Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de març del 2018

VAPOR AMAT

El Vapor Amat o Ca l'Izard

El vapor Amat era un complex fabril tèxtil situat entre els carrers Gaudí, la Rasa i la nova plaça Didó, inaugurada el 10 de de setembre de 1982. El vapor inicia la seva activitat l'any 1876 promogut per l'industrial terrassenc Ignasi Amat i Galí. 

Al carrer de la Rasa hi havia la fàbrica Germans Sala fins l'any 1900 i és Josep Amat qui ubicarà el nou Vapor Amat destinat als tints i acabats tèxtils (com a llogater dels Sala), amb el nom de l'Auxiliar Estambrera SA, coneguda popularment com Ca l'Izard. Durant la segona meitat del segle XX, seria coneguda amb el nom de Catex, que tancarà portes durant la crisi del sector tèxtil terrassenc de la dècada dels 70.

Quadra del Vapor Amat. Arquitecte Lluís Muncunill.
Foto, AF Jordi Plana
Com hem dit el vapor inicial va ser promogut per l'industrial terrassenc Ignasi Amat i Galí, nat l'any 1817 i mort l'any 1891, Amat va ser alcalde de Terrassa en el període 1863-1864, fundador de l'Institut Industrial i de la Caixa d'Estalvis de Terrassa.

L'element més significatiu del Vapor Amat era la quadra rectangular de la fotografia anterior, bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill, l'any 1921. Aquesta quadra està dividida longitudinalment en dues naus. És un edifici de planta rectangular, construït amb maons massissos, l'estructura està formada per columnes de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. L'element més innovador de Muncunill són les setze llanternes, d'arc de quatre punts, que va fer construir sobre les voltes. La indústria del tint tèxtil, requeria per tal de fer bé la feina i evitar les intoxicacions dels treballadors, dos aspectes: Bona il·luminació, i ventilació, Muncunill va aconseguir, gràcies a les llanternes, l'entrada de llum natural i una bona ventilació per tal d'eliminar els vapors tòxics del tintat tèxtil, cal dir que els vidres que envolten les llanternes no hi eren.

Xemeneia de Ca l'Izard. Foto, AF Jordi Plana

La xemeneia del Vapor Amat és de base quadrada i fust troncocònic, té deu metres d'alçada i fou retallada l'any 1987, està situada al mig de la Plaça Didó.

L'antic Vapor Amat fou construït l'any 1876, està situat al carrer de la Rasa, 53-55 i entre el carrer Gaudí i la Plaça Didó. La quadra més significativa va ser remodelada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1921. Estil: Obra popular, catalogada com a Bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28233.

La xemeneia també està catalogada com a Bé d'interès local. Identificador: IPAC, 42257

GL 41º 33' 50'' N - 2º 00' 38'' E. TERRASSA

Façana de Catex, carrer de la Rasa 53-55 (Avui, teatre Alegria)
Foto, AF Jordi Plana.

Accés al Teatre Alegria, carrer Gaudí (antiga Catex)
Foto, AF Jordi Plana

La quadra del Vapor Amat, remodelada  per Muncunill, es va remodelar novament l'any 1982 per l'arquitecte Francesc Bacardit i Segués per tal de convertir-la en sala d'exposicions municipal i la part moderna del Vapor Amat (façanes dels carrers de la Rasa i Gaudí: Catex), alberguen en l'actualitat el nou Teatre Alegria i el centre territorial terrassenc de l'Institut del Teatre. Totes aquestes obres inclosa la segona remodelació de la Plaça Didó, varen realitzar-se durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila.

Deixem el Vapor Amat, caminem uns metres en direcció a la rambla d'Ègara i just al davant i a l'altre vorera ens trobem amb la Casa Galítzia.


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimarts, 20 de març del 2018

L'ALCALDE MANUEL ROYES I VILA. PART I 1979

Amb aquesta entrada comentarem les actuacions més importants realitzades per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'Alcalde Manuel Royes i Vila durant els primers mesos del seu mandat.

El dia dos de maig de 1979 es constitueix en sessió extraordinària el primer Excel·lentíssim i Molt Il·lustre Ajuntament Plenari sota la Presidència de l'Il·lustre Alcalde Manuel Royes i Vila. 

Durant aquesta Sessió Extraordinària es van prendre els següents acords:
1er Aprovar el règim de sessions de la Comissió Permanent i del Ple de la corporació.

2n Constitució de les comissions informatives: Governació, Hisenda, Urbanisme i Medi Ambient, Obres Públiques i Habitatge, Sanitat,  Promoció  Ciutadana, Ensenyament, Serveis Municipals i Mercats, Cultura Joventut Esports i Oci. Si voleu consultar les competències de cada comissió i els membres que les formaven cliqueu Acta del Ple municipal de la sessió del dos de maig de 1979.

3er Sol·licitar un crèdit de 38.624.542 al Banc de Crèdit Local d'Espanya
...
5è Proposar la substitució de diversos noms de carrers i places de la ciutat imposats durant el règim franquista. Cal tenir present que aquest acord de l'Ajuntament de Terrassa es prenia en el primer ple del nou Ajuntament democràtic, Terrassa va ser una de les primeres ciutats de Catalunya, per no dir la primera, que recuperava els noms de carrers i places que havien estat canviats durant la dictadura.

De la llarga llista que podem consultar a l'acta del Ple municipal del dos de maig de 1979, tot seguit posaré algun exemple:

Arrabal de José Antonio, entre el carrer de Sant Pere i el carrer Cremat per placeta de La Font Trobada.

Placeta de la Font Trobada. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 272, 3/01/2016)


Plaça del Dr Robert. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 1770, 28/05/2016)

Calvo Sotelo des de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer a la placeta de Saragossa per Camí Fondo .

 Carrer del Camí Fondo. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 518, 4/02/2016)

Calvo Sotelo des de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer a la plaça de l'Estació del Nord, per carrer del Nord.

Carrer del Nord. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1132, 20/03/2016)

Plaza de España per plaça Vella.

Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 0201, 31/12/2015)

Avenida del Caudillo per Rambla d'Ègara.

Rambla d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana (IMG 1527, 16/07/2011)

General Mola per carrer de la Rasa.

Esquerra de la imatge el carrer de Sant Pere, dreta de la imatge el
carrer de la Rasa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 0296, 03/01/2016)

Plaza Gral. Primo de Rivera per plaça del Progrès.

 Plaça del Progrés, detall de la font modernista. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 1053, 13/03/2016)

Héroes de Codo i Espinosa de los Monteros per Passeig 22 de Juliol. 

 Passeig 22 de Juliol, Foto, AF Jordi Plana. (IMG 2631, 17/09/2016)
Al fons de la imatge podem veure la muntanya de Montserrat.

Fins aquí podem veure una petita mostra dels carrers i places de Terrassa que en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, el dia dos de maig de 1979 varen canviar de nom. Alguns dels carrers van recuperar el nom que tenien abans de la Segona República, altres van tenir el nom de terrassencs il·lustres, però la majoria van recuperar el seu nom en català, fet important ara que es parla de la recuperació de la memòria històrica, el consistori terrassenc va prendre aquest acord el dos de maig de 1979, ara farà 38 anys.

Si voleu consultar tots els carrers que van canviar de nom cliqueu Acta del Ple de l'Ajuntament de Terrassa del 2 de maig de 1979.

En la sessió plenària del 31-08-1979, es produí el primer discurs de l'alcalde Manuel Royes i Vila amb motiu de la primera Diada nacional de Catalunya que es celebraria el proper 11 de setembre de 1979 amb els ajuntaments democràtics ja recuperats. Tot seguit s'exposa el discurs de l'Alcalde que consta al final de l'Acta del Ple municipal de l'ajuntament de Terrassa del 31-08-1979, a partir d'aquest moment tots els anys l'Ajuntament de Terrassa celebrarà un acte institucional amb motiu de la Diada.


Manuel Royes i Vila (Font CZF 2011)
 
Discurs de l'alcalde Manuel Royes i Vila amb motiu de l'11 de setembre de 1979
Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa 31/08/1979

Primer discurs de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila amb
motiu de la Diada nacional de Catalunya, 31-08-79, que es cele-
braria l'11 de Setembre de 1979. Font AMAT

 Primer discurs de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila amb
motiu de la Diada nacional de Catalunya, 31-08-79, que es cele-
braria l'11 de Setembre de 1979. Font AMAT

En els mesos de setembre, octubre i novembre de 1979, els esforços de la corporació municipal de Terrassa es van centrar en aconseguir els crèdits necessaris per fer front a l'endeutament de l'Ajuntament, revisar les ordenances fiscals per augmentar els ingressos, dotar a l'Ajuntament de les comissions necessàries per assolir els reptes del nou Ajuntament democràtic, rehabilitar la xarxa d'escoles bressol municipal, pavimentar carrers, millorar la situació de l'Hospital de Sant Llàtzer a través del Patronat de Sant Llàtzer, tot això gràcies a la confecció de pressupostos semestrals. També va ser necessari dotar a la Comissió de Presidència d'un pressupost per fer front a les retribucions dels membres de la corporació, cal tenir present que els 27 regidors terrassencs van entrar a l'Ajuntament sense retribució i durant mesos van haver de compartir la seva feina al front de la ciutat amb una altra feina privada, el mateix alcalde Manuel Royes i Vila alternava la seva feina a l'Ajuntament de Terrassa amb la feina a la fàbrica tèxtil familiar.

