Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 17 d’octubre de 2016

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE TERRASSA

En aquesta entrada del bloc parlaré de l'església de Sant Miquel de la Seu d'Ègara, per a mi la més singular de les tres que configuren aquest conjunt de tres esglésies, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria.
L'església de Sant Miquel està situada al centre del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. A l'esquerra té l'església de Sant Pere i a la dreta l'església de Santa Maria. L'església durant els segles VIII, IX i X, coincidint amb la dominació àrab, possiblement va tenir un ús diferent al del culte cristià, una de les seves portalades va ser modificada i presenta una obertura damunt d'aquesta en arc de ferradura, típic de les construccions musulmanes. Inicialment l'església, abans del segle VIII, va tenir la funció de venerar les relíquies d'algun sant en la ruta de peregrinatge de Sant Cugat a Montserrat i ben segur que va tenir una funció funerària com demostren els nombrosos enterraments situats al seu voltant en la zona exterior.

 Església de Sant Miquel, darrera l'església de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Sant Miquel és l'única de les tres que presenta la planta original, per tant és la que ha estat menys modificada amb el transcurs dels darrers segles. L'església és de planta quadrada i a l'interior del quadrat s'inscriu una creu grega amb nínxols situats als angles. L'edifici presenta un quadrat central de marbre, construït en la remodelació del conjunt que va finalitzar l'any 2009, el quadrat central, situat sota la cúpula, substitueix una gran pica baptismal construïda per Puig i Cadafalch, responsable de les excavacions i  restauració de les esglésies a l'inici del segle XX, qui va creure que l'església de Sant Miquel era un baptisteri. El quadrat central està envoltat per vuit columnes diferents que sostenen la cúpula i que són columnes reutilitzades que podrien formar part de l'antiga Catedral de la Seu d'Ègara situada en el terreny que ocupa l'església de Santa Maria, els mosaics que queden a l'exterior, l'edifici d'interpretació del conjunt i l'antiga rectoria.

L'interior de l'església de Sant Miquel
La cúpula interior està coberta per un cimbori i sostinguda per vuit columnes, com hem comentat, fetes de fragments visigòtics amb capitells tardo-romans. Les columnes estan aparellades dos a dos segons el material (granit o marbre) i el gruix.

Detall de la cúpula central construïda de pedra i amb quatre finestres.
Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del pla central de marbre envoltat de les 8 columnes que
sostenen la cúpula. Foto, AF Jordi Plana.


Les vuit columnes presenten capitells amb ornamentació vegetal de cadenes de perles o fulles d'acant ( Acant, Acanthus, gènere de plantes amb flors de la família de les Acanthaceae)

Detall del capitell de la columna I. Foto, AF Jordi Plana.

  Detall del capitell de la columna II. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del capitell de la columna III. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del capitell de la columna IV. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del capitell de la columna V. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del capitell de la columna VI. AF Jordi Plana.

Detall del capitell de la columna VII. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del capitell de la columna VIII. Foto, AF Jordi Plana.

Les columnes situades en els vèrtex del quadrat que delimiten són més gruixudes que les del centre i dels costat. Les columnes dels costats tenen el fust de marbre blanc o gris, mentre que les columnes dels vèrtex tenen el fust de granit. 

  Detall de les vuit columnes que sostenen la cúpula de Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.

La cripta de Sant Celoni

Sota l'absis de l'església de Sant Miquel hi ha una cripta absidal trilobada, a la cripta s'accedeix per una escala situada a l'esquerra de l'absis de l'església, a l'entrada hi a la paret posterior hi ha una petita finestra que dóna llum a l'inici de l'escala.

Detall de l'entrada a la cripta de Sant Celoni. Foto, AF Jordi Plana.

L'escala, dóna accés a un passadís central amb volta de canó, al mig del mateix passadís, una obertura en arc de mig punt dóna accés a la cripta amb un altar de pedra il·luminat per una finestra practicada a la part baixa de l'absis de Sant Miquel. Els murs del túnel amb volta de canó són de tipus romà i les característiques de la planta i les obertures, fan pensar que la cripta va ser construïda entre els segles VI i VII. La cripta presenta tres obertures, una a l'entrada, foto anterior, una darrera de l'altar i la tercera al final del passadís que dóna a la capella.

 Passadís de la cripta de Sant Miquel, a l'esquerra l'arc que dóna
accés a la capella de Sant Celoni.

La cripta conserva les parets i l'arrebossat del segle VI, el sostre va haver de ser reconstruït ja que va esfondrar-se. La cripta es creu que contenia una tomba o les relíquies de sant Celoni, però sembla ser que va ser profanada en un moment desconegut i no s'han trobat evidències d'aquestes relíquies, el que sí sabem que el Conjunt Monumental de les Esglésies de la Seu d'Ègara formava part de la ruta de peregrinatge de Sant Cugat a Montserrat, fet que ens fan pensar en la possibilitat que albergués les relíquies de Sant Celoni o d'algun altre sant.

 Detall de l'altar de la cripta de Sant Celoni. Església de Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.

Sortim de la cripta de Sant Celoni i tornem a l'interior de l'església de Sant Miquel, passem per sota de la cúpula i pugem per la dreta a l'altar situat a l'absis de l'església.

 Detall d'una de les columnes i dos dels arcs que sostenen la cúpula
central de l'església de Sant Miquel. Foto AF Jordi Plana.

L'absis conserva part de les pintures originals que daten dels segles VI, VII i VIII. A la part superior hi ha un Crist en majestat dins d'una màndorla (ametlla mística o vesica piscis, és un marc o aurèola en forma d'ametlla), per sota i ocupant els extrems el Sol i la Lluna i per sota sis personatges agenollats, que porten túniques i sandàlies que poden correspondre als apòstols.

 Detall de l'absis de Sant Miquel. Foto AF Jordi Plana.

Detall de les pintures de l'absis, costat esquerre, en el que observem
sis figures que corresponen a sis dels dotze apòstols, els altres sis
haurien d'estar a la dreta però les pintures s'han perdut.
Foto, AF Jordi Plana.


L'exterior de l'església de Sant Miquel

La façana sud és la que avui dia té la porta d'accés principal i és la més recent, aquesta és la porta que s'utilitza per les visites a l'església, en aquesta façana observem tres cossos, el cos central més alt i dos cossos laterals de menor alçària, el cos central presenta la porta d'accés en arc de mig punt amb dovelles de pedra vermella, damunt de l'arc de la porta hi ha una finestra estreta. Els cantells dels cossos laterals són de carreus més grans que la resta de pedres que formen les façanes. les teulades dels cossos laterals són de teula àrab a dues aigües, mentre que la teulada del cos central és a tres aigües.

Façana sud de l'església de Sant Miquel. Foto AF Jordi Plana.

La façana oest presenta la mateixa composició que la façana sud i una de les dues portes més antigues, aquesta és més petita, rectangular i amb la llinda formada per una gran pedra, damunt de la porta una finestra en arc de ferradura, les façanes estan coronades per una cornisa molt senzilla dentada. Els murs corresponen a un temple de de tradició romana ja que la seva construcció alterna petits carreus amb filades d'obra cuita.

Façana oest de l'església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

La façana nord té una de les portes més antigues de l'església, també rectangular com la de la façana de ponent, damunt de la porta hi ha una finestra vertical i allargada amb l'arc de terra cuita, aquesta façana no ha estat modificada i manté l'obra de tipus romà. A banda i banda del cos central observem dos petits contraforts formats per carreus de major grandària que els de la façana.

Façana nord de l'església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

A llevant hi ha l'absis de l'església, aquest data del segle VI, en plena puixança de la Seu d'Ègara, presenta a l'interior, planta de ferradura i a l'exterior poligonal de set cares i amb tres obertures verticals  que donen llum natural a l'altar de l'església i una més petita situades a la base que il·lumina la cripta de Sant Celoni.

Detall de l'absis de l'església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

El voltant de l'església va tenir un porxo a les façanes, nord, sud i oest, d'aquest només es conserva la base que sostenia les columnes amb les tres obertures que donen accés a les portes, nord, sud i oest.

 Detall de la base de l'antic porxo que envoltava les tres façanes de
l'església de Sant Miquel amb les seves tres portes.
Foto, AF Jordi Plana.

La coberta de l'església presenta deu teulades que cobreixen la planta de creu grega de Sant Miquel, el parament superior situat sobre la cúpula central ha estat reconstruïda, en part conserva els murs de pedra i la part esfondrada va ser refeta amb obra vista de maó, per sota es troba la cúpula de pedra, sostinguda per les vuit columnes que ja hem comentat.


 Detall de les deu teulades de l'església de Sant Miquel de Terrassa.
Font, Google Earth.


Intervencions arqueològiques a l'església de Sant Miquel
1611 - 1639

Joan Arnella i Torrent, mossèn de Sant Pere, realitza obres de restauració de la façana sud, de la teulada i la clausura de la cripta de Sant Celoni.

1818

Fèlix Torres i Amat, amb el finançament del terrassenc Joaquim de Sagrera, va iniciar una excavació sota l'església de Sant Miquel per trobar una segona església, l'excavació va fer-se a l'espai situat entre les vuit columnes que sostenen la cúpula, el que sí que va trobar va ser l'accés a la cripta, tapiat per Arnella.

1906 - 1933

Josep Puig i Cadafalch, convençut que l'església de Sant Miquel tenia la funció de baptisteri, va construir una gran pica baptismal sobre el pla situat entre les vuit columnes que sostenen la cúpula.

1995 -1997

Gràcies al Pla director de les esglésies de Sant Pere, redactat i executat durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, es realitzant les grans intervencions arqueològiques en el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, les excavacions realitzades confirmen que Sant Miquel tenia funcions funeràries, per tant es desmunta la pica baptismal de l'arquitecte Puig i Cadafalch i es deixa l'església com la podem gaudir avui dia.

2009

L'octubre de 2009 es van inaugurar les potents remodelacions a que van ser sotmeses les esglésies de Sant Pere i especialment Sant Miquel i Santa Maria i els importants treballs de reorganització museística del Conjunt de les esglésies.

L' església de Sant Miquel, ubicada a Terrassa, va ser construïda al segle VI, és d'estil paleocristià, tardo-romà, romànic. està protegida com a bé cultural d'interès nacional. Identificador: BCIN: 1975-MH, BIC: RI-51-0000429, IPAC 19835 i pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa.
 
Deixem l'església de Sant Miquel, per mi una de les més singulars de Catalunya, per la seva planta, la seva funció i la seva antiguitat i que va formar part a l'antigor de la Seu d'Ègara, situada en la ruta de peregrinatge de Sant Cugat a Montserrat i ens adrecem a l'església de Santa Maria, a sis metres de la de Sant Miquel.

GL 41º 34' 01'' N - 2º 01' 07'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada