Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 9 de setembre de 2016

ESGLÉSIA I CONVENT DE LES JOSEFINES

El convent de les Germanes Josefines és un edifici de grans dimensions que ocupa una illa de cases, amb façanes a tres dels quatre carrers de la illa: Concili Egarenc (façana principal), Pintor Fortuny i Pintor Torres, al darrera de la construcció hi ha un pati tapiat que dóna al carrer de Lavoisier, el quart carrer que tanca la illa de cases.

La construcció consta de dos edificis que comparteixen la façana principal, la capella i les dependències del convent. Situada al barri de la Cogullada de Terrassa, està protegida com a bé cultural d'interès local.

Capella i convent de les Josefines de Terrassa, façana principal.
Foto, AF Jordi Plana.

És una construcció amb façanes de paredat de filades emmarcat per maó vist que també el trobem a les obertures, a les línies d'imposta i a la cornisa que corona les façanes. La construcció que correspon al convent té forma d'ela, adossada al braç llarg de l'ela hi ha l'església, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab i a dues aigües en el convent i l'església.

Imatge aèria de la capella, convent i pati de les Josefines de Terrassa.
Font, Google Earth.

Els terrenys del convent tenen un zona ocupada per un jardí i un hort, avui dia una part d'aquest és una residència per a gent malalta, la residència Sant Josep.

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal és de paredat de filades, la porta principal és en arc de mig punt, amb arquivoltes i brancals de maó vist, a la dreta de la porta hi ha quatre finestres dobles en arc apuntat de maó vist i a l'esquerra de la porta set finestres dobles també en arc apuntat, totes les finestres d'aquesta planta tenen reixes de ferro forjat i trencaaigües de maó amb rajola de Calaf. La porta d'accés és de ferro amb vidres translúcids i dóna accés a un petit cancell. La planta baixa té un sòcol de maó arrebossat. Una línia d'imposta de maó vist separa la façana de la planta baixa de la façana del primer i segon pis.

Portalada del convent de les Josefines de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis de paredat de filades presenta dotze finestres dobles sense reixes en arcs apuntats. La façana del segon pis repeteix el mateix esquema del primer, però les obertures de les finestres són de menor alçària i sense timpà. La façana està coronada per una cornisa senzilla de maó vist  que sustenta una canal de ceràmica per la recollida d'aigües de la teulada.

Detall de les finestres del primer i segon pis. Foto, AF Jordi Plana.


Façanes dels carrers Pintor Torras i Concili Egarenc del convent de
les Josefines de Terrassa, Foto AF Jordi Plana.

L'església utilitza com a element estructural la catenària ( una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa al camp gravitatori.), amb una successió d'arcs parabòlics sobre els que descansen voltes de revoltó, inspirades en l'obra d'Antoni Gaudí.

Detall de les finestres en arc parabòlic de la façana de l'esgésia
que dóna al carrer del Pintor Fortuny. Foto, AF Jordi Plana.

La nau de l'església del convent de les Josefines presenta un absis poligonal (mig hexàgon), cobert per una coberta de teula àrab.

Detall de la façana principal de l'església del convent de les Josefines.
Foto, AF Jordi Plana.

A la façana principal de l'església de les Josefines destaquen dos elements, la portalada i el rosetó. La portalada és en arc parabòlic amb arquivoltes de maó vist, l'arc presenta un frontó amb una pintura sobre un plafó que representa la Sagrada Família.

Detall de la pintura del frontó de la porta de l'església.
Foto, AF Jordi Plana.

Damunt de la porta hi ha una rosassa o rosetó amb vidres de colors i ornamentació modernista emmarcats per tres circumferències de maó vist, els vidres policromats estan protegits per una tela metàl·lica.

 Detall de la rosassa de la façana principal de l'església del convent de
les Josefines. Foto, AF Jordi Plana.
    
Les finestres de les dues façanes laterals són en arcs parabòlics d'obra vista, molt utilitzats en les construccions de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, un clar exemple són els arcs de la Masia Freixa. La capella també ha estat utilitzada com aula de música antiga del Conservatori de Terrassa.

Finestres de l'església de les Josefines de la façana del carrer Pintor
Fortuny. Foto, AF Jordi Plana.


Altar de l'església de les Josefines. AF Jordi Plana.


Detall de l'absis de l'església del convent de les Josefines.
Font Viquipèdia.

El convent i l'església que pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa, són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i foren bastits durant els anys 1900 - 1906. El conjunt també és conegut com la Casa del Malalt, ja que l'activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa, l'any 1878, per interès de l'Ajuntament presidit per l'alcalde Jaume Colomer i Forrellat (1/03/1877 - 28/10/1878), era  i és la cura de malalts.
Façana del convent i la capella, carrer Concili Egarenc.
Foto AF Jordi Plana.

L'edifici del convent va ser construït gràcies als diners recollits per subscripció pública i per les donacions de l'industrial i polític terrassenc Alfons Sala i Argemí. El convent va ser inaugurat l'any 1901, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pelegrí Matalonga i Payeras ( 20/03/1901 - 31/12/1901) i la capella l'any 1906, durant el mandat de l'alcalde Joan Vallhonrat i Prat (01/01/1906 - 06/03/1909).

Durant la Guerra Civil s'hi va construir un refugi antiaeri, sota el convent, el refugi està molt ben conservat i dues vegades a l'any es pot visitar en una de les rutes històriques organitzades per l'Ajuntament de Terrassa.

El conjunt està catalogat com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28177.

GL 41º 33' 20'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada