Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 21 d’abril de 2016

ESGLÉSIA DE SANT PERE

Sortim per la porta del Centre d'Interpretació del conjunt de les esglésies de Sant Pere que dóna a la plaça interior del recinte. Davant ens trobem amb l'església de Santa Maria, caminem per un paviment de llambordes, entre el paviment nou, observem fragments de mosaic que representen dibuixos geomètrics i que corresponen al paviment de la primitiva basílica que va ser catedral durant els segles V i VI, el paviment nou dibuixa rectangles i figures arrodonides que marquen els llocs en els que es van trobar els enterraments, els primers en sepultures rectangulars i els segons en sepultures antropomòrfiques. Un petit quadrat amb una llum a l'interior i un vidre, representa l'ànima de cada persona enterrada. Seguim caminant en direcció nord, passem per davant de l'església de Sant Miquel i ens trobem davant la portalada lateral de l'església de Sant Pere.
 

Portalada de l'església de Sant Pere, situada a la façana lateral sud.
Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Sant Pere està situada al nord del recinte, entrant per la porta de la tanca metàl·lica i venint de la plaça del Rector Homs, l'església queda situada a l'esquerra del recinte, amb la façana lateral sud situada al carrer Josep Rigol i Formiguera. L'església de Sant Pere és la més gran de les tres però durant el segle VI, la més gran havia estat la catedral que la seva planta ocupava més del doble que avui dia ocupa l'església de Santa Maria. L'església de Sant Pere és la que dóna el seu nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de Sant Pere, que va formar-se al costat de les esglésies i entre els torrents de Vallparadís i Monner i avui és un dels barris de Terrassa. La benedicció de l'església com a església de Sant Pere, està documentada l'any 1489.

Façana lateral nord de l'església de Sant Pere (carrer Josep Rigol
Formiguera). Foto, AF Jordi Plana.

L'exterior de l'edifici correspon a una construcció d'estil romànic del segle XI, tot i que cal dir que alguns murs externs conserven elements de la construcció inicial del segle VI. L'edifici actual és més petit que l'edifici del segle VI, aquest fet és molt visible en la façana sud en la que observant les restes sobre la planta és veu que en el passat aquesta sobresortia de la façana actual, per això l'edifici inicial presentava més dependències o era més gran. Encara podem observar les restes de l'antic mur lateral sud, més cap a la dreta i part de l'escalinata de la porta d'accés, porta que estava davant de la porta actual.

Façana lateral sud de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

A la façana lateral sud, hi ha la portalada i dues grans finestres, en arc de mig punt, a banda i banda de la porta. La porta d'accés és molt senzilla, en arc de mig punt i amb quatre arquivoltes llises. La il·luminació interior s'aconsegueix gràcies a les dues finestres de la façana sud i les tres finestres de l'absis.
A l'esquerra de la façana sud hi ha un rellotge de sol medieval. La façana està coronada per per una cornisa amb un fris decorat i sostingut per mènsules que la seva part inferior està ornamentada amb caps humans.

 Detall del rellotge de sol de la façana sud. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici té una sola nau amb un absis trilobulat que té tres finestres, i transsepte, del segle VI, la coberta d'aquesta nau és en volta de canó. L'absis de l'església i la capçalera és de l'època prerromànica, segles IX i X i la nau va ser bastida durant el segle XII.

Nau i capçalera de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

Absis trilobulat de Sant Pere. Cada lòbul presenta una gran finestra
en arc de mig punt. Foto, AF Jordi Plana. 

Un dels aspectes poc usuals de l'església de Sant Pere és que té dos campanars, un campanar d'espadanya, d'origen romànic, sobre el mur de la façana oest que és la que dóna a la plaça del Rector Homs, i un altre de construcció més moderna situat aproximadament sobre el transsepte. La coberta és de volta de canó.

Façana oest de l'església de Sant Pere i campanar més antic.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall del campanar de la façana oest de l'església de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.

 Església de Sant Pere en la que s'observen els dos campanars.
Foto, AF Jordi Plana.


A l'interior de l'església de Sant Pere hi ha un retaule de pedra amb dos rengles de pintures murals datades en el segle XI i d'estil preromànic, els dos superiors en arcs cecs, amb la representació de Sant Pere, Jesús i els evangelistes. El retaule de pedra tanca l'absis central. L'absis presenta un mosaic policrom que ha estat datat en el segle IX. El retaule va ser malmès en la seva part inferior per culpa d'una porta que es va obrir per tal de fer un armari a l'espai entre el retaule i l'absis central. A la part inferior, l'àliga, el lleó, el bou i l'àngel representen als quatre evangelistes: Sant Joan, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Mateu.

Retaule de pedra amb pintures murals. Foto, AF Jordi Plana.

Durant el període de temps que va de l'any 1678 a l'any 1683, Jaume Parellada i Miquel Dalmau van construir la capella de Sant Valentí (un dels sants patrons de Terrassa, juntament amb Sant Pere i Sant Cristòfol), situada al lateral nord de l'església i a l'esquerra de la nau, la capella va ser decorada amb un retaule del segle XVII. Les figures que veiem en el retaule van ser realitzades després de la Guerra civil, doncs les originals van ser cremades l'any 1936 al mig de la plaça del Rector Homs.

 Capella de Sant Valentí. Foto, AF Jordi Plana.

A principis del segle XVII, el vicari perpetu de Sant Pere era Joan Arnella, aquest va iniciar una important restauració de les esglésies de Sant Pere, durant les obres es va instal·lar un nou retaule a l'altar major de l'església de Santa Maria, en retirar l'altar, es van trobar les relíquies de Sant Valentí, des de les hores es van fer processons i festes en honor de Sant Valentí, quan Sant Pere va recuperar la parròquia, a Sant Valentí se li va dedicar una capella en el creuer nord de l'església de Sant Pere i amb poc temps passaria a ser un dels tres sants patrons de Terrassa.

Retaule de Sant Abdó i Senen. 
Foto, AF Jordi Plana

El retaule dels Sants Abdó i Senén va ser pintat per Jaume Huguet l'any 1460 per l'església de Sant Pere, tot i que s'exposa actualment en l'església de Santa Maria. El retaule, que ha estat restaurat, presenta un aspecte impecable. Els sants Abdó i Senén ocupen la part central del retaule i a seu voltant podem apreciar escenes de la seva vida i martiri. A la part inferior del retaule, els sants metges Cosme i Damià realitzen un trasplantament d'una cama. El retaule de Sant Abdó i Senén és el més important del pintor Jaume Huguet. (Avui dia el retaule dels Sants Abdó i Senén es troba al transsepte nord de l'església de Santa Maria.

L'any 1880 Joaquim Salas i Anglada va construir la capella del Santíssim que va ser decorada amb pintures murals de Ricard Marlet l'any 1948.

Orgue de Sant Pere, situat als peus de la nau. Foto, AF Jordi Plana.

L'orgue original construït l'any 1925 a la fàbrica d'orges Verge de Montserrat de Collbató i la caixa de l'orgue construïda per l'empresa terrassenca Fills de J Capella, va ser inaugurat el 30 de maig de 1926, amb un concert de Josep M Padró organista de la catedral de Girona. L'orgue va ser cremat durant la Guerra civil, igual que el retaule de Sant Valentí al mig de la plaça del Rector Homs (anomenada plaça de l'Església). L'any 1985 es va instal·lar un orgue similar al que hi havia (de l'any 1926), provinent del Conservatori de Barcelona. L'orgue va ser ampliat l'any 1988 i 1996. L'orgue té tres teclats i pedaler, 36 registres i 2330 tubs. Al costat de l'orgue, a la seva dreta es conserva un carilló circular de l'inici del segle XVII.

 Detall de l'escala d'accés a l'orgue i de la pica baptismal, situades
al peu de la nau. Foto, AF Jordi Plana.

 Nau principal amb l'orgue al peu de la nau. Foto, AF Jordi Plana.

 Nau principal amb el retaule de pedra tapant l'absis central.
Foto, AF Jordi Plana.

 Façana nord de Sant Pere i campanar d'espadanya vist des del
carrer Major de Sant Pere.

 Església de Sant Pere vista des del pont de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.

ALGUNES DADES SOBRE L'ESGLÉSIA DE SANT PERE

Presenta murs i elements de la construcció original del segle VI.

El mosaic policrom de l'absis és del segle IX
 
La capçalera és dels segles IX i X.

El retaule de pedra de la capçalera fou bastit el segle XI.

Les pintures del retaule de pedra són del segle XI. 
 
L'edifici conservat és un edifici romànic del segle XII.

La nau és del segle XII.

Els fragments de pintures murals del mur nord d'estil gòtic són del segle XIV.

L'any 1460, Jaume Huguet pinta el retaule de Sant Abdó i Senén per ubicar-lo a l'esgésie de Sant Pere.
 
La capella de Sant Valentí fou construïda per Jaume Parellada i Miquel Dalmau entre l'any 1678 i 683.

El retaule de Sant Valentí era del  segle XVII.

L'any 1880 Joaquim Salas i Anglada construeix la capella del Santíssim. 

A final del segle XIX, Puig i Cadafalch que dirigia les obres de restauració enderroca una lluerna del segle XVIII, situada sobre la cúpula de l'absis.

L'any 1918, Rafael Masó va fer l'emmarcament del retaule de l'absis.

L'any 1925 es construeix l'orgue de Sant Pere.

El 30 de maig de1926 s'inaugura l'orgue amb un concert de l'organista de la Catedral de Girona, Josep Mª Padró.
L'any 1936 és cremat el retaule de Sant Valentí i l'orgue. 
El nou retaule de Sant Valentí.

L'any 1948 es pinten els murals de la capella del Santíssim, obra de Ricard Marlet.

L'any 1976 s'eliminen els contraforts de l'absis ja que no feien cap funció.

L'any 1985 s'instal·la un nou orgue fabricat l'any 1926, provinent del Conservatori de Barcelona.

L'any 1988 i 1996, Antoni Jiménez i Federico Acitores amplien l'orgue que passa a tenir 2330 tubs.

L'església de Sant Pere està catalogada com a bé cultural d'interès nacional. És un monument històric. Identificador: BCIN, 1973-MH-ZA, BIC: RI-51-0000427, IPAC 19833. L'església de Sant Pere és d'estil paleocristià, tardo-romà, romànic. Construïda el segle VI.

GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada