Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 19 de febrer del 2018

PARC CENTRAL SEGLE XXI

Durant el mes de maig de 2004 fou inaugurat el complex lúdic i comercial Parc Central Segle XXI a la cruïlla entre les carreteres de Montcada i de Rubí i a la dreta de la font i torre de les aigües de Les 4 Cantonades. El parc va néixer amb l'objectiu de competir amb el parc comercial i lúdic, en aquest cas periurbà del Parc Vallès.

El motor del Parc Central Segle XXI havia de ser el multi-cinema amb nou sales de projecció i capacitat per a 2100 espectadors. El complex es completava amb una zona comercial, diversos restaurants i una zona d'oci. Inicialment (pocs mesos), semblà que funcionaria i que generaria un nou pol comercial urbà.

 Detall de les dues torres del Parc Central Segle XXI. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6447, 18-02-2018)

El parc fou construït en part dels terrenys alliberats per l'enderrocament de l'antiga fàbrica llanera Terrassa Industrial SA i al costat de la plaça que porta el mateix nom i que ja s'havia construït, aquesta plaça té com element significatiu la xemeneia de l'antic vapor amb l'anagrama de la fàbrica TISA.

El Parc Central Segle XXI fou inaugurat per l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro i Morera (13/04/202 - 30/11/2012), durant el més de maig del 2004, i va estrenar-se amb l'oposició dels veïns del barri del Segle XX per l'altura de les dues grans torres construïdes en un barri de cases de planta baixa i un o dos pisos. Un altre problema afegit va ser la dificultat per trobar-hi aparcament de superfície tot i l'existència d'un gran pàrquing soterrat.

Detall de les dues torres del Parc Central Segle XXI i a la dreta la
Plaça de la Terrassa Industria amb la Xemeneia.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6434, 18-02-2018)

L'any 2012 es produïa el tancament de les 9 sales de cinema, fet que suposà el declivi de tot el parc d'oci, que va seguir durant l'any 2013 amb un seguit de tancaments de diferents comerços.

 Detall de les dues torres i del pàrquing soterrani del Parc Central
Segle XXI. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6445, 18-02-2018)

La part residencial del Parc Central Segle XXI està format per 150 habitatges, alguns de 185 metres quadrats, repartits en dues torres de 15 plantes i en un tercer edifici annex, integrades en un centre comercial de 33.000 metres quadrats i un aparcament soterrat de 700 places.

Les dues torres de 15 pisos foren dissenyades per l'arquitecte Antoni Garcés. Presenten formes el·líptiques i per la seva construcció Antoni Garcés utilitza com elements constructius l'acer, el formigó, l'alumini, el vidre i la pedra natural. En concentrar pràcticament tota l'edificabilitat en dos grans edificis s'allibera una gran quantitat d'espai, que sumat al de la plaça de la Terrassa Industrial generen molts metres quadrats d'espai públic, tot mantenint el sostre d'edificabilitat permès per la normativa urbanística municipal.

 Detall del Parc Central del Segle XXI vist des de la plaça de La 
Terrassa Industrial. AF Jordi Plana. (IMG 6443, 18-02-2018)

Vista aèria del Parc Central Segle XXI i a l'esquerra la plaça de La
Terrassa Industrial SA. Font, Google Earth

FITXA

Nom ............................................ Parc Central Segle XXI

Situació ....................................... Nord carretera de Montcada, Est carretera de Rubí
                                                      Sud carrer de Prim i Oest plaça de La TISA

Arquitecte ................................... Antoni Garcés

Inauguració ................................ 2004

Ús .............................................. Residencial, comercial i oci.

Elements significatius ................ Dues torres de 15 pisos,9 sales de cinema un supermercat
                                                     i aparcament soterrani de 700 places.

GL 41º 33' 26,732'' N - 2º 01' 0,32'' E

Deixem el Parc Central del Segle XXI, travessem la carretera de Montcada i ens dirigim al carrer de Topete, tot deixant a la nostra esquena la font i a la vegada torre de les aigües de Les Quatre Cantonades.

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011


 


  

dissabte, 17 de febrer del 2018

XEMENEIA DE LA BÒBILA ALMIRALL II

Aquesta Xemeneia de l'antiga bòbila Almirall II, va ser construïda l'any 1947 per tal d'evacuar els fums dels forns per coure els maons fabricats per la bòbila. Està situada a la carretera d'Olesa, núm 59. De l'antiga fàbrica, a part de la xemeneia troncocònica, també s'han conservat algunes de les naus, d'elles té una especial importància la gran nau paral·lela a la carretera d'Olesa, utilitzada per assecar els maons a l'aire lliure.

Detall de la xemeneia de la bòbila Almirall II. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 0818, 28-02-2016).

La xemeneia de fust troncocònic, de maó vist, amb la base quadrada, té com element més significatiu el doble collarí amb plataforma metàl·lica i barana de ferro. Aquesta plataforma feia possible l'accés a la boca de la xemeneia per fer possible l'eliminació del sutge acumulat a l'interior. L'accés a la plataforma es fa per una escala de gat exterior amb proteccions circulars.

 Detall del doble collarí, la plataforma i l'escala exterior de gat amb
les proteccions circulars. Foto, AF Jordi Plana.
 (IMG 6411, 17-02-2018)
 
La xemeneia té una alçària total, comptant la base quadrada de 49 m. Presenta un diàmetre a la base de 3,8 metres i un diàmetre d' 1,8 metres a la corona. La xemeneia s'aixeca al costat de la segona bòbila que la família Almirall va construir a la carretera d'Olesa el 1947, al barri del Roc Blanc de Terrassa

Xemeneia de la bòbila Almirall II. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 6420, 17-02-2018)
 
La xemeneia està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador, IPAC 28204.
 
FITXA
 
Nom .................................................. Xemeneia de la bòbila Almirall II
 
Situació ............................................. Carretera d'Olesa, núm 59
 
Any de construcció ............................ 1947
 
Forma ................................................ Fust troncocònic
 
Estil ................................................... Obra popular
 
Altura ................................................ 49 metres
 
Diàmetre a la base ........................... 3,8 metres
 
Diàmetre a la corona ........................ 1,8 metres
 
Coronament ...................................... Doble collarí i plataforma metàl·lica
 
Accés a la plataforma ....................... Escala exterior de gat
 
Protecció ........................................... Bé cultural d'interès local
 
Estat de conservació ......................... Bo
 
GL 41º 33' 18'' N - 1º 59' 52'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011
  

dimecres, 7 de febrer del 2018

CASA JOVER

Deixem la Casa Marià Ros, el campanar de la Catedral de Terrassa, a menys de 100 m de la nostra posició ens diu l'hora, dos quarts de nou del matí del dia quatre de febrer, caminem uns metres, tot passant per davant de l'oficina central de l'antiga Caixa de Terrassa, avui BBVA i ens situem a la cantonada entre els carrers de la Rutlla i del Vall, en aquesta cantonada trobem la Casa Jover.

La Casa Jover és un edifici residencial i comercial situat al centre de Terrassa, al carrer de la Rutlla núm 2, a la cantonada amb el carrer del Vall. L'edifici està protegit com a bé d'interès local. L'edifici de planta baixa i dos pisos fou construït durant la segona meitat del segle XVI i fou totalment restaurat l'any 1990.

Casa Jover, carrer de la Rutlla, núm 2. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6308, 21-01- 2018)

La Casa Jover, atenent a l'any inscrit a les llindes de les finestres, 1568 podria ser la casa de Terrassa més antiga que ha mantingut al llarg de 450 anys la seva estructura externa. Existia una altra casa més modesta d'aquesta època situada al núm 35 del carrer Major de Sant Pere, però la darrera remodelació de l'interior i de la façana no ha deixat cap vestigi del seu passat centenari. És possible que la Casa Jover sigui l'edifici residencial més antic de Terrassa que ha mantingut al llarg del temps la planta, l'alçària, les finestres i la cornisa. Aquest any compleix els seus 450 anys.

Façana del carrer de la Rutlla de la Casa Jover. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6303, 21-01-2018)

La façana del carrer de la Rutlla núm 2, presenta una estructura simètrica, amb tres obertures per planta, les dues centrals presentes dos balcons amb baranes de ferro, el del primer pis amb amb llossada rectangular de pedra. Les obertures de la façana que donen al carrer de la Rutlla i al carrer del Vall, presenten un disseny molt simple i regular. Són rectangulars, amb brancals, llindes i trencaaigües de pedra. Les llindes del primer pis del carrer de la Rutlla i del Vall, presenten un escut amb un animal en posició central, difícil d'identificar i amb la inscripció de l'any de construcció de la casa de 1568.


Detall dels dos balcons de la façana del carrer de la Rutlla.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6301, 21-01-2018)
 
 Detall d'una de les finestres petites del primer pis de la Casa
Jover. A la llinda observem l'any 1568 amb un escut central amb
el monograma del nom de Jesús i la creu cristiana sobre la lletra H.
Foto AF, Jordi Plana. (IMG 6306, 21-01-2018)


Detall de les dues façanes de la Casa Jover, cantonada c de la Rutlla-
c del Vall. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6312, 21-01-2018).


Altres de les llindes com la de la fotografia anterior presenten un escut entre l'any 1568 amb les inicials JHS, monograma del nom de Jesucrist, amb la creu cristiana damunt de la lletra H.
Detall de la llinda d'una de les finestres petites de la Casa Jover.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 6306, 21-01-2018)
Les dues façanes dels carrers de la Rutlla i del carrer del Vall estan coronades per una cornisa molt elegant, una de les cornises que personalment trobo més equilibrades entre totes des edificis terrassencs i més si tenim en compte que va ser construïda el Segle XVI.
La cornisa que corona l'edifici, és una cornisa motllurada, decorada amb una filera d'ous a la base i permòdols ceràmics que suporten la tortugada de ceràmica. Tot el conjunt mostra un gran equilibri i simplicitat defugint de la complexitat recarregada.
Detall de la cornisa que corona la façana de la Casa Jover.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6310, 21-01-2018)
   

L'edifici totalment restaurat l'any 1990, té actualment un ús comercial i és l'edifici més significatiu del carrer de la Rutlla. Durant gran part del segle XX va albergar un forn de pa en el que es podia comprar un bon pa fet amb forn de llenya, eren molt preuats els seus pans rodons de pagès.

FITXA

NOM ..................................................... Casa Jover

SITUACIÓ ............................................ Carrer de la Rutlla, núm 2

ANY DE CONSTRUCCIÓ .................... Segle XVI, 1568

ESTIL ................................................... Obra popular

ANY DE RESTAURACIÓ ..................... 1990

EFEMÈRIDES ...................................... Aquest any celebra 450 anys presidint la canto-
                                                               nada carrer de la Rutlla - carrer del Vall.

ESTAT DE CONSERVACIÓ ................. Excal·lent

PROTECCIÓ ........................................ Bé cultural d'interès local

IDENTIFICADOR ................................. IPAC: 28118 

ÚS ........................................................ Comercial i despatxos professionals.

GL 41º 33' 40'' N - 2º 00' 42'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011

dissabte, 3 de febrer del 2018

CASA MARIÀ ROS

La Casa Marià Ros és un edifici residencial de grans dimensions situat al casc antic de Terrassa, que forma part del barri Centre de Terrassa i del Districte I (08221). Està situada a la cantonada dels carrers de l'Església i del Portal Nou, carrer de l'Església, núm 17. La Casa Marià Ros està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC: 28082.

Casa Marià Ros. Carrer de l'Església, núm 17. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6315, 21-01-2018)

La Casa Marià Ros és obra de l'arquitecte i mestre d'obres de l'Ajuntament de Terrassa Miquel Curet i Roure, qui la bastir entre 1873 i 1874, tot seguint les tendències arquitectòniques de l'eclecticisme.

L'edifici tot i les modificacions que ha patit, el pas dels anys i les pintades vandàliques, encara conserva la seva dignitat senyorial d'uns temps passats que mai tornaran, tot mantenint el relleu de les construccions senyorials de la Terrassa de la segona meitat del segle XIX. La casa s'inspira en les construccions de la burgesia catalana a Barcelona de la dècada de 1840, amagades en la trama urbana de barris com Pedralbes i Sant Gervasi.

Casa Marià Ros. Carrer de l'Església, núm 17. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6316, 21-01-2018)

L'edifici comparteix una mitgera amb l'edifici contigu del carrer de l'Església núm 15 i presenta tres façanes, la principal al carrer de l'Església, una altra façana al carrer del portal nou, aquestes dues són les que podem observar a la fotografia anterior i una tercera que dóna al petit jardí de la Casa Marià Ros.

Façana del carrer de l'Església de la Casa Marià Ros. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6317, 21-01-2018)

 Façana del carrer Portal Nou de la Casa Marià Ros. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6346, 21-01-2018)

Façana del jardí de la Casa Marià Ros. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6352, 21-01-2018)

L'edifici de planta rectangular amb pati, consta de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula a dues aigües i carener paral·lel al carrer de l'Església. L'edifici té la façana principal situada al carrer de l'Església, núm 17.

Detall de la façana principal de la planta baixa (c de l'Església).
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6327, 21-01-2018)

La Façana del carrer de l'Església
 
La façana de la planta baixa presenta tres obertures en arc de mig punt motllurades, l'obertura central correspon a la porta d'accés de fusta, amb un treball de fusteria de gran qualitat i amb dos picaportes de ferro colat. A banda i banda de la porta observem les altres dues obertures també en arc de mig punt i brancals motllurats de pedra que corresponen a dues finestres amb reixes de ferro. Les tres obertures estan emmarcades per pilastres de pedra i per damunt dels arc es repeteix el mateix motiu decoratiu.

Detall de la porta d'`accés a la Casa Marià
Ros, c de l'Església núm 17. Foto AF Jordi
Plana. (IMG 6331, 21-01-2018)

Detall de la finestra dreta de la façana del c de
l'Església núm 17. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 6333, 21-01-2018)
 
La façana del primer pis presenta una composició asimètrica amb dos cossos delimitats per tres pilastres, el cos de l'esquerra amb una obertura rectangular que dóna accés a un balcó amb barana de ferro i llossada rectangular l'obertura està emmarcada per brancals i llinda de pedra, per sobre de la llinda un frontó circular amb un motiu floral. La llossada motllurada segueix la línia d'imposta que separa les façanes de la planta baixa i del pis.

 Detall de la façana del primer i segon pis del carrer de l'Església núm 17
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6320. 21-01-2018)

Detall de la llinda i frontó de l'obertura del cos esquerre (façana del
primer pis del carrer de l'Església) Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6321, 21-01-2018)

El cos més ample presenta un balcó més gran al que s'accedeix per dues obertures rectangulars que presenten el mateix disseny que l'obertura de l'esquerra. Una línia d'imposta motllurada separa les façanes del primer pis i del segon pis. 

La façana del segon pis manté la composició asimètrica de les plantes inferiors, el cos de l'esquerra té una finestra quadrada emmarcada amb pedra natural. La façana del cos de la dreta emmarcada per dues pilastres presenta dues obertures que donen accés a dos balcons amb llossades rectangulars de pedra, amb els perfils motllurats i baranes de ferro que mantenen la composició dels balcons del primer pis.

 Detall de la façana del segon pis que dóna al carrer de l'Església
núm 17. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6338, 21-01-2018)

Tota la façana és feta amb estucat imitant carreus des del sòcol de pedra fins a la cornisa, el seu estat és més bo del que hauríem d'esperar donat l'estat d'abandó que pateix la Casa Marià Ros en els últims anys. La façana està coronada per una  cornisa recta de pedra motllurada i amb voladís, sostinguda per mènsules d'inspiració neoclàssica. Sota la cornisa observem dos respiralls de en forma de rombe.

 Detall de la potent cornisa que corona la façana, d'un dels respiralls,
de la pilastra esquerra i del seu coronament i de dues de les mènsules
que sostenen la cornisa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 64335, 21-01-2018)

A la dreta de la façana de la planta baixa un eixamplament de menys d'un metre i mig determina la terrassa amb barana de pilastres i balustres que dóna al carrer del Portal Nou i que té la longitud de la façana d'aquest carrer.

Dreta de la imatge, eixamplament de la façana de la planta baixa que
determina l'amplària de la terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6341, 21-01-2018)

L'edifici com ja he comentat fou bastit per l'arquitecte i mestre d'obres de l'Ajuntament de Terrassa Miquel Curet i Roure entre els anys 1873 - 1874.

Miquel Curet i Roure

Miquel Curet i Roure fou mestre d'obres, les seves obres es concentren durant la dècada de 1880. L'any 1871 obtingué el titòl d'arquitecte. L'any 1878 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Jaume Colomer i Forrellat (01-03-1877 - 28-10-1878), li encarregà un estudi per la planificació i ordenació de l'antiga trama urbana de la ciutat de Terrassa. Miquel Curet, en el seu Pla d'Ordenació Urbanística de la ciutat de Terrassa, ja contemplava el cobriment de la riera del Palau i la creació d'un eixample anomenat barri de la riera, que amb el cobriment de la riera donaria lloc a una quadrícula de carrers, fora del portal de la Guia que avui configura el barri de Ca n'Aurell de Terrassa.

Seguim amb la Casa Marià Ros bastida per Miquel Curet...

La façana del carrer del Portal Nou
 
Detall de la façana del carrer del Portal Nou de la Casa Marià Ros
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6346, 21-01-2018)
    
La façana del carrer del Portal Nou presenta una composició asimètrica. La façana de la planta baixa presenta cinc obertures que corresponen a finestres amb reixes de ferro que mantenen la mateixa estructura que les del carrer de l'Església. d'esquerra a dreta trobem una finestra en arc de mig punt, dues finestres en obertura quadrada i a la dreta dues en arc de mig punt, damunt de la façana de la planta baixa hi ha una terrassa que té l'amplària de tota la façana.



 Detall de la finestra de l'esquerra (Façana de
la planta baixa del carrer del portal Nou.
Foto, AF Jordi Plana 
(IMG 6361, 21-01-2018)

Detall de la terrassa que dóna al carrer del Portal Nou. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 6342, 21-01-2018)

A la façana del primer pis destaca la terrassa amb barana de balustres, sobre cada una de les pilastres de la barana fi ha un gerro de ceràmica. La terrassa està dividida en dos per una reixa de ferro. En aquest primer pis observem set obertures rectangulars, la de l'esquerra més gran es troba tapiada i les altres si, amb porticons mallorquins de fusta, donen accés a la terrassa. Totes les obertures presenten sobre la llinda un frontó circular amb un motiu floral. Una línia d'imposta motllurada separa les façanes del primer pis i del segon.

Detall de la façana del segon pis del carrer del Portal Nou, AF
Jordi Plana. (IMG 6343, 21-01-2018)

La façana del segon pis té sis obertures rectangulars, dos d'elles donen accés a un balcó amb llossada rectangular i barana de ferro. La façana està coronada per un frontó delimitat pel la línia d'imposta dues pilastres laterals i la cornisa. En posició central observem un òcul ceg.

Detall de la façana del cos lateral que determina la galeria que dóna
al Jardí. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6357, 21-01-2018)

La façana del jardí

A la façana posterior que dóna al petit pati de la Casa Marià Ros s'obren dues galeries, una a la planta baixa i una altra al primer pis amb nou columnes toscanes de motllo de ciment, cinc a la galeria del pis i quatre a la  galeria de la planta baixa. Per sobre de la galeria del primer pis.

 Detall de la tanca del jardí de la Casa Marià Ros. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6351, 21-01-2018)

Detall de les columnes toscanes de la galeria del primer pis.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6353, 21-01-2018)

Per damunt de la galeria del primer pis trobem una terrassa amb barana de ferro sostinguda per quatre pilastres i damunt d'aquestes quatre gerros per posar flors com els de la terrassa que dóna al carrer del Portal Nou.

A l'esquerra de les galeries tres tribunes amplien l'espai de la planta baixa i del primer i segon pis amb grans finestrals. que donen al jardí.

Història de la Casa Marià Ros

La Casa Marià Ros fou bastida entre els anys 1873 i 1874 per l'empresari tèxtil terrassenc propietari del Vapor Ros, L'empresari construí la seva residència al costat de la seva fàbrica.

La Casa Marià Ros havia estat el casal d'avis Anna Murià. Actualment l'edifici és propietat de la Fundació Sant Llatzer, per donació de Mariano Ros en data 7 de Juny de de 1974.

En el ple de l'Ajuntament de Terrassa del passat més d'octubre (Octubre de 2017), l'equip de govern municipal presidit per l'alcalde Jordi Ballart i Pastor presentà la modificació del pla d'ordenació urbanística municipal en l'àmbit del Vapor Ros.

Per al nou projecte la Casa Marià Ros passarà de l'actual ús exclusiu per a equipament al A-10, d'ús comercial en edifici patrimonial.

FITXA

NOM ......................................... Casa Marià Ros

SITUACIÓ ................................ Carrer de l'Església, núm 17
    
ARQUITECTE .......................... Miquel Curet i Roure

ANY DE CONSTRUCCIÓ ........ 1873 - 1874

ÚS INICIAL ............................... Residencial

DARRER ÚS ............................ Casal d'Avis Anna Murià

ÚS ACTUAL ............................. Tancada

PROPIETARI ............................ Fundació Sant Llàtzer

PROTECCIÓ ............................ Catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni
                                                   Històric i Arquitectònic de Terrassa

PROTECCIÓ ............................ Bé cultural d'interès local

IDENTIFICADOR ..................... IPAC: 28082

SUPERFÍCIE ........................... 288 metres quadrats + 360 metres quadrats

ESTIL ....................................... Eclecticisme 

 Vista aèria de la Casa Marià Ros i de la nau del Vapor Ros.
Font Google Earth.

  GL 41º 33' 41'' N - 2º 00' 43'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011