d'aigua i a finals del segle XIX subministraven l'aigua a 800 abonats. D'aquestes vint-i-tres torres l'any 2005 només quedaven 8 i fora de les tres que estan catalogades, les cinc restants en molt mal estat com la de la cantonada dels carrers Arquimedes i de Martín Díez, núm 22.

La torre de l'aigua del carrer de Vallhonrat va ser bastida l'últim terç del segle XIX, s'atribueix a l'arquitecte Joan Baptista Feu i Puig. Està catalogada com a bé cultural d'interès local (obra popular). Identificador, IPAC 28064. La torre va ser restaurada recentment.

Detall del coronament de la Torre de l'Aigua del carrer de Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana.

Fitxa de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa de l'any 1920

Construcció: Darrer terç del segle XIX.
Catalogada com a bé d'interès local.

Arquitecte: Joan Batista Feu i Puig.

Cabal subministrat: 47,5 metres cúbics diaris l'any 1920.

Situació: Façana particular (Carrer de Vallhonrat, núm 2).

Porta: De ferro, baixa i estreta.

Escala interior: En bones condicions.

Plataforma interior: La dels peus en bones condicions.

Plomer: Estret per fer-ne el manteniment.

Estat: Tot i que és de coure, es troba en bon estat, però presenta incrustacions de calça i molsa.

Problemes: Pèrdues d'aigua, abans de ser restaurada

Situació: Cantonada entre els carrers de Vallhonrat, núm 2 i del Col·legi, núm 40.


Fonts consultades:

Les Torres d'Aigua a Terrassa. Autors: Joan Manel Oller i Foixench, Francesc J. Suárez Fernández i Joaquim Verdager i Caballé. Col·lecció Aigua Viva. Editat pel Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa i Fundació Privada Mina Aigües de Terrassa. Dipòsit legal: Març de 2006 - B-13.716-06. ISBN: 84-932184-3-X.

GL 41º 33' 31'' N - 2º 00' 41'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimarts, 18 d’abril del 2017

CARRER DE VINYALS

El carrer de Vinyals té el seu inici a la plaça Clavé (Nord) i acaba a la carretera de Montcada (Sud) i forma cruïlles amb els carrers de Vallhonrat i del Doctor Cabanes. A mitjans del segle XIX tot el carrer formava part del llit de la Riera del Palau i els terrenys que avui ocupa eren de la casa Vinyals, d'aquí ve el seu nom. És un dels primers carrers de la ciutat de Terrassa que va començar-se a urbanitzar fora de les muralles. 
Les muralles de la ciutat que, des del carrer de la Cisterna, passaven per darrera dels patis de les cases del Portal de Sant Roc, al nord del carrer de Vinyals.

Carrer de Vinyals (Nord), a l'esquerra l'edifici construït sobre el terreny
de l'antiga estació dels FGC. Foto AF Jordi Plana.

Portal de Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana.

El portal de Sant Roc va ser enderrocat l'any 1881 amb la nova urbanització del carrer Major.

Portal de Sant Roc, dibuix de Mateu Avellaneda. Font, Sala Mateu
Avellaneda de la Casa Museu Alegre de Sagrera.

El dia 1 de desembre de l'any 1873, l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Jaume Vallhonrat i Rovira (01/01/1869 - 2/01/1876) prohibí la matança de porcs per les places i els carrers de la ciutat, i els que volguessin fer-ho haurien d'anar al clos de l'antiga foneria del carrer de Vinyals, que fou llogat per l'ajuntament als seus propietaris Josep i Aureli Vinyals per un preu de 80 ptes anuals. Aquest fet va donar vida al carrer que amb el temps seria urbanitzat. El dia 14 de juny de l'any 1900 el Ple de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ventalló i Vintró (12/04/1900 - 19/03/1901), aprovà el projecte de reforma del del carrer de Vinyals. Les obres van començar tot enderrocant una casa de planta baixa i pis que hi havia a la part dreta del carrer (Nord), coneguda per Ca l'Esquius, així és va recular l'entrada del carrer, deixant un espai a l'entrada del Portal de Sant Roc que donarà lloc a la Plaça Clavé i a la construcció de l'estació dels FGC, inaugurda l'any 1921 i es va donar una major amplària al carrer de Vinyals.

 Antiga estació dels FGC a Terrassa (anys 20). Enderrocada l'any 1988
en construir la nova estació soterrada. Font: Fons Ragón-Amat.

Avui dia l'espai de l'estació està ocupat per un gran edifici de serveis i habitatges que ocupa una illa situada entre els carrers de Vinyals (Est), Doctor Cabanes (Sud), Rambla d'Ègara (Oest) i Plaça Clavé (Nord). El resultat del soterrament de la línia dels FGC fou la reordenació urbanística de la zona sud de la Rambla d'Ègara, la creació de nous espais públics com el Parc dels Catalans i la reordenació de la Plaça Clavé. Aquestes obres van ser aprovades pel Ple de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002) i van canviar la fotografia de Terrassa en la seva entrada per la C58, tot donant a la Ciutat la imatge de modernitat i lluminositat molt allunyada d'aquella Terrassa lloada per Pere Antoni Ventalló i Vintró en La Ciutat del Fum.

 Nou edifici que ocupa els terrenys de l'antiga estació dels FGC
(estació dels "Catalans") Foto, AF Jordi Plana.

Deixem el Portal de Sant Roc i caminem pel carrer de Vinyals en direcció sud, a la nostra esquerra deixem la Delegació de l'Agència Tributaria de Terrassa, seguim passejant, just a la mateixa vorera i a la cantonada amb el carrer del Doctor Cabanes, arribem a la Casa Pere Segués i Donadeu, la casa encarregada per Pere Segués a l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert l'any 1942, està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC 28144.

 Façana de la Casa Pere Segués del carrer de Vinyals núm 35.
Foto, AF Jordi Plana.

Travessem el carre del Dr Cabanes i just a la cruïlla d'aquest carrer amb el carrer de la Cisterna hi ha l'entrada a la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül, fundació que deu la seva existència a l'industrial terrassenc Salvador Busquets i Soler

Detall de la porta d'accés principal a la Fundació Busquets, Doctor
Cabanes núm 27. Foto, AF Jordi Plana.

Sense deixar la vorera i en direcció sud ens topem amb el Palau Episcopal del Bisbat de Terrassa, obra de l'arquitecte terrassenc Jan Baca i Pericot, l'edifici conegut com la Cúria Diocesana del bisbat de Terrassa fou inaugurat el dissabte 11 de desembre de 2010, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012).

Palau Episcopal del bisbat de Terrassa, façana del carrer de Vinyals.
Foto, AF Jordi Plana.

Just davant del Palau Episcopal i limitat pels carrers del Doctor de Cabanes, Rambla d'Ègara, Vinyals i Vallonrat hi ha el Parc dels Catalans, aquest ocupa una extensió de 10.000 metres quadrats, fou inaugurat el mes de maig de l'any 1995 per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. El Parc ocupa part de l'espai alliberat pel soterrament de les vies de la línia ferroviària Barcelona-Terrassa dels FGC.

Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat del Palau Episcopal de Terrassa hi fa l'edifici de la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül construït l'any 1948 per ampliar les instal·lacions ubicades a l'edifici bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1908. Aquest segon edifici té l'entrada principal i la façana lateral situades al carrer de Vinyals.

Fundació Busquets, entrada pel carrer de Vinyals. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la façana de la Fundació Busquets (carrer de Vinyals)
Edifici inaugurat l'any 1949.

 D'esquerra a dreta: Palau Episcopal (bastit per l'arquitecte Jan Baca i
Pericot, 2010), pati de la fundació Busquets i al fons edifici de 
l'Escola Pia(bastit per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i
Casamajó, 1864) i ampliació de la Fundació Busquets, 1948.
Fot, AF Jordi Plana.

Seguim caminant en direcció sud per la vorera esquera que segueix el Parc dels Catalans i ens dirigim a l'entrada sud del carrer de Vinyals, la que té el seu inici a la carretera de Montcada. A l'extrem sud del carrer hi passa la carretera de Montcada i per aquest extrem entren els vehicles que van cap el Portal de Sant Roc. A finals del segle XIX davant de l'entrada del carrer de Vinyals i situat a la carretera de Montcada hi havia l'Escorxador, que fou inaugurat l'any 1875 i avui dia els seus terrenys alberguen l'estació d'Autobusos Interurbans de Terrassa. L'any 1900 el carrer de Vinyals tenia 27 cases a la dreta, venint de la carretera de Martorell i cinc a l'esquerra, entre aquestes últimes L'Hostal del Fum.

Detall d'una de les naus per esquarterar garrins de l'antic escorxador
de Terrassa. Font Arxiu Municipal de Terrassa.

A l'entrada sud del carrer de Vinyals i fent cantonada amb la carretera de Montcada hi ha el restaurant de L'Hostal del Fum que va construir-se l'any 1878, (tot i que ja oferia els seus serveis l'any 1872) segons plànol presentat a l'Ajuntament de Terrassa aquest mateix any. El restaurant fou obert per donar serveis als traginers que portaven mercaderies a la ciutat de Terrassa.

 Restaurant L'Hostal del Fum, cantonada carretera de Montcada
amb el carrer de Vinyals. Foto, AF Jordi Plana.


Final del carrer, cantonada Vinyals - Carretera de Montcada
 
GL 41º 33' 25,47'' N - 2º 00' 30'' E. TERRASSA

Inici del carrer, cantonada Vinyals - Portal de Sant Roc

GL 41º 33' 38,7'' N - 2º 00' 29,64'' E. TERRASSA
  
Deixem el carrer de Vinyals i tot passejant ens dirigim a la Torre de l'aigua del carrer de Vallhonrat, una de les tres torres que han quedat a la nostra ciutat i que tenien la funció de donar la pressió suficient a l'aigua de boca per arribar als habitatges dels diferents barris terrassencs...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011