Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 d’octubre de 2016

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - TERRASSA

Seguim visitant el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, situat al barri de l'Antic Poble de Sant Pere, limitat pels carrers, Josep Rigol i Fornagera (Nord), Rectoria (Sud), la Plaça del Rector Homs (Oest) i el Parc de Vallpardís (Est). A pocs metres de l'església de Sant Miquel i a la seva dreta, hi ha l'església de Santa Maria.

Església de Santa Maria (Conjunt Monumental de les Esglésies de
Sant Pere - Terrassa). Foto, AF Jordi Plana.


L'església de Santa Maria és un edifici d'estil romànic, bastit a l'inici del segle XII, amb la façana principal orientada cap a la Plaça del Rector Homs i ocupa la zona sud del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. L'església ocupa part del terreny que ocupava l'antiga catedral de la Seu d'Ègara, anterior al segle XII i en la que va tenir lloc el Concili Egarenc l'any 450. Santa Maria, tot i ocupar el lloc de l'antiga catedral, és més petita, tant en llargària com en amplària si la comparem amb aquesta. Santa Maria va ser consagrada l'any 1913.

L'església, durant el segle XX va utilitzar-se com a Museu, acollint les obres més significatives de la seu episcopal d'Ègara, a l'interior de Santa Maria, trobem làpides medievals i dues làpides romanes, reutilitzades en la construcció dels murs, que contenen la primera documentació escrita del nom del municipi romà d'Ègara. 

Cal comentar que després de diverses excavacions, no s'ha pogut determinar amb exactitud la ubicació de la vila romana d'Ègara. A l'inici del segle XXI, concretament el mes d'octubre de 2009, van finalitzar les excavacions, les obres de rehabilitació i reordenació museística del conjunt monumental i de l'església de Santa Maria.

Interior de l'església de Santa Maria

Degut a les excavacions de l'inici del segle XX, podem veure les restes de l'antiga catedral dels segles IV i V, sota un terra de vidre i acer. L'absis rectangular visigòtic, l'antic baptisteri sota el transsepte. A l'interior de Santa Maria cal destacar també els murs de l'absis, els pilars que sustenten la volta de l'absis, les tres finestres que donen llum a l'altar i la paret del braç esquerre del creuer que són originàriament de l'època episcopal (segles IV i V).

Piscina baptismal

Gràcies a les excavacions arqueològiques realitzades a l'inici del segle XXI, va quedar al descobert una piscina baptismal del segle IV, situada al centre d'un baptisteri de planta quadrada anterior a la construcció de l'església de Santa Maria, la piscina de dos nivells, està molt ben conservada i demostra que l'església de Sant Miquel mai va ser un baptisteri, ja que té poc sentit l'existència de dos baptisteris en el mateix conjunt episcopal. En aquesta piscina el baptisme es feia per immersió. La piscina baptismal trobada sota el paviment de Santa Maria, és una de les més importants de la seva època entre totes les trobades a Catalunya.

Piscina baptismal del segle IV trobada sota el paviment de Santa
Maria, conserva la seva ubicació i es troba protegida pel terra de
vidre i acer de l'església, Foto, AF Jordi Plana.

Làpida romana

Fruït de la reutilització de pedres d'altres construccions, típic de les construccions paleocristianes, per alçar el primer pilar de l'arc nord de la part central es va utilitzar una làpida (estela funerària) de l'època romana que va ser encastada al mur. Possiblement la làpida va ser encastada al mur amb el text encarat a l'interior de l'església de forma intencional pels constructors de Santa Maria, aquest fet és importantíssim per tal de determinar l'origen romà de la ciutat de Terrassa, si més no, per saber que a la zona va existir un enclavament romà. L'estela funerària, datada l'any 140 dC té una inscripció per la qual el Municipi d'Ègara dedica un monument a l'emperador Antoninus Pius, al pilar oposat i curiosament amb el text cap a l'exterior una altra estela fa referència a una estàtua dedicada per una dona, anomenada Grànnia Anthusa, a la memòria del seu marit, Quint Grànnius, duumvir (Duumvir, president d'una Cúria o Consell Municipal a l'antiga Roma) i cap militar d'Ègara. (Recordeu el carrer de Grànius de Terrassa?)

Estela que fa referència a Quint Grànnius, cap militar d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

Tomàs Becket

Tomàs Becket, va néixer a Londres, el 21 de desembre de l'any 1118 i va morir el 29 de desembre de 1170 a Canterbury, eclesiàstic anglès, exercí el càrrec de canceller d'Anglaterra amb el rei Enric II, l'any 1154 és arquebisbe de Canterbury i l'any 1162 primat de l'església anglesa. T Becket va oposar-se a les intencions del rei d'Anglaterra de voler limitar els privilegis eclesiàstics, aquest fet va provocar la seva mort. La tradició diu que quatre cavallers, complint la voluntat d'Enric II, van assassinar a T. Becket a la catedral de Canterbury mentre resava la pràctica quotidiana de la pregària, el 29 de desembre de 1970.

L'any 1173, Tomàs Becket va ser proclamat sant i màrtir pel Sant Pare de Roma Alexandre III, sent venerat com Sant Tomàs Becket de Canterbury.

La notícia de l'assassinat de Tomàs Becket i de la seva consagració com a Sant va corre per Europa i cap el 1180 arriba a les nostres contrades. En aquells anys del final del segle XII, les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, passaven per un moment de puixança i Santa Maria disposava d'una absidiola amb els murs que calia pintar.  

En un món en el que la majoria de la població no sabia ni llegir ni escriure, les pintures i les escultures de les esglésies eren l'únic medi per transmetre i donar a conèixer la història i la tradició cristiana. Els gestors de eclesiàstics de Santa Maria encarreguen pintar l'absidiola situada a la dreta de l'altar, cap al 1180, amb frescos que representen la consagració, l'assassinat i l'enterrament de sant Tomàs Becket, sota les pintures d'un Crist en Majestat (Maiestas Domini) o Pantocràtor.

Pantocràtor de l'absidiola dedicada a Sant Tomàs Becket.
Foto, AF Jordi Plana.

La decoració d'aquesta absidiola està relacionada amb els canonges agustinians que van estar a Santa Maria des del 1113 fins al 1596, cal tenir present que sant Tomàs Becket havia estat canonge agustinià.

Sota el Pantocràtor, assassinat de Sant Tomàs Becket.
Foto, AF Jordi Plana.

El retaule de Sant Abdó i Senén i el retaule de Sant Miquel

L'església de Santa Maria, que no s'ha dedicat al culte durant tot el segle XX, s'ha convertit en el museu del conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. A l'interior de l'església s'exposen dos retaules excepcionals.

El retaule de Sant Miquel
El retaule de Sant Miquel, situat al transsepte nord, a l'esquerra de l'absis de Santa Maria, va ser pintat per Jaume Cirera (pintor gòtic català de la primera meitat del segle XV, deixeble i col·laborador de Jaume Cabrera), amb col·laboració de Guillem Talarn (1427 - 14919) que el va acabar. El retaule va ser pintat durant els anys 1450 i 1451. En el retaule podem observar a l'arcàngel Sant Miquel en posició central, lluites entre àngels i dimonis i imatges de la passió de Crist.

Retaule de Sant Miquel de Jaume Cirera i Guillem Talarn, 1450-1451.
Foto, AF Jordi Plana.

El retaule de Sant Abdó i Senén

Situat al fons del transsepte nord de l'església de Santa Maria, s'exposa el retaule dels sants metges, Sant Abdó i sant Senén, que ocupen el centre del retaule. El retaule va ser pintat per Jaume Huguet el 1460 per l'església de Sant Pere

Jaume Huguet va néixer a Valls l'any 1412 i morí a Barcelona l'any 1492. El seu estil és un exemple de l'evolució del gòtic europeu cap a les noves tendències incorporades a la pintura per l'escola flamenca. Huguet instal·la a Barcelona el seu taller i és a la capital on desenvoluparà la seva màxima activitat pictòrica a partir de 1448.

El retaule de Sant Abdó i Sant Senén és un dels més ben conservats de art gòtic català i un dels més cèlebres del pintor Huguet, a qui la ciutat de Terrassa honorà tot posant-li un carrer el seu nom.

Durant la Guerra Civil, un escamot anarquista va intentar cremar el retaule de sant Abdó i Senén com ja havien fet amb l'orgue i el retaule de Sant Valentí de l'església de Sant Pere, però l'oposició i les argumentacions de Josep Rigol i Fornaguera, a qui van fer responsable del retaule van salvar l'obra d'Huguet, passada la guerra Rigol i Fornaguera va ser reconegut com a Valedor de les Esglésies de Sant Pere.

 Retaule de Sant Abdó i Sant Senén (Jaume Huguet, 1460)
Foto, AF Jordi Plana.

A la part inferior dreta del retaule s'observa un trasplantament d'una cama a un malalt, realitzat pels sants metges Abdó i Senén, en el primer pla s'observa la cama plena de pústules que ja ha estat amputada i en el segon pla la cama ja trasplantada, a la pintura superior i a la dreta observem el martiri d'Abdó i Senén. El retaule està presidit per la crucifixió de Crist.

La volta de l'absis

La volta de l'absis de Santa Maria està cobert amb pintures murals al fresc situades a tres nivells, les pintures narren la vida i la Passió de Crist, són d'estil paleocristià, pintades amb traç fi i amb colors vermells i verds. L'absis va ser pintat a l'inici del segle X.

 Detall de l'absis de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.


La cúpula de Santa Maria
 
En el centre de la creu que forma el transsepte amb la nau s'alça una cúpula sostinguda per quatre arcs de mig punt.

Cúpula del creuer de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.


Imatge de la Mare de Déu de Santa Maria

Darrera de l'altar de l'absis de l'església hi ha una imatge de la Mare de Déu, de fusta policromada, que data del segle XIV i que destaca per la seva elegància formal.

Imatge de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria.
Foto, AF Jordi Plana.


Nau de Santa Maria
La nau presenta una volta lleugerament apuntada que marca ja la transició del romànic al gòtic (restaurada el 2009), el terra de vidre i acer permet observar les restes arqueològiques de les darreres excavacions finalitzades l'any 2009. A la nau s'han tornat instal·lar bancs de fusta, el que permet tornar a utilitzar l'església si s'escau.

Nau de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

Cor de l'església de Santa Maria, s'aprecia el lleuger apuntament
de la volta. Foto, AF Jordi Plana

Exterior de l'església de Santa Maria

L'església de Santa Maria de Terrassa és una construcció d'estil romànic, bastida a l'inici del segle XII, la seva planta és de creu llatina, amb el creuer de volta de canó i la nau amb volta de canó lleugerament apuntada. Presenta cobertes a dues aigües de teula àrab.

Detall de les cobertes a dues aigües, del cimbori i del campanar de
Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

El campanar de Santa Maria 

Sobre el creuer i per sobre de la cúpula interior s'alça el cimbori ( el cimbori és el cos poligonal que serveix de base a la cúpula, en aquest cas al campanar), poligonal de vuit cares, decorades amb arcuacions llombardes i amb la coberta formada per quatre trapezis isòsceles. Per sobre del cimbori s'alça el campanar de dos pisos, amb quatre obertures al primer pis i quatre obertures dobles al segon pis amb columna central amb base i capitell.

El campanar és romànic i d'estil clàssic i la campana és del 1727. El campanar presenta una coberta a quatre aigües de pedra, formada per quatre teulades triangulars.

 Campanar de l'església de Santa Maria (Terrassa).
Foto, AF Jordi Plana.

Façana oest de l'església de Santa Maria
 
La portalada de l'església està orientada a ponent, presenta una sèrie de quatre faixes ( la faixa llombarda és un reforç vertical del mur, de poc gruix, sense base i sovint units entre ells per petits arc cecs. És un element decoratiu típic de l'arc romànic), connectades per onze arcs cecs. Entre les dues faixes centrals hi ha la porta d'entrada en arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants. Per damunt de la porta una finestra rectangular emmarcada per carreus més grans que formen els muntants i la llinda. Per damunt de la finestra observem una greu grega de pedra més fosca que la façana.

Façana principal (oest) de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.


Façana sud de l'església de Santa Maria
  
A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, que és el que queda de la canònica augustiniana del segle XII, observem tres potents contraforts que van ser afegits a principis del segle XX durant les excavacions i reformes de Puig i Cadafalch, amb finalitats estructurals. Les teulades del porxo i dels contraforts són de teula àrab.

 Detall del pòrtic de la façana Sud de Santa Maria.
Foto, AF Jordi Plana.


Façana nord de l'església de Santa Maria

A la façana nord observem cinc feixes unides per deu arcs cecs de terracota al mur exterior de la nau de Santa Maria, també podem observar la part nord del transsepte amb una porta en arc de mig punt i per sobre dues finestres en arc de mig punt, que donen a ponent. La façana nord del transsepte no presenta cap element decoratiu ni cap obertura.

  Façana nord de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.


Façana est de l'església de Santa Maria

La façana ést de l'església la formen les façanes est del transsepte i la façana est de la nau, no tenen elements decoratius i només observem les finestres en arc de mig punt del creuer i les tres finestres, també en arc de mig punt de la nau, que donen llum a l'absis de l'església.

Façana est de Santa Maria, des de la font de S Maria.
Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Santa Maria, forma part del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, fou bastida durant els segles VI, XI I XII. Estil, paleocristià, tardo-romà, romànic. Ubicació: Terrassa. Diòcesi, Bisbat de Terrassa. Està protegida com a bé cultural d'interès nacional. Identificador: BCIN, 1974 - MH. BIC, RI - 51 - 0000428. IPAC, 19834.

GL  41º 34' 01'' N - 2º 01' 07 '' E. TERRASSA

Sortim de l'església i aprofitem per fer una passejada pel recinte del Conjunt Monumental...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada