Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 28 de juny de 2017

CASA NÚM 28 DEL CARRER DE SANT ANTONI

Aquesta casa situada al costat de la Casa Joan Salvans i Armengol, concretament en el núm 28 del carrer de Sant Antoni de Terrassa,  és un edifici que es troba inclòs  en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya i el trobem en el  Pla especial de protecció del patrimoni vol 6 pàg 179, per tant forma part de l'Inventari d'edificis i elements arquitectònics d'interès documental de Terrassa.


 
Casa núm 28 del carrer de Sant Antoni de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.


I-18 HABITATGE UNIFAMILIAR, Carrer de Sant Antoni, 28. Eclecticisme.

Detall de la planta baixa de la Casa núm 28 del carrer de Sant Antoni
AF, Jordi Plana.

La façana de la planta baixa, de composició simètrica presenta tres obertures, la central en arc de mig punt correspon a la porta d'accés, l'arc de mig punt és l'únic element fet de pedra, tant les dovelles com els brancals, i a banda i banda de la porta dues finestres amb brancals i llindes de maó vist. Les dues finestres presenten reixes de ferro forjat de composició senzilla. Tota la façana és de maó vist i presenta un sòcol de pedra que arriba fins l'ampit de cada finestra. Per sota de la llossada de la balconada del primer pis trobem una línia d'imposta formada per dentellons. Inicialment la façana era llisa i estucada, en la darrera remodelació es va retirar l'estuc deixant al descobert els maons i substituint els que es torbaven deteriorats, deixant la façana com es veu avui dia.

Detall de les tres obertures del primer pis i de la reixa de la balco-
nada. Foto, AF Jordi Plana.
  
La façana del primer pis també és de maó vist, presenta tres obertures rectangulars alineades verticalment amb les de la planta baixa. Els brancals i la llinda de les tres obertures són també de maó bisellats en els cantells. Les tres obertures donen accés a la balconada que presenta una barana de ferro forjat de contorn rectangular i composició senzilla. Sobre les llindes de les obertures d'aquesta planta, hi ha una línia d'imposta que separa la façana del primer pis de la façana de lrs golfes. La línia d'imposta és de maons plans que formen una motllura sobre una línia de dentellons.

Detall de les finestres en galeria de les golfes de la Casa núm 28
del carrer de Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.

La façana de les golfes presenta set obertures a manera de galeria en arcs de mig punt amb els cantells bisellats. Per sobre de les finestres, la façana està coronada per una cornisa amb dentellons. Els brancals de les set obertures comencen sobre la línia d'imposta i també tenen els cantells bisellats. La coberta és de teula àrab a dues aigües.

Registre de planejament urbanístic de Catalunya

Municipi: Terrassa
Núm. expedient: 1986 / 003862
Tema: P.E. PROTECCIÓ PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC
Carrer Sant Antoni, 28
Habitatge unifamiliar 
Localització cronològica: Eclecticisme
 
Fitxa de la Casa núm, 28 del carrer de Sant Antoni de Terrassa.
Font: Inventari d'Edificis i Elements Arquitectònics d'Interès
Documental de Terrassa.

Emplaçament: Escala 1:2000 Carrer de Sant Antoni, núm 28 TERRASSA.

La casa fou la residència de la família Cuní-Tarrida durant l'últim quart del segle XIX. Josep Cuní i Riera, nascut el set d'octubre de 1833 i el seu fill Francesc Cuní i Tarrida, nascut el 16 de febrer de 1871, teixidors,  segons consta en els padrons d'habitants de final del segle XIX i principi del segle XX.

GL 41º 33' 51,19'' N - 2º 01' 0,27'' E - TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Deixem la Casa núm 28 i seguint la mateixa vorera ens dirigim al núm 62 per tal de visitar el que queda de l'antiga Fàbrica Guardiola...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 25 de juny de 2017

CASA BONAVENTURA BALTÀ

Seguim passejant pel carrer de Sant Antoni de Terrassa per tal de descriure el conjunt unitari d'habitatges unifamiliars d'aquest carrer. Ara ens aturem davant de la Casa Bonaventura Baltà, carrer de Sant Antoni núm 86, uns metres més amunt i a l'altra vorera de la Casa Eusebi Noguera. La Casa Bonaventura Baltà forma part de l'Inventari municipal de Terrassa: I-12 Casa Bonaventura Baltà. Carrer de Sant Antoni, 86. 1902. Lluís Muncunill, arqte.

Detall de la façana dels dos pisos de la Casa Bonaventura Baltà,
carrer de Sant Antoni, núm 86. Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Bonaventura Baltà és un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular, de l'amplària del casal terrassenc i consta de planta baixa i dos pisos. Els elements constructius més destacats són la façana de composició simètrica amb dues obertures per planta i el paviment hidràulic.

 Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Bonaventura Baltà.
Foto, AF Jordi Plana.

A la planta baixa hi ha la porta d'accés situada a la dreta i una finestra situada a l'esquerra. Dels elements arquitectònics i ornamentals de la planta baixa destaquen: els arcs sinuosos i motllurats de la finestra i de la porta, la reixa de ferro de la finestra,  la porta d'accés de ferro i de vidre i les dues mènsules que sostenen la llossada de la balconada del primer pis que també fan la funció de dovella central dels arcs de la porta i la finestra.

Detall de la porta d'accés de la Casa Bonaventura Baltà.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la porta d'accés i la reixa de la finestra. Foto, AF Jordi Plana.

Dels arcs sinuosos rebaixats formats per tres dovelles, cal destacar els motius florals dels extrems superiors dels brancals i de la dovella central. La façana d'aquesta planta és d'arrebossat imitant carreus i presenta un sòcol d'aplacat de pedra que arriba fins l'ampit de la finestra.

Detall d'una de les mènsules, decorada amb un gira-sol i de l'arc re-
baixat. Foto, AF Jordi Plana.

Al primer pis hi ha una balconada amb dues obertures que repeteixen la mateixa composició de la planta baixa. La llossada de la balconada està sostinguda per dues mènsules amb motius florals: la de l'esquerra presenta un roser i la de la dreta un gira-sol. El balcó presenta una barana de ferro forjat i contorn arrodonit. A banda i banda de la llossada del balcó hi ha una línia d'imposta que marca el forjat entre la planta baixa i el primer pis.

 Detall del balcó del primer pis i de les dues mènsules en les que es
pot apreciar el relleu d'un roser i un gira-sol. Foto, AF Jordi Plana.

El segon pis presenta dues obertures amb el mateix tipus d'arc però sense la mènsula central, obertures que donen accés a dos balcons, amb llossades sostingudes per una mènsula central, la de l'esquerra decorada amb fulles de castanyer i la de la dreta de plataner. La façana del pis principal és d'arrebossat imitant carreus. Els balcons presenten una barana de ferro forjat i de contorn arrodonit.

Detall del balcó dret del segon pis, a la mènsula observem en relleu
unes fulles de plataner. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall dels dos balcons del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

Totes les finestres presenten porticons mallorquins de fusta que permeten graduar l'entrada de sol i llum a l'interior. L'edifici està coronat per una cornisa recta, motllurada i amb voladís, sostinguda per quatre mènsules decorades amb motius florals. Entre la cornisa i la línia d'imposta trobem quatre respiralls circulars i amb motius florals i agrupats de dos en dos.

La façana és de maó com tot l'edifici i arrebossada imitant carreus rectangulars. Cal dir que l'edifici i concretament la façana està necessitat d'una urgent restauració, doncs està catalogat, protegit i és una de les obres més singulars de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

 Detall de la façana del segon pis i de la cornisa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Bonaventura Baltà està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser encarregat per Bonaventura Baltà a l'arquitecte municipal Lluís Muncunil i Parellada, que el va bastir l'any 1902. L'edifici d'estil eclèctic modernista presenta una gran quantitat d'elements ornamentals naturalistes. Avui dia la Casa Bonaventura Baltà alberga la residència geriàtrica "Sagrado Corazón"

Be inventariat, identificador IPAC: 28135

Fitxa de l'Inventari d'Edificis i Elements Arquitectònics d'Interès Documental
de Terrassa, de la Casa Bonaventura Baltà. Font Arxiu Municipal de Terrassa.

 
GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 59" E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

 Seguirem passejant pel conjunt de residències unifamiliars del carrer de Sant Antoni...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

divendres, 23 de juny de 2017

CASA EUSEBI NOGUERA

Deixem les cases Joan Salvans, carrer de Sant Antoni, núm 30 i Lluís Salvans, carrer de Sant Antoni núm 32, canviem de vorera i caminem uns metres en direcció al carrer Nou de Sant Pere, en arribar al núm 71-73, trobem una altra construcció que també va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellda, la Casa Eusebi Noguera. Aquesta casa que forma part del conjunt d'habitatges unifamiliars del carrer de Sant Antoni d'inspiració modernista i noucentista, és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Detall de la façana de la Casa Eusebi Noguera, carrer de Sant Antoni,
núm 71- 73, Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Eusebi Noguera és un habitatge unifamiliar entre mitgeres, format per la planta baixa i dos pisos. De composició simètrica a la façana dels dos pisos, presenta tres obertures a cada planta. La façana de la planta baixa presenta una composició asimètrica, amb les dues finestres a l'esquerra i la porta a la dreta. Les tres obertures d'aquesta planta són en arc carpanell molt rebaixat i motllurat. El tractament de la façana és d'arrebossat pintat de color lleugerament rosat amb un sòcol d'aplacat de pedra amb la part superior motllurada. Les dues finestres presenten reixes de ferro forjat molt senzilles. La porta d'accés és de fusta amb dos picaportes de ferro colat.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Eusebi Noguera.
Foto, AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta motllurada segueix el perfil de la llossada del gran balcó del primer pis, aquest presenta una barana de ferro forjat. La balconada del primer pis té tres obertures rectangulars separades per columnes d'inspiració clàssica.

 Detall de la balconada del primer pis de la Casa Eusebi Noguera.
Foto, AF Jordi Plana.

El segon pis presenta tres finestres més petites en arc de mig punt, cada una de les tres finestres amb baranes de balustres. Una línia d'imposta motllurada de perfil igual als capitells de les columnes d'aquest segon pis determina l'amplària de la façana. La façana està coronada per una cornisa en voladís d'inspiració clàssica.

 Detall de les tres finestres de la façana del segon pis i de la cornisa
d'inspiració clàssica. Foto, AF Jordi Plana.

Un dels elements decoratius més importants són els pilars remarcats als buits del primer i segon pis. La Casa Eusebi Noguera va ser dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i bastida sota la seva direcció l'any 1924. L'edifici és un bé inventariat. Identificador, IPAC: 28144. Estil arquitectònic de l'edifici: Noucentisme

GL 41º 33' 56'' N - 2º 00' 59'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA

Seguim caminant carrer Sant Antoni amunt, fem unes poques passes, canviem de vorera i ens situem davant de la Casa Bonaventura Baltà...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dilluns, 19 de juny de 2017

CASA JOAN SALVANS I ARMENGOL

Al costat de la Casa Lluís Salvans i Armengol, compartint mitgera trobem la Casa Joan Armengol, construïda en record a Joan, germà d'en Lluís. És un edifici de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Sant Antoni, núm 30 de Terrassa. L'edifici va ser encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada l'any 1915.

Casa Joan Salvans Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 30.
Foto, AF Jordi Plana.

Joan Salvans i Armengol va ser un dels industrials tèxtils terrassencs, que gràcies a la seva constància i activitat, més destacà dintre del tèxtil egarenc.
En Joan Salvans i Armengol va néixer el dia 24 de novembre de l'any 1848, en el si d'una família modesta. Va contreure matrimoni amb Esprerança Armengol i Padrós i van tenir tres fills. De molt jove començà a treballar a la indústria llanera en la que demostrà aviat ser un persona innovadora. L'any 1880 comença a treballar pel seu compte amb el seu germà Lluís i els industrials Ponsà i Saus, en la preparació i filatura d'estam.

Detall de la façana de la Casa Joan Salvans.
Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos presenta una façana de composició simètrica. A la planta baixa trobem tres obertures rectangulars amb brancals i llindes de pedra de cantells bisellats, la porta centrada i una finestra a cada costat. La porta d'accés és de ferro forjat que protegeix una vidriera de 4 elements i que permet veure el cancell. Les dues finestres de grans dimensions presenten reixes de ferro forjat i els ampits són de pedra. El sòcol i la façana de la planta baixa està format per un aplacat de pedra.
En Joan Salvans muntà a la seva fàbrica, la primera instal·lació elèctrica a Terrassa, inaugurada el 14 d'abril de l'any 1888. Segons comenta Baltasar Ragón, en el seu llibre els Terrassencs del mil vuit-cents, es van instal·lar tres làmpades d'arc voltaic, alimentades per una dinamo de sistema Bruch, importada dels Estats Units d'Amèrica, aquestes làmpades es caracteritzaven per donar una llum molt blanca.

Detall de la façana del primer i segon pis de la casa Joan Salvans.
Foto, AF Jorrdi Plana.

Damunt de la façana de la planta baixa, una línia d'imposta motllurada, segueix el perfil de les llossades dels dos balcons situats sobre les finestres de la planta baixa. Els dos balcons presenten baranes de ferro forjat d'inspiració modernista. Les obertures que donen accés als balcons han estat inutilitzades amb reixats metàl·lics (instal·lats durant la darrera restauració de l'edifici). El mateix esquema es repeteix a la façana del segon pis. La façana del primer, segon i tercer pis és plana i l'arrebossat imita un aplacat de pedra.

L'any 1898, Joan Salvans i Armengol dirigia l'empresa tèxtil Salvans i Ponsà i l'any 1903, en companyia dels seus fills fundà una empresa de gènere per a senyora en un edifici situat al carrer de Sant Joan núm 4, amb la raó social Salvans i Fills.

L'any 1890 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Terrassa i presidí la Comissió d'Instrucció Pública. Fou president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, de l'any 1899 al 1903 fou vocal del Consell directiu de la Caixa de Terrassa.

Detall dels balcons del segon pis, la façana del tercer pis i la cornisa
de la Casa Joan Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del tercer pis presenta sis finestres aparellades de dues en dues amb ampits de pedra i balconets de ferro forjat. La façana d'aquest nivell segueix el mateix esquema que les altres plantes. La façana està coronada per una cornisa recta motllurada.

Joan Salvans i Armengol. Foto, AF Baltasar Ragón.

El mes de desembre de l'any 1902, l'Assemblea  de la Creu Roja de Terrassa, li concedí la medalla d'or de l'entitat pels mèrits que havia contret durant la seva vicepresidència.

Joan Salvans i Armengol fou també vicepresident del Consell del "Seguro  Tarrasense", embrió del que serà avui dia l'Hospital Universitari de Mútua de Terrassa.

Joan Salvans i Armengol, morí el 10 d'abril de 1903.

La Casa Joan Salvans i Armengol és un edifici bastit l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 12 anys desprès de la mort de Joan Salvans. La seva construcció fou encarregada a Muncunill per Francesc Salvans Armengol fill de Joan Salvans.

Detall del primer pis de la Casa Joan Salvans i Armengol.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Joan Salvans i Armengol és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, bastit l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, d'estil arquitectònic noucentista, ubicat al carrer de Sant Antoni, núm 30 de Terrassa (Vallès Occidental). Bé inventariat, identificador IPAC: 28152.

Actualment l'edifici alberga la residència Triginta, per a persones amb disminució mental, que pertany a Mútua de Terrassa.

GL 41º 33' 51'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 18 de juny de 2017

ALBERT EINSTEIN VISITA TERRASSA

Ens trobem a l'any 1923, concretament el dissabte 24 de febrer de 1923, Albert Einstein arriba a Terrassa invitat per l'Institut d'Estudis Catalans. La visita d'Albert Einstein, a Terrassa després d'haver passat per l'Escola Industrial de Barcelona, és un dels fets més importants de la Terrassa del primer quart de segle XX. La visita del físic alemany al Vallès Occidental va finalitzar amb un recorregut per les Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

D'esquerra a dreta: Antoni Utrillo, Albert Einstein i el president de
la Mancomunitat  Josep Puig i Cadafalch, al mirador del Tibidabo,
camí de Terrassa. Font, Casimiro Lana / AGA

La visita al Vallès Occidental d'Albert Einstein va finalitzar amb un recorregut per les esglésies de Sant Pere deTerrassa. Puig i Cadafalch havia participat en diferents campanyes arqueològiques a les esglésies amb més o menys encert, fet que va ser cabdal  per invitar a Albert Einstein a visitar la nostra ciutat. En la visita a les esglésies, Albert Einstein va ser acompanyat per Puig i Cadafalch (president de la Mancomunitat), per Domènec Palet i Barba (president de la Junta de Museus de Terrassa, per altres membres d'aquesta junta i els pintors terrassencs Joaquim Vancells i Pere Viver.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

 Segons comenta el diari La Torre, en la visita de Einstein a Catalunya també es va abordar la "qüestió catalana". El mateix any de l'estada, Einstein va dimitir del Comitè d'Intel·lectuals de la Societat de Nacions per la manca de suport moral a les minories nacionals en la seva lluita contra l'opressió. El biògraf d'Einstein, Carl Seeling, relaciona aquesta dimissió amb la "qüestió catalana". Un altre estudiós de la visita d'Einstein, Thomas Glick, també suggereix la influència de Rafael de Campalans en aquesta decisió. Cal comentar que Campalans  va admetre haver canviat la denominació "nacionalista" per  "catalanista" a instàncies d'Einstein.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dissabte, 17 de juny de 2017

CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART II

Al primer pis destaca el balcó de l'amplària de tota la façana amb llossada de perfil motllurat i barana de ferro forjat, aspectes comentats a l'entrada d'aquest blog: CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART I. La façana d'aquesta planta està estucada, de color blanc trencat igual que la resta de l'edifici.

 Detall del balcó del primer pis i de les finestres en galeria del segon
pis de la Casa Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta un conjunt de cinc finestres balconeres amb balustrada simulant una galeria. Per damunt de les finestres una línia d'imposta separa la cornisa i els cinc respiralls ovalats, centrats sobre els arcs de les finestres, de la façana del segon pis. Per sobre de la cornisa hi ha una barana de balustres.

Detall de les cinc finestres del segon pis i de la barana de balustres
del terrat. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1895, Lluís Salvans i Armengol construeix la fàbrica d'estam Salvans Y Compañia, que comptava amb més 3000 fusos i la maquinària més moderna d'aquella època. Lluís Salvans fou un industrial innovador, els seus coneixements adquirits sobre la pràctica, el portaren a la construcció d'una contínua que seria coneguda pels industrials tèxtils de l'època com la contínua Salvans.

L'any 1889, Lluís Salvans i Armengol fou escollit regidor de l'Ajuntament de Terrassa pel vot popular (durant el mandat de l'alcalde Domènec Domingo i Margarit) i reelegit l'any 1901 fins el 31 de desembre de 1905 (durant el mandat de l'alcalde Josep Ventalló i Vintró). 
   
Detall de les finestres del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

A l'Ajuntament de Terrassa, Lluís Salvans i Armengol presidí la Comissió d'Instrucció Pública, des de la que impulsà la creació de l'Escola Industrial de Terrassa, per aquesta gran fita per a la ciutat de Terrassa, va comptar amb la influència del polític i industrial terrassenc Alfons Sala i Argemí. Des de la inauguració de l'Escola, Lluís Salvans va ser membre de la Junta del Patronat de l'Escola Industrial.

Casa Lluís Salvans i Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 32.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

La Casa Lluís Salvans i Armengol, projectada per l'arquitecte Antoni Pasqual i Carretero i construïda l'any 1904, va ser reformada l'any 1915, desprès de la mort de Lluís Salvans, per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, per encàrrec de Joan Salvans i Pascual, fill d'en Lluís Salvans i Armengol i Rosa Pascual i Ubach. Actualment la Casa Lluís Salvans és propietat de Mútua de Terrassa i alberga la Fundació Vallparadís.

Lluís Salvans i Armengol va morir el dia 10 de novembre de 1908, va ser enterrat al Cementiri Vell de Terrassa. L'enterrament va ser una gran manifestació de condol amb l'alcalde de Terrassa, Joan Vallhonrat i Prat al front de la comitiva. La vídua i els fills de Lluís acomplint la seva voluntat, van fer entrega el dia 13 de novembre de 5000 ptes a l'Hospital de la Casa de la Caritat, 1000 ptes a l'Asilo Busquets, 500 ptes a cadascuna de les societats corals de la ciutat: Sempre Viva, La Llanterna, Los Amigos, Juventud y Schola Choral de l' Agrupació Regionalista i 2.500 ptes destinades a diferents tipus de donacions.

La casa Lluís Salvans, està protegida i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d'estil arquitectònic noucentista. Arquitectes: Antoni Pascual i Carretero (1904) i Lluís Muncunill i Parellada (1915). Identificador IPAC: 28159.


Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Baltasar
Ragón.

GL 41º 33' 52'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA

Ens aturem un moment a la casa Joan Salvans i Armengol, situada al costat, carrer de Sant Antoni núm 30...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011