Hospital de Sant Llàtzer. Foto, AF Jordi Plana 
(IMG 1900, 12/06/2016)

 Hospital de Sant Llàtzer. Foto, AF Jordi Plana 
(IMG 1903, 12/06/2016)

En la propera entrada comentaré els acords més significatius que es van produir en les sessions plenàries de l'Ajuntament de Terrassa durant l'any 1980.

L'alcalde Manuel Royes i Vila. Introducció
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011

dijous, 8 de març del 2018

L'ALCALDE MANUEL ROYES I VILA. INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

Amb aquesta entrada que correspon al primer mandat dels ajuntaments democràtics i que serà la primera d'una sèrie de vint-i-sis, explicaré la gran transformació de Terrassa experimentada durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/79 - 12/04/2002). Manuel Royes i Vila, va néixer a Terrassa el 24 de maig de 1940, a la casa paterna del carrer de Galileu, núm 146, del barri terrassenc de Ca n'Aurell. Fill d'una família d'industrials tèxtils de la Ciutat de Terrassa. Manuel Royes i Vila estudià a l'Escola Pia de Terrassa com la majoria de fills de les classes mitjanes de terrassenques. Acabat el batxillerat estudià Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s'incorporà a l'empresa tèxtil familiar de llanes de labors. De ben jove mostrà gran interès per la política, als 17 anys, mentre cursava 1er de Ciències Econòmiques, fou fundador del Front Obrer Català (FOC) amb Miquel Roca i Junyent, Pasqual Maragall i Isidre Molas, entre d'altres.

 Façana de l'ajuntament de Terrassa, obra de l'arquitecte Lluís
Muncunill i Parellada, acabada durant el mandat de l'alcalde
Manuel Royes i Vila (escut i rellotge) Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9979, 13/12/2015)

A part de la seva militància al FOC, participà en altres plataformes d'oposició antifranquistes, entre les que cal destacar l'Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya que seria el nucli central de futur PSC.
Casat amb Mª Eulàlia Riera, té dos fills l'Adrià i l'Helena, aquesta última seria regidora de l'Ajuntament de Terrassa i impulsora de la Ciutat de la Imatge, ubicada a l'antic Hospital del Tòrax de Terrassa.

Manuel Royes i Vila, alcalde de Terrassa (1979 - 2002). Foto 2004
Font, Món Terrassa.

Des de la fundació del PSC fou membre de la seva comissió executiva i en les eleccions municipals del 1979, les primeres de la recuperació dels ajuntaments democràtics, encapçalà la llista del PSC a Terrassa i n'esdevingué el nou alcalde després del darrer alcalde franquista Domènec Jofresa i Vellsolà. Manuel Royes guanyava les eleccions contra pronòstic al candidat del PSUC, Agustí Daura, per 250 vots que donaria al PSC un regidor més que al PSUC. En Manuel Royes comenta que va ser decisiva la seva participació en una taula rodona organitzada per l'Institut Industrial de Terrassa, en la que varen participar: Agustí Daura (PSUC), Manuel Royes (PSC), Carles Puig (CC-UCD), Joan Sales (CiU). Sembla ser que un cop escoltats els candidats a l'alcaldia els empresaris tèxtils van decidir votar a Manuel Royes i Vila, doncs pare i oncle d'en Manuel eren empresaris tèxtils i tenien una bona influència dins de l'Institut Industrial, també existia una certa por entre els empresaris terrassencs a una possible victòria del PSUC.

Membre de la comissió executiva del PSC, a les eleccions municipals de 1979, primeres eleccions democràtiques després del franquisme, fou escollit alcalde de Terrassa, càrrec que ocuparia des del 20-04-1979 fins el 12-04-2002.

El tres d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals desprès del règim franquista. Terrassa tenia un cens electoral de 113 886 electors, amb les següents dades de participació: Total vots emesos 72 665, vots nuls 413, vots en blanc 0. Aquests vots van donar el següent repartiment de regidors:



 Repartiment de regidors, eleccions municipals del 3 d'abril de 1979,
Ajuntament de Terrassa, PSC 10, PSUC 9, CiU 4, CC-UCD 4

Aplicada la llei de Hondt al resultat de les eleccions els 27 regidors de l'Ajuntament de Terrassa es va repartir de la següent manera: PSC 10 regidors, PSUC 9 regidors, CiU 4 regidors, CC-UCD 4 regidors.

El dia vint d'abril de 1979, a les onze hores del matí i sense citació prèvia concorren a la Casa Consistorial els regidors electes en les darreres eleccions locals convocades per Reial Decret 117/1979, de 26 de gener: Manuel Royes i Vila, Agustí Daura i Melich, Jordi Laboria i Martorell, Antoni Florido i Circujano, Joan Sales i Homs, Carles Puig i Vilanova, Jordi Armengol i Sánchez, Francesc Gordillo i Quirós, Àngel Navarro i Molina, Josep Pous i Ballbé, Josep Ant Ramírez i Ramírez, Antoni Cunill i Solà, Rogeli Areal i Guerra, Rosari Ruiz i Recio, Josep Casajuana i Pladellorens, Consol Torres i Vidal, Mariano Morán i Madrigal, Josep Mª Puig i Puigdomènech, Teresa Casas i Ros, Joan Soler i Tramunt, Jacint Cuyàs i Tusell, Pere Espinet i Bover, Quintín Montes i Pérez, Miquel Àngel Saavedra i Garcia, Francesc Lòpez i Oliva, Antoni Guiu Ortiz, Jaume Cañameras i Cortazar.

Constituïda la mesa d'edat és procedeix a la votació en la que surt escollit alcalde en Manuel Royes i Vila per 23 vots a favor i 4 vots a favor d'en Carles Puig i Vilanova. Proclamat Manuel Royes i Vila alcalde de Terrassa, aquest rep el bastó d'alcalde de mans del president de la Mesa d'Edat, Antoni Guiu i Ortiz (67 anys).

Tot seguit podem llegir la darrera acta de la sessió plenària de l'Ajuntament franquista celebrada el dia 19 d'abril de 1979 i tot seguit la primera acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa per l'elecció del primer alcalde democràtic després del franquisme, celebrada el dia vint d'abril de 1979 a les onze del matí.

Elecció i proclamació de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila
Actes de les sessions plenàries de l'Ajuntament de Terrassa

Darrera acta de l'Ajuntament franquista i primera acta de l'Ajuntament
democràtic de Terrassa. Font AMAT

 Acta de la sessió plenària del 20 d'abril de 1979 per a l'elecció de
l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. Font AMAT

 Acta de la sessió plenària del 20 d'abril de 1979 per a l'elecció de
l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. Font AMAT

Acta de la sessió plenària del 20 d'abril de 1979 per a l'elecció de
l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. Font AMAT

Amb 38 anys Manuel Royes i Vila assoleix l'alcaldia de Terrassa i el nou consistori haurà de governar una ciutat plena de mancances en les seves infraestructures, immersa en una crisi del sector tèxtil, amb dues vies ferroviàries i la canalització de la riera del palau que quartegen la ciutat impedint la comunicació entre els veïns dels diferents barris de la perifèria amb el centre de la ciutat. Una gran quantitat de carrers sense asfaltar, sense voreres i sense clavegueram, fruït de l'autoconstrucció de la dècada de 1960. Una ciutat en la que els darrers ajuntaments franquistes van depredar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i el patrimoni cultural i tradicional dels terrassencs. El nou consistori ho tenia tot per fer. La prova d'aquesta gran tasca ja s'entreveia en el discurs del nou alcalde Manuel Royes, que podem llegir amb l'acta de la sessió plenària que s'ha reproduït anteriorment, en la que Manuel Royes fixa els eixos d'actuació de cara als propers anys.

El mateix dia vint d'abril de 1979, després de l'elecció de l'alcalde Manuel Royes i Vila, va celebrar-se en sessió extraordinària el Ple de la corporació per a prendre el primer acord del nou Ajuntament de Terrassa, la reclamació de forma ràpida i conseqüent efectivitat de l'Estatut de Catalunya, com podem llegir en la següent acta:



 Acta de la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament de Terrassa
reclamant de forma ràpida i efectiva l'Estatut de Catalunya.
Font AMAT

En les properes entrades parlarem dels acords més importants del nou ajuntament democràtic de Terrassa que es varen prendre durant els anys 1979 i 1980.
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